VALÈNCIA. Durant molts anys s’ha sentit dir això de què “València viu d’esquenes a la mar”, afirmació que en certa mesura era certa. La mar estava allà on acabava el tramvia i on s’assentaven uns poblats marítims que tenien festes pròpies, la seua gastronomia i un funcionament com a pobles independents que els distingia del centre de la ciutat. Ara bé, a poc a poc la ciutat ha crescut, els transports han millorat, la platja oferix moltes coses més que aigua i arena i, per tant, València ciutat s’ha acostat, i molt, als poblats marítims.
Locals de moda, restaurants, discoteques, zones de concerts, parcs infantils, el passeig marítim, terrassetes, bars, turistes… a poc a poc tota la zona marítima s’ha omplit de vida i d’activitat comercial. L'obertura de zones d’aparcament, la creació d'infraestructures per a la Copa de l’Amèrica i el treball fet en la Marina durant els últims 20 mesos per rescatar espais per a la ciutadania i omplir d’activitat tota la zona, han afectat positivament un espai enorme que estava desaprofitadíssim. Encara queda molt de marge de millora i la ciutat continuarà acostumant-se a la seua realitat marinera a mesura que passen els anys però ja podem dir que la mar forma part de la ciutat. Una ciutat que, com tantes altres, patia atacs dels pirates i precisament eixa distància de la mar li servia com a mètode de defensa. Ara, els únics pirates que es veuen per la Malva-rosa són pantalons de camalet arromangat.
Per tant, València ja no li gira l’esquena a la mar, en canvi eixe apropament a l’aigua ha vingut acompanyat d’un allunyament de l’horta. Si fa cent anys la ciutat era eminentment llauradora, els néts d’aquells llauradors s’han oblidat de la importància de la terra. Per això, pràcticament ningú alça la veu quan l’ampliació de la V-21 acabarà amb 80.000 metres quadrats d’horta, séquies, tradició i ecologia. Segons l’associació Per l’horta només s’estalviaran 12 segons per trajecte i, al contrari, quedarà delmat el nostre patrimoni natural. La majoria de la població no vol saber res de treballar la terra, els llauradors són considerades gent “d’espardenya i camalet” i la mala fama del treball físic provoca mancança de joves llauradors que donen relleu als envellits llauradors que encara treballen la terra.
Pràcticament cap pare, especialment en la ciutat, dirà obertament i amb orgull “jo vull que el meu fill siga llaurador”, té millor fama qualsevol treball d’oficina mal pagat on cal patir a caps dictatorials, que treballar amb les mans la terra. De totes maneres, independentment del fet que els llauradors siguen considerats erròniament per molts com gent poc culta i poc qualificada, l’horta és part de la nostra vida. Ens envolta, és el nostre pulmó, suport important de la nostra economia, i un dels trets que conformen la nostra identitat i el nostre folklore. Des dels vestits tradicionals, passant per la gastronomia o els nostres costums (l’esmorzar) tot té una relació directa amb l’horta. Tot i això, desconeixem molt del que passa en acabar l’asfalt i per això afirme que els valencians i valencianes (especialment si som de ciutat) vivim d’esquenes a l’horta.
Com que les coses cal demostrar-les segons el mètode científic, vos propose que respongueu estes preguntes hortofrutícoles.
- Eres capaç de nomenar 5 varietats de taronges? Òbviament “mandarines” no compta, ja que n’hi ha dos grans grups: de mida gran i de mida menuda o mandarines. En total, més de 30 varietats que es cultiven al nostre territori i que els que han tocat el camp, coneixen en la seua majoria.
- Saps que signifiquen els termes xarugar, desmamonar, punxonar, alfarrassar, birbar, entaular o empeltar? Tot són verbs que fan referència a accions habituals als nostres camps.
- Series capaç de diferenciar una aixada, una aixadella i una lligona? Són similars, però diferents.
- Quant és una fanecada? I una arrova?
- Sabies que l’alficòs és una varietat de meló i no de cogombre? Has tastat mai el raïm de pastor?
- A quin cultiu d’estos tres es dedica més superfície: cereals i hortalisses, oliveres o vinyes? Al final de l’article vos done la resposta.
- Has menjat gínjols, faves i nespres d’algun arbre que has plantat tu mateix?
- El cacauet de collaret és un fruit, una gramínia, un tubèrcul o un llegum? Heu vist mai una planta de garrofó?
Segurament moltes d’estes preguntes et sonen a xinés, i que térmens, ferramentes, varietats i usos habituals als camps valencians, estan perdent-se en l’imaginari col·lectiu. No així els sabors, que si bé durant molts anys s’han abandonat en pro del millor preu, ara cada volta és més fàcil trobar productes de qualitat i més saborosos per a satisfer una demanda creixent de bons productes de proximitat. Ha passat amb el pa o les tomaques, on hem canviat barres de 20 cèntims o baguetes de gasolinera per pa artesà de massa mare i mil cereals. I amb les tomaques passa igual, ja és possible trobar durant tot l’any varietats amb més sabor que aquelles tomaques perfectes de forma i color que semblaven plastificades. Ara falta que eixa revolució del consum també siga una revolució del coneixement. I que la gent es torne a interessar pel seu entorn, per saber d’on provenen els ingredients que ens nodrixen i per connectar amb la nostra tradició agrícola.
També és ben cert que no tot és negatiu i que alguns projectes ajuden a mostrar la problemàtica de l’horta i fer valdre el treball dels llauradors. Activitats com De l’horta a la plaça, que ha impulsat l’Ajuntament. Esdeveniments musicals com el Festival de l’horta que patrocina la cervesa Turia, el festival artístic Sensemurs i, especialment, la campanya Sense Mans que té com a eslògan l’aclaridor “Ens estem quedant sense mans” en relació al camp, ajuden a mostrar una realitat: l’horta és invisible per a la ciutat. Horts urbans, plantacions en terrasses, més productes de proximitat, més informació sobre el que mengem i la seua procedència, més contacte amb el nostre entorn natural, menys asfalt i més respecte a les tradicions ens farien un poc més feliços. Perquè, no vos enganyeu, l’horta i la natura són salut i la salut és la felicitat. Per cert, després dels arbres fruiters, les oliveres superen les vinyes com el cultiu que més fanecades ocupa al nostre territori. Llarga vida a l’horta valenciana.
Conexión intergeneracional. Toma de conciencia. Crossover entre campo, cocina y diseño. Otro motivo para imaginar nuestra relación con la huerta
