Fotos: RAFA MOLINAALACANT. Al voltant de 700 participants de nou muixerangues d'Alacant i altres ciutats de la Comunitat, amb diverses colles de músics, han oferit este diumenge a l'avinguda de la Constitució una gran demostració de torres humanes, amb la presència de la regidora de Cultura, Maria Dolores Padilla i de la bellesa del Foc, Aleida González, amb les seues dames.
La trobada ha començat amb la desfilada de les nou muixerangues fins l'avinguda d'Alfons el Sabi, font a la façana del Mercat Central, on s'han han alçat les primeres construccions humanes.
Alicante Plaza va conversar, el passat divendres, amb Iván Quesada, sobre la convocatòria, enmig dels assajos de la diada que, amb només quatre anys, ha aconseguit tota una fita en una ciutat que no tenia tradició de fer torres humanes. Estes eren les seues explicacions sobre el fenòmen.
Quesada és moderat respecte a definir com a boom l'eclosió d'associacions que s'han llançat a revifar aquesta costum. "Com a tal, no —assenya-la— però és cert que abans no hi havia i ara hi ha unes quantes". De fet, es reuniran nou al migdia del diumenge per a demostrar que està viu eixe esperit "que s’havia perdut".
A banda d'Alacant, on estan ells i la Colla Corball, hi ha agrupacions a El Campello i les que estan fent-se a la Marina Baixa i Cocentaina, explica Quesada. Convidades estan les de Castelló, Vinaròs, Xàtiva i la Torrentina. I amb tot això sumaran nou colles amb 750 persones, un centenar més de participants que l'any passat.
La trobada d'Alacant té un punt especial. Les muixerangues es condueixen pel ritme del curs escolar, de forma habitual. Així, setembre és l'inici, marcat per les festes de la processó de la Mare de Déu de la Salut d'Algemesí, que van ser reconegudes com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat.
Les Fogueres acolliren la primera diada muixeranguera el 2015. Quesada recorda aquell encontre com multitudinari i que els va animar a "lluitar perquè siga el final de festa muixeranguer, el final de temporada". Un encontre que abans del paró de les vacances ha anat "poquet a poquet" consolidant-se.
Al pavelló de bàsquet de la Universitat d'Alacant, on han estat assajant, estan els noranta-sis socis que formen la colla de Quesada. Els acompanyen els d'El Campello i Corball. Són dies on estan tots els membres perquè l'ocasió ho cal. L'habitual, explica, és que la mitat de la gent vaja a les actuacions, i als assajos estem parlant d'unes trenta o quaranta persones.
Ara sembla antic però durant molt de temps la Muixeranga d'Algemesí sols deixava que foren homes i d'una determinada escola els que participaren. La gran representant de la tradició es va obrir finalment als anys noranta a totes les persones. La d'Alacant ja va nàixer amb eixos valors assumits i Quesada destaca que és prou paritària la composició de la colla.
Les referències a Algemesí no són debades. Els castellers s'han convertit en una icona de la cultura catalana i Quesada està acostumat a explicar que l'origen de la tradició és valencià, no a l'inrevés. Tot i amb humor que ho fa, reconeix que "encara hem d’explicar-ho, ho fas tretze vegades i t'ho diuen i ho has de tornar a contar".
La localitat riberenca va conservar aquesta mostra de la cultura popular durant segles, amb l'ajuda de la seua integració a les festes religioses. La d'Alacant va decidir trobar la seua identitat a les festes del foc, el cap de setmana abans de la cremà. "Volíem oferir-ho a Alacant dins de les seues festes, una que fera que Alacant fora més festa".
D'eixa forma, "matàvem dos pardals d’un tir i aprofitàvem les Fogueres i dur més turisme". Quesada té molt clar que eixa connexió és natural: "Com pot montar algo a Alacant sense això? Sóc incapaç de raonar-ho perquè Alacant viu del turisme. Si monte un sarau i algú ho pot aprofitar-ho i dur quatre-centes persones o set-cents cinquanta més i es deixen dos euros, són dos euros que s'han deixat".
La relació d'Alacant amb les tradicions encara pot ser complicada. No sols pel desconeixement que nomenàvem abans sobre l'origen. Quan Quesada va entrar a la muixeranga alacantina ja portava sis mesos en marxa. "I els vaig preguntar per què ho havien començat, i em digueren per què no? —recorda— és cultura popular i no hi ha memòria històrica de que hi haja hagut a altres llocs. Els castellers tenen clar que venen de nosaltres, som nosaltres qui no ho tenim clar".
Evitant confusions, una de les coses que destaca "és que no volem casar-nos amb ningú". I ho fan amb una idea, "intentem recolzar la cultura valenciana i si jo em pose del costat d'algú, demà em miraran. La pluralitat en la muixeranga és total, i es conviu en el dia a dia i un és alt i baix, i un és blau i l'altre és vermell però sí ho has d’explicar perquè la gent pensa que som d'una forma.
"Volem separar el poder polític del que fem nosaltres perquè no és just que s’identifique una llengua que és de tots en un moviment concret", segueix. "Per desgràcia és el que està passant i t'escolten parlar valencià i ja pensen ui estos. Jo he parlat valencià tota la vida i no té res a veure", conclou.
