Xalónia, essència mediterrània d’interior

El darrer cap de setmana es va celebrar, al cor de la Vall de Pop, ‘Xalónia’ una trobada de cultura valenciana farcida de música, gastronomia, artesania i comerç. Milers de persones de tota la Marina Alta i de pobles de comarques d’al voltant es va desplaçar a Xaló per passar una bona estona envoltats de tradició, bon temps, i essència mediterrània.

Una iniciativa cultural que agermana i fa comarca, fa país, i també de forma lúdica fa que aprenguem a estimar la terreta. I a interesar-nos en la nostra història.

Vi, llonganisses, pilota, coques…. i paradetes diverses copsaven els carrers del poble, sobretot a la vora del riu. Carpes, taules i cadires a l’ombra i al sol. Olor a carn torrada. I un munt de gent pels carrers. De nit i de dia. Mil-i-una activitats. El Festival de música en valencià Xalónia, el Mercat de la Terra, amb productes d’agricultura ecològica i de proximitat, la Fira d’Artesania i Comerç, la Festa del Vi i la Picaeta, i tot en un enclau ple de cellers i bodegues locals, de carnisseries amb embutits d’elaboració artesanal i de pastisseries amb el milloret de la reposteria tradicional.

Coques del forat

Un món gastronòmic on també hi hagué espai per a recuperar receptes antigues que poc a poc anaven minvant. Parlem de les coques del forat que desde fa un parell d’anys l’emprenedora d’Orba, Dora Perelló, porta pels pobles de la Marina amb la seua foodtruck ‘La Coqueria’. Dora les anà interioritzant de sempre, de veure la seva àvia, que fins i tot les feia amb bicarbonat, ja que abans no hi havia nevera per ficar el rent (llevat). A vegades substituïen fins i tot el pa. En aquell temps, a més, la forma més rapida de cuinar la massa era fregint-la ja que a les cases normalment tampoc tenien forn. Aquestes coques senzilles porten damunt coses d’abans, com ceba i tomaca, pebrera i albergínia, o fins i tot, receptes més noves com mel amb sobrassada i pipes, o poma amb botifarra. La gent les rep bé perquè els hi recorda a temps passats, sabors encara no oblidats.

Muixerangues

Música, danses tradicionals, colles de xirimiters amb dolçaina i tabalet. I més tradició encara amb la trobada de muixerangues, torres humanes que es podria dir que són cosines germanes dels castellers. Una tradició ben nostra que poc a poc anem recuperant, i que a Algemesí -d’on és originària- ha estat declarada patrimoni de la humanitat per la Unesco.

Divertiment i cultura. Essència mediterrània. Una forma de conéixer els pobles de l’interior i de sentir d’aprop les seues arrels. També una oportunitat per tal d’integrar a la gran quantitat de residents estrangers.

Paradetes de llibres i d’informació turística, senders per descobrir a una vall rica en ceps i vi, amb història de moros, pansa, baronies i bandolers. I també de repobladors mallorquins. D’ahí la tradició d’embutits. Terra de llauradors. De rics i de pobres, d’autòctons i nouvinguts. I com alguns diuen respecte a tota l’àrea d’influència d’Alacant, la millor terreta del món.