Sortir a caminar: el valor de prendre una decisió

VALÈNCIA. Per a eixir a caminar el primer que cal fer és posar-se les sabates. El protagonista del llibre, però, s’adona que, de vegades, escollir-ne unes pot ser la tasca més complicada del món perquè a cada parell de sabates en què pensa li correspon una por: les botes de muntanya i el vertigen de les altures, les xancletes de la platja i la dificultat de caminar cap enrere, les botes de cowboy i el perill de muntar un cavall salvatge i les sabates de taló i la impossibilitat d’enfilar-se dalt d’un penya-segat, entre tantes altres més. Així, al llarg de les pàgines de Sortir a caminar (A Buen Paso, 2017) el protagonista recorrerà tots aquells pànics susceptibles o no de retenir-lo a casa. Amb tot, de la mà del lirisme de Germán Machado i de la tenaç expressivitat artística de Martín Romero, descobrirem que també hi ha el calçat perfecte amb el qual no sols fer camí i explorar el món, sinó també arribar fins allò que tant desitgem.

Tanmateix, l’uruguaià Germán Machado ja fa molt de temps que passeja per la literatura infantil. Aquest trajecte l’ha portat, de fet, a establir-se no sols a Vic sinó també a El Petit Tresor, un espai d’aquesta ciutat on tenen lloc projectes ben interessants de promoció lectora que funciona, principalment, com el que és, com una botiga de llibres infantils i juvenils. És en aquest indret, des d’on ara, el llibreter però també el crític, el poeta i l’escriptor qüestiona i tempteja les múltiples formes creatives possibles a l’hora d’escriure contes, com ara aquest, és clar. Així, aquesta proposta s’assenta en un text senzill que no segueix l’esquema narratiu clàssic d’inici, nus i desenllaç i, per contra, planteja amb la presentació d’una estructura circular tot un seguit d’accions aleatòries les quals no necessàriament han de seguir l’ordre que l’autor estableix en les pàgines de l’àlbum. Es tracta, en essència, d’un joc infantil, d’una endevinalla enginyosa i divertida amb una solució final ben optimista.

Hi destaca també que aquest conte, que va nàixer en forma de poema, permet la possibilitat de fer moltes lectures diferents. És veritat que, en primer lloc, es posa en relleu l’audàcia de prendre una decisió a qualsevol edat, tant els més menuts com els que som més grans. Aquesta indeterminació personal abans de la resolució definitiva s’exemplifica, per tant, d’una manera tan simple com és el dubte davant l’elecció d’una cosa tan superficial com poden ser unes sabates. Amb tot, aquest no és un missatge imposat, ja que el text obri un altre ventall d’interpretacions, com ara la de resoldre un conflicte qualsevol exposat en una situació quotidiana de la vida bàsicament d’un infant: jugant a l’escola, patinant i anant d’excursió, per exemple. Uns entrebancs diaris que requereixen, sense excusa, d’unes sabates concretes. L’objectiu principal és, en definitiva, passar una estona animada mentre es llig i es descodifica aquesta història, no sols textualment sinó també des del punt de vista visual.

Per tot això, els suposats perills a què enfronten cada tipus de calçat són representats per Martín Romero mitjançant unes composicions originals en què els paisatges prenen la forma d’una bota d’astronauta, d’una per als dies de pluja i de tota la resta de sabates que es van esmentant i que solen coincidir moltes d’elles amb situacions identificables pels infants. Romero és un il·lustrador gallec que procedeix del món del còmic, un llenguatge artístic al qual no renuncia a l’hora d’aconseguir una interpretació visual del text, vertaderament lloable, que es caracteritza per unes il·lustracions gràficament contundents i d’un fort pragmatisme plàstic i cromàtic. Posseïdor d'un univers artístic i narratiu d’una gran individualitat, les seues imatges són estèticament innovadores i potents, ja que tal com se’ls exigia, poden desembrollar-se segons les experiències del lector infantil, que buscarà el significat sobretot en la il·lustració i, alhora, connecten també amb el món dels adults pel que fa al contingut del missatge. 

És precisament la portada el que convida a obrir aquest àlbum amb la presència absoluta de la imatge del protagonista, amb una actitud dubtosa, juntament amb l’aparició sorprenent d’uns peus desmesuradament grossos com una metàfora vital i visual de la transcendència que comporta no quedar-se quiet, posar-se en marxa, aventurar-se, llançar-se i prendre decisions raonades a cada pas, però prendre-les al cap i a la fi. Perquè, com bé comença aquesta història, sovint, triar un parell de sabates per als nostres peus descalços, de vegades, pot ser la tasca més complicada del món, perquè a cadascun li correspon una por. Altrament, com els actes d’escriure, il·lustrar i editar, que també requereixen eixir a caminar, ser valents, com ho han sigut Germán Machado, Martín Romero i Arianna Squiloni, editora de Buen Paso, que s’han llançat sense xarxa en aquesta aventura que és la literatura. Ara hem de fer-ho també nosaltres, els lectors.