Prova i error al disseny capital de Lille

VALÈNCIA. A les 5:29:21 de la matinada del 16 de juliol del 1945, els humans vam canviar radicalment el disseny de la superfície geològica terrestre. Va passar a la Jornada del Muerto, un dels deserts situats a la ribera del riu Grande entre Albuquerque i El Paso, a l’estat nord-americà de Nou Mèxic. Trinity era el nom en clau de la primera detonació d’un dispositiu nuclear. Dirigida per l’exèrcit dels Estats Units, va ser una de les primeres Prova de Concepte (POC). 

Hi ha moltes formes de dissenyar, però la prova-i-error ha sigut fonamental a les últimes dècades. La Prova de Concepte (POC) consisteix en materialitzar el prototip d’una idea per a demostrar la seua viabilitat. Sol ser a xicoteta escala i potser incompleta, però ha ajudat a materialitzar bombes nuclears, vacunes, models tridimensionals, software... i fins i tot ciutats.

“Per a nosaltres un POC és el moment en què provem el prototip d’una solució dissenyada mitjançant un procés de disseny perquè la retroalimentació ajude a fer més eficaç i eficaç el desplegament d’un producte o d’un servei”, expliquen des de l’organitazció de Lille 2020, la ciutat del nord de França que va acollir la Capital Mundial del Disseny l’any passat.

Amb el llançament d’una convocatòria d’experiments a través del disseny; empreses, comunitats, associacions, universitats i espais culturals optaren l’any passat per treballar, provar i experimentar amb dissenyadors sobre models d’objectes i serveis dins del programa que va desplegar la Capitalitat. Més de 600 idees sorgiren a l’àrea metropolitana de Lille organitzades al voltant de sis eixos de treball: Acció pública, Economia circular, Viure, Mobilitat, Cuidar i Ciutat Col·laborativa. 

“Alguns POC s’han centrat més particularment en l’activació de l’espai públic”, explica a Culturplaza Caroline Naphegyi, la directora del programa de Lille 2020. “Pensoe sobretot en la ciutat de Playfull —que buscava animar la ciutadania a integrar una pràctica lúdica i esportiva en els seus recorreguts diaris—, Les Beaux Places —reconvertint buits urbans en espais de vida, Mobilier Transitoire —mobiliari urbà creat pel propi públic a llargues obres de construcció—, Ville à hauteur d'enfants —la ciutat a l’alçada dels nens amb un traçat urbà lúdic entre l’escola i el menjador. Aquests experiments eren temporals però van donar lloc a instal·lacions permanents, el que pensem que és molt encoratjador”.

Tot un repte ja que el dimarts 17 de març  del 2020 a les 12h00 es prohibia la mobilitat en tot el territori continental francés. Un primer confinament que va durar fins a l’11 de maig i al qual es va sumar un altre entre novembre i desembre que va deslluir el programa previst per a la capitalitat. “Havíem d’inaugurar a l’abril i el primer tancament ens va aturar brutalment”, conta Naphegyi. “Vam aprofitar aquest temps d'inactivitat per condensar la programació a la tardor, organitzar xerrades en línia, pensar com donar la benvinguda al públic en temps de pandèmia. El programa Lille 2020 ha estat pensat i redissenyat per adaptar-se fermament al món present i futur, destacant les contribucions del disseny a les crisis”. 

Encara i tot, només un 20% del programa de les Proves de Concepte es va afectar per la pandèmia, “en particular per als experiments dirigits per associacions, que es van veure molt afectades pel context”. “El procés de mobilització dels grups d'interès i de suport a través del disseny es va iniciar el maig del 2018 i va continuar malgrat la pandèmia”. 

En total, 350 experiments van acabar a les Maison POC, les sis exposicions amb les que Lille 2020 va organitzar tots els coneixements obtinguts durant el procediment obert d’experimentació. Algunes d’elles van ser pensades pel Collectif Graphites, un grup d’arquitectes, artistes i dissenyadores que treballen per un espai social, participatiu i inclusiu.

Amb diversos experiments de renovació urbana a Croix i Roubaix, “l’escenari imaginat a la primavera del 2019 es basava en co-disseny i co-construir diversos dispositius apropiats que tindrien lloc a diferents les places. Però el treball de les places havia de començar a la primavera del 2020, de manera que només vam poder treballar a les fases prèvies”

La crisi sanitària va truncar els plans i “actualment, només n'hi ha un projecte completat, però en aquest moment no tenim cap anàlisi de l’impacte. Seria necessari poder reunir-se amb els residents i preguntar-los sobre la seva experiència, però no és possible”, explica Karen Fioravanti, la portaveu de Graphites per a Culturplaza. 

“Tinc la impressió que l’equip encarregat de l’organització de Lille 2020 va fer moltes bases el 2019 per conscienciar les institucions del paper del disseny en la reactivació de l’espai públic”, conta Fioravanti. “Ara, pocs mesos després del programa, no vos podria dir si Lille 2020 va ser un èxit per a l’ecosistema local del disseny. Entre 2019 i 2020, els projectes que no haurien existit sense el suport de l’organització van veure la llum, però serà sostenible en el temps? No estic segura”. 

“Lille, capital mundial del disseny 2020, ens ha aportat oportunitats de projectes a curt termini. Però ara el repte més gran que tenim és eixir de la precarietat i obtindre reconeixement professional. Per això ens reinventem contínuament, estem provant i experimentant amb coses i intentem que la gent treballe amb nosaltres i confie en nosaltres”, expliquen des de Collectif Graphites.

“A partir dels resultats tangibles dels POC, s’han establert diàlegs entre actors públics, titulars dels POC, dissenyadors metropolitans, francesos i internacionals. Destacaria les possibles contribucions del disseny als principals problemes contemporanis, ecològics i climàtics, socials i econòmics. Aquest disseny obert i curiós és ‘capital’ perquè serveix a la construcció de l’interés general i de destins comuns”.

“A partir d’aquests estimulants models de POC i dels reptes de futur que hem descobert a les exposicions, ara és fonamental afavorir la maduració i ajudar-los a assolir la maduresa. Queda per escriure el llibre blanc sobre la transformació dels territoris, la vida i l’activitat local a través del disseny i hem d’ inventar l’estètica d’aquest disseny compromés. Ara volem ampliar aquestes iniciatives”, avança Caroline Naphegyi, la directora del programa de Lille 2020.

“Per a nosaltres és important experimentar l’espai per buscar com es viu millor junts. Això és important també per a la resta de la societat. A França hi ha poca gent conscient de l’espai, és un terreny un poc reservat per a una elit d’arquitectes i dissenyadors i encara hi ha poques iniciatives per transmetre als ciutadans els mitjans perquè entenguen l’espai on viuen”, apunta Karen Fioravanti.