X AVISO DE COOKIES: Este sitio web hace uso de cookies con la finalidad de recopilar datos estadísticos anónimos de uso de la web, así como la mejora del funcionamiento y personalización de la experiencia de navegación del usuario. Aceptar Más información

POLÍTIC.ES  / OPINIÓN

Un equador més complicat del previst

El Consell d’esquerres que presideix Ximo Puig està ja a l’equador de la seua legislatura. Dos anys després de les eleccions, manté la majoria social però no aconsegueix allunyar-se del PP

28/05/2017 - 

El Consell d’esquerres que presideix Ximo Puig està ja a l’equador de la seua legislatura. Dos anys després de les eleccions, el Govern valencià manté la majoria social que li va permetre arribar al poder, però no sembla que haja augmentat la distància sobre el Partit Popular que, malgrat estar a l’oposició, es manté com la força majoritària, segons els sondejos.

La situació és sorprenent perquè el PP va passar a l’oposició després de governar durant 20 anys una Generalitat que va estar a punt de fer fallida per la mala gestió i els escàndols de corrupció protagonitzats per un bon grapat de dirigents populars. Dos anys després de la derrota, la formació conservadora ha aconseguit un grau significatiu de renovació, encara que no exempt de resistències i divisions internes en la província de València i de tensions entre la direcció regional del partit i Gènova. Els populars han encetat una nova relació amb Ciudadanos, després que Albert Rivera decidira substituir la seua ànima socialdemòcrata per una altra de liberal –i remoure al síndic parlamentari Alexis Marí­–. I, el que segurament és més important, el partit d’Isabel Bonig ha definit el terreny on pensa desgastar electoralment al Consell: la defensa dels agents privats que presten serveis públics en règim de concert o concessió –en educació, sanitat i serveis socials– i l’oposició a les polítiques de foment del valencià.

I el Govern valencià en quina posició es troba? D’una banda, està distret en les qüestions orgàniques dels partits, que de vegades pesen com el plom. Podem, el soci parlamentari de l’Acord del Botànic, es prepara per a endurir les seues demandes al Consell després de l’elecció d’un nou líder, Antonio Estañ, que no té  massa experiència política prèvia però que necessita dibuixar un perfil propi que l’allunye del que tenia Montiel. El president Ximo Puig afronta el congrés del PSOE, i després el del PSPV, amb una posició de debilitat interna sobrevinguda després d’haver-se alineat clarament amb la candidatura de Susana Díaz, que va perdre en claredat en la pràctica totalitat de les agrupacions socialistes. I Compromís, encara que no pateix grans problemes, no està exempt de tensions de baixa intensitat que han complicat la gestió de conselleries com les d’Economia i Agricultura.

D’altra banda, el Govern valencià encara no ha aconseguit construir un relat que l’identifique de manera clara davant l’opinió pública, malgrat que, com assegura el cap del Consell, “tots els indicadors socials i econòmics han millorat, començant pels indicadors d’ocupació”.

Un exemple clar ha sigut el d’aquesta setmana, on la Conselleria d’Educació ha hagut d’afrontar el desconcert creat en el procés de matriculació de l’alumnat per al curs 2017/2018, després de la decisió d’una sala del Tribunal Superior de Justícia de paralitzar el decret de plurilingüisme atenent un recurs de la Diputació d’Alacant -que no té competències en matèria educativa-. Una decisió sorprenent que castiga l’aprenentatge de les llengües diferents del castellà i que atorga a una diputació –una administració provincial els membres de la qual no són votats pels ciutadans- una extraordinària capacitat de representar els interessos generals. En qualsevol cas, el resultat de la decisió judicial és una desautorització –encara que siga momentània- de la política educativa que deixa en segon pla avanços com la gratuïtat dels llibres de text o la recuperació de les beques de menjador i transport que havien desaparegut amb les retallades.

El cas evidencia també un altre fet: el discurs de l’herència rebuda comença a perdre força –qüestió que és extensible al discurs sobre la infrafinanciació del Govern central- i comença a avaluar-se la gestió de les polítiques fetes per l’actual Consell. Probablement és un bon moment perquè l’Executiu faça una de les seues retirades per a recapitular. Li queden dos anys al davant per a intentar convéncer a l’electorat que el canvi valia la pena. Els mateixos que té l’oposició per a convéncer als votants que han aprés de les errades i que ho poden fer millor. Dos anys que tenen pinta de ser apassionants.

Noticias relacionadas

next
x