Foto: Turismo Benissa.Els temps canvien i la manca de vocació religiosa a la terreta va configurant nous escenaris a la Marina Alta. En aquest cas, el resultat és un trist adéu a un dels edificis més estimats per la gent del poble de Benissa, el convent dels frares franciscans. Un lloc ple d’història que fa més de quatre cents anys que conviu dia a dia amb els benissers, coneguts també amb el malnom de ‘fills de frare’. Imagineu-vos la seva importància en aquest poble en essència profundament cristià.
Els frares arribaren a la població el 1611, dos anys després de l’expulsió dels moriscos, i després de dos anys d’esforços fundaren el convent de la Immaculada Concepció que s’inaugurà el 23 de setembre de 1613.
El proper setembre, si res no canvia, el convent tancarà les seus portes i ja no tindran accés a ell els feligresos, ni tampoc tots aquells que el visitaven per gaudir de la seva bellesa i dels frescos que hi ha al seu interior. O fins i tot per rememorar temps d’infantesa i joventut o celebrar un casament. La vida passa i hores d’ara només hi viuen al cenobi quatre frares franciscans d’avançada edat. Massa faena i massa espai per a ells. Complicat per a l’ordre continuar amb aquest llegat. Cada vegada queden menys religiosos. A la província d’Alacant només queden en actiu tres convents de l’ordre franciscana, el de Benissa - que tanca en breu-, el de Pego i el de Cocentaina.
És una llàstima que no s’arribe, de moment, a cap acord amb les autoritats per tal que aquest edifici d’interés històric i sentimental amb reminiscències renaixentistes no puga tornar a ser visitat. Encara som a temps. Ara toca acomiadar amb carinyo els frares per després procurar que el convent, com un dels símbols del poble que és, puga tenir una continuïtat. Aquesta, com en d’altres convents que s’han tancat, podria consistir en trobar-li una funció social. Almenys pel que fa a l’alberg, adjacent al convent, val a dir que hi ha un conveni amb l’ajuntament i pertant la seva activitat no corre perill. Tot i això, som uns quants els que enyorarem el repicar de les campanes i visitar el claustre que va ser restaurat al 1992.
La història dels franciscans a Benissa ve de lluny. Cal recordar que són molts els joves que van passar pel col·legi seràfic (creat al 1915) i més encara els que anys després van estudiar batxiller en l’antic seminari franciscà quan encara no hi havia institut a Benissa. L’edifici es troba just darrere del convent, al carrer Escoto. Fins i tot existia un túnel que els comunicava. Aquella infraestructura, no obstant, sí es va poder reutilitzar pel bé del poble i hui en dia alberga entre d’altres l’escola de música, l’agència de desenvolupament local (Creama) i el centre d’Excel·lència (EOI) de Benissa per formar emprenedors.
Millor cap de setmana van tenir els habitants de la Vall de de Gallinera ja que com cada any van celebrar la Festa de la Cirera amb diversos actes programats. Entre ells l’estrena del documental ‘La Vall de Gallinera en blanc i negre’ on els més grans explicaren com es vivia al poble abans.
El temps també acompanyà la I edició de la jornada de gastronomia i pesca ‘Arrels Marineres’ que es celebrà a la Llotja de Dénia i que tenia com a objectiu posar en vàlua la pesca tradicional i el producte fresc que porten les embarcacions locals. Parlem de la “brotola/furó, la corvina/reig, la caballa/verat, la moixa’pintaroja o la tòtena o volador, no tan coneguts com la gamba roja, el polp, ell lluç o el rap.
