X AVISO DE COOKIES: Este sitio web hace uso de cookies con la finalidad de recopilar datos estadísticos anónimos de uso de la web, así como la mejora del funcionamiento y personalización de la experiencia de navegación del usuario. Aceptar Más información

NOVES COORDENADES

Alacant també té una muntanya màgica: viatge a l’interior de La Britànica

Poques ciutats tenen tantes muntanyes a vora mar. En una d’elles, entre el Benacantil i la Serra Grossa, la ciutat ha amagat la custòdia de les seues matèries més valuoses

30/04/2017 - 

ALICANTE. Tu havies eixit a passejar, però qui t’anava a dir que eixe matí de diumenge acabaries a un lloc tan misteriós. La paret és rocosa i tot és fosc. La llum de la llanterna dibuixa ombres sobre la sinuosa pedra, molt erosionada pel pas del temps. Sembla una cova, però uns blocs de ciment formen un arc: ha de ser una construcció artificial. La paret massissa forma un espai circular, com si fóra l’interior d’un depòsit gegant. Creues la sala i contes els passos, penses que fa més de vint metres d’ample. Sembla enorme: amb la profunditat els sentits no poden abastar la immensitat de l’espai.

Si alces la mirada cap a dalt, la foscor és penetrant. Igual que l’olor, mescla d’humitat i pols. Quan t’acostumes, s’entreveu un punt de llum al sostre. No saps si és un forat gran o xicotet perquè deu estar a molts metres d’alçada. És l’única entrada d’aire des de l’exterior. La tènue llum que desprén deixa veure que estàs dins d’una cúpula. Sents sobre tu el pes del buit dins d’un massís, una increïble sensació tel·lúrica, màgia que mai pensaves que fóra real.   

Resseguint l’ennegrida paret trobes l’eixida de la cúpula. Una llarga galeria, molt més estreta que la cúpula. Cada vint metres, una obertura serveix d’entrada per a una altra cúpula, a cada costat del corredor. Un parell, dos parells, tres parells de cúpules. Sembla que estigues descobrint una antiga meravella. Entropesses amb restes de fusta, ferramentes i desnivells. Es veu llum al final de la galeria.

El corredor s’eixampla i es converteix en una sala rectangular. Més aire. Estàs més prop de l’exterior. Sents la mar i acceleres el pas. Ixes i el sol té més brillantor que mai, la mar està molt més blava i te n’adones que Alacant sempre ha fet olor de sal.

Són les sensacions que experimentaries en eixir de l’antiga refineria de La Britànica, un singular complex industrial ubicat a l’interior d’una muntanya. Excavada a l’interior de la ‘Cantera’ de La Sangueta, també coneguda com el Tossal de Santa o del Molinet, al centre d’Alacant. A l’interior de la muntanya, set dipòsits de trenta metres d’alçada i altres dotze més xicotets es reparteixen per vàries galeries. Les dimensions són descomunals però no és la tomba de cap faraó: seguim parlant d’Alacant.

Durant la Guerra Civil, el carburant es considerava una matèria de primera necessitat. Des de finals de la guerra i durant vora deu anys, CAMPSA –aleshores empresa pública- va construir la factoria subterrània per protegir els dipòsits de petroli, fins al seu trasllat al Moll de Ponent, el port industrial, el 1966. Un conjunt industrial únic al món: el més paregut que trobem a Europa són mines a Alemanya i Ucraïna que fa anys que estan obertes al públic amb visites, concerts i exposicions. Les possibilitats són immenses: La Britànica, la catedral industrial d’Alacant, hauria de ser un orgull per a la ciutat.

El Tossal de Santa Anna no només ha proporcionat a la ciutat pedra i espart, matèries primeres per a la seua construcció, sinó que va protegir els dipòsits de petroli i probablement l’aigua d’una font subterrània a La Goteta. La bateria antiaèria de la Guerra Civil ubicada sobre el Tossal, que no va poder previndre el bombardeig del Mercat Central, o la proximitat del Camp dels Ametllers, camp de concentració de presos republicans, converteix al Tossal de Santa Anna en un paisatge memorial per a la ciutat.

La Britànica és propietat del Govern d’Espanya i l’han abandonada des de fa més de cinquanta anys. Tant que ha perdut fins i tot el nom, que és el pitjor que li pot passar a un lloc. Com la Fàbrica de Tabacs, amagada i tapiada, s’ha convertit en un tresor desconegut per a Alacant. Seguim dibuixant el mapa de l’Alacant que torna.

Noticias relacionadas

next
x