Que la turismofòbia et pille passejat

VALÈNCIA. Turismofòbia, la nova paraula de moda. Un "ací que no vinga ningú a tocar-nos els collons" de tota la vida, però amb un significat més profund. Turismofòbia, com el seu nom indica, ve a ser això, fòbia al turista. La patixen les palmeres del passeig marítim i els ascensors, els dos veuen com pixades turístiques o sobrepés de maletes els posen a prova. Però va més enllà, perquè com passa en quasi qualsevol àmbit, els turistes no són tots iguals. I la turismofòbia és odiar un tipus de turisme concret, el turisme massificat, el de borratxera i sorolls nocturns, el turisme que no aporta res més que inconvenients. Eixe que en compte de deixar diners als barris, acaba enfonsant els veïnats. És el turisme de Ryanair i Airbnb, a molts ens ha donat la possibilitat de viatjar per quatre duros a llocs que els nostres pares havien d'estalviar tot un any per a poder anar uns dies. El turisme de baix cost ha arribat per a quedar-se i ara sembla que hiberna a l'espera de noves oportunitats per a revifar, però tornarà, amb les seues virtuts i inconvenients. 

O això pensen els especuladors del barri d'Extramurs de la ciutat de València, ara mateix al voltant de huit edificis sencers amb obres en marxa per a convertir-se en apartaments turístics. Fons d'inversió fan ofertes per finques i propietats per a reformar-les i, fins i tot, pressionen el veïnat de tota la vida a què abandonen el barri. Passa a Extramurs, com ha passat a Ciutat Vella, a Russafa o al Marítim. Barris on desapareix el veïnat i arriben turistes de cap de setmana que van directes al Carrefour Express a per vi i truita precuinada. Sense veïns que fan vida convencional desapareixen els negocis tradicionals, i estos són ocupats per franquícies, negocis de lloguer de bicis, custòdia d'equipatge i cafeteries Take Away. Els mateixos negocis que pots trobar a qualsevol altra ciutat del món amb aeroport. Perquè l'efecte del turisme de masses provoca l'estandardització en forma de les mateixes hamburgueseries i cafeteries replicades a qualsevol lloc del món. És el turisme d'un sol ús, anar a Roma el cap de setmana com qui va a missa, ara bé, a trobar-te al centre històric un Starbucks en compte d'un vero espresso italiano.

Segons ha crescut el nombre d'apartaments turístics i les connexions aèries, s’ha generat este sentiment. Ara que la humanitat s'ha enfrontat a un dels reptes globals més transcendents dels últims anys, la cosa anirà a més. Ja que durant este període, un dels canvis més importants al qual ens hem hagut d'enfrontar és la reducció de la mobilitat. Ha sigut una reducció escalonada, amb retrocessos i diferents nivells:

-No pots eixir de casa
-No pots eixir del poble
-No pots eixir de la teua província
-No pots eixir de la teua comunitat autònoma
-No pots eixir del país

Primer fou el pànic injustificat cap als xinesos, per ser els primers que es contagiaren del virus. Però, a poc a poc, el pànic a contraure el virus ha provocat que li agafes por a qualsevol turista, estranger o nacional, que arriba al teu poble o ciutat, "a saber d'on ve!". Ja que per molta PCR que diga que s'ha fet o molt de passaport sanitari, tu no tens gens clar que no siga portador del virus. O el que és pitjor encara, que el seu interior allotge una soca estrangera, que com va passar amb les panderoles o les formigues, siga més ferotge i acabe amb la fauna (en este cas virus) local. Por al turista, al desconegut, mirades receloses pel carrer que contrastaran amb un excés de sabó en forma de "Welcome, Mr. Marshall" per part d'Hosbec. Els habitants de poblacions turístiques o de barris turistificats de la ciutat amb recel de tot el que vinga de fora, en contraposició del "colonitzats vos saluden" que canta Zoo a la seua cançó Tobogan. Que, per cert, és un temarro de por.

Hi ha gent que "es viatja damunt" com em va dir Alberto Torres Blandina, i que només estiga vacunat o la immunització de grup siga un fet no tardaran a pegar a fugir, com més lluny millor. En canvi, molts tindran molta por a viatjar, especialment a països amb sistemes sanitaris de dubtosa qualitat. El turisme de proximitat i les escapades de cap de setmana, així com el lloguer de casetes i xalets, serà la moda dels pròxims anys. Si et pilla passejat, perquè ja has vist món, no tindràs problema en canviar un cap de setmana a Florència per un a Conca. Ara bé, si tu tenies pensat anar a conéixer la cultura nipona, recórrer la Muralla xinesa, fer el Transsiberià, o pegar-te un road trip per la Route 66, no és ara el millor moment. En canvi, el turisme que feien els teus pares o iaios és ara tendència, i li trobaràs trellat a eixe costum tan valencià de tindre casa al poble i caseta a la mar o la lloma, que està a només cinc quilòmetres del poble.

No és un bon moment per al turisme de masses. I això és un drama per al sector, que destruirà centenars de llocs de treball. És un drama per a tota la joventut soltera, que sempre fantasieja amb tindre un romanç d'estiu estranger. És un drama per a països com Egipte, on el turisme és la base de la seua economia. Però potser és, amb coneixement, una oportunitat. Oportunitat de repensar el turisme; oportunitat de conéixer millor pobles i ciutats que tens a prop de casa; oportunitat per a donar-li un respir al planeta amb menys emissions de CO2; oportunitat per a fer turisme millor, amb qualitat i no amb volum, i oportunitat per a protegir els barris de la turistificació. Prompte vindran els de "Salvem l'estiu", i encara que tots volem anar al xiringuito i ballar Tobogan en un festival, igual també és temps de "Salvem els barris" i, així, la turismofòbia serà una anècdota i no un virus.