AlicantePlaza

ressenya

'Civilitzacions': la història magistralment capgirada per Laurent Binet

VALÈNCIA. En 2010 la crítica literària francesa va saludar amb entusiasme l’aparició de la novel·la HHhH, obra del jove i desconegut Laurent Binet (París, 1972). Premi Goncourt en la modalitat de primera novel·la, el llibre es centrava en la biografia real del dirigent nazi Reinhard Heydrich, segon de les SS i cap de la Gestapo, i que durant la Segona Guerra Mundial va ser nomenat Protector de Bohèmia i Moràvia, i on va exercir una cruel i despietada repressió contra els txecs.

La novel·la, un exercici brillant que alternava el relat històric i les divagacions del propi autor sobre el mateix relat, o sobre la seua quotidiana realitat mentres escrivia el llibre, o freqüents disquisicions al voltant de la introducció d’elements ficticis en els buits de la història, anticipava ja unes inquietuds que maldaven per eixir, un neguit permanent de reconstrucció literària del relat històric, de la seua versemblança i de les múltiples possibilitats de continuïtat que oferix la imaginació quan es conjuga amb les coordenades de la història.

Sembla que, finalment i deu anys després, Laurent Binet s’ha llevat eixa espina i ho ha fet d’una manera desmesurada, immensa i desacomplexada. El fruit del necessari i anhelat exorcisme és Civilitzacions (Edicions de 1984, 2020). Lluny d’aquelles variacions subtils i d’aquella voluntat parcialment reprimida d’omplir determinades llacunes que es feia en HHhH, ara Binet planteja una esmena radical a la totalitat històrica, i capgira (literalment) l’escenari i els seus protagonistes: són els natius americans els que conquisten i colonitzen Europa a la seua manera, alterant presents i futurs en una ucronia absoluta amb la qual Laurent Binet aconseguix alhora alçar una més que notable narració i, personalment i com a autor, lliurar-se sense fre ni control al més pur i transgressor divertimento.

El llibre, estructurat en quatre capítols d’extensions bens diferents (l’últim és un estrambot tolerable), alterna (i és la primera mostra d’eixe divertimento) els gèneres literaris. Ho fa, en primer lloc, amb les sagues nòrdiques, presentant amb el llenguatge de les mitologies vikingues una expedició escandinava que en el segle X, encapçalada per una de les filles d’Erik el Roig, més que albirar i poc més les costes americanes (com està assumit boirosament per la historiografia oficial), establirà contacte relativament efímer però fructífer amb les cultures de tota la costa est nord-americana, i particularment amb el Carib. Un deliri brillant i genèsic, ja que açò implicarà la introducció dels cavalls, l’ús del ferro, el culte sincrètic del déu Thor i una immunitat vírica (després de les pertinents epidèmies) que permetrà intercanvis posteriors, tot un llegat tècnic, religiós i biològic que donarà a certes cultures mesoamericanes la capacitat d’assolir una grau civilitzatori diferent al relatat en els llibres d’història.

Recibe toda la actualidad
Alicante Plaza

Recibe toda la actualidad de Alicante Plaza en tu correo