Per què s’abandonen els projectes emprenedors al territori valencià?

VALÈNCIA. Fa un parell de setmanes vaig assistir a un congrés internacional sobre emprenedoria que va tenir lloc a una universitat dels Països Baixos. Com a curiositat he de dir que l’altra investigadora del meu equip i jo érem les úniques persones provinents del sud d’Europa. Allà, banda de presentar una comunicació que havíem preparat tres investigadors de la Universitat de València, vam poder assistir a la presentació de les comunicacions d’altres companys europeus. Les presentacions sempre van seguides d’un debat en clau constructiva, al menys eixa és la meua experiència als congressos europeus. En un d’eixos debats un professor de la Universitat organitzadora va plantejar els seus dubtes en torn a com s’estava duent a terme la política de promoció de l’emprenedoria. La seua opinió la sustentava en la seua experiència com a investigador en l’àrea que l’havia fet apreciar que la premissa que qualsevol persona pot esdevindré un emprenedor/a d’èxit no és del tot certa i que això feia que la política de foment de l’emprenedoria basada en eixa premissa no fora ni eficaç ni eficient. La meua opinió, basada en una experiència investigadora més curta que el meu col·lega és, però, coincident. Crec que la política de foment de l’emprenedoria està més basada en la quantitat que en la qualitat atès que sol estar encaminada a promoure la iniciativa emprenedora en la població en general, però habitualment sembla que no s’analitzen quins trets caracteritzen les iniciatives emprenedores que arriben a consolidar-se.

Anem a les dades, el Global Entrepreneurship Monitor (GEM) és una xarxa mundial que estudia el fenomen emprenedor. Aquesta xarxa publica informes anuals on es poden trobar dades rellevants per a la caracterització de l’emprenedoria als diferents territoris. Doncs be si consultem el darrer informe del GEM en referència al territori valencià trobarem que al 2016 la principal causa per la que la que s’abandona un projecte emprenedor és que el negoci no era rendible (un 44% dels casos), aquest motiu quasi dobla el segon motiu que són les raons personals o familiars (un 28,4% dels casos). Aquesta dada ens està dient que hi ha molts projectes que arriben a la fase de llançament sense tenir suficientment testat i desenvolupat el model de negoci i que això és la principal causa d’abandonament. No obstant, hui en dia hi ha eines per desenvolupar i testar el model de negoci al mercat i per tant tenir un producte /servei mínimament viable abans de llançar l’empresa (és a dir abans de fer les inversions importants). Així, el programa de l’assignatura d’emprenedoria impartit al Grau en ADE de la Facultat d’Economia s’inclouen eines com el Lean start-up, customer development model i Stage-Gate model entre d’altres.

D’altra banda, si donem una ullada als trets característics de les iniciatives emprenedores que arriben a consolidar-se al nostre territori trobem que segons les dades del GEM el 42,7% dels emprenedors potencials eren majors de 45 anys i el 33,3% eren menors de 35 anys. Pel que fa als projectes emprenedors que arriben a la fase de consolidació, el 73,7% dels projectes que es consolidaren van ser liderats per persones majors de 45 anys mentre que només el 5,3% dels projectes que es van consolidar van ser liderats per persones menors de 35 anys. El 0% dels projectes liderats per menors de 25 anys va arribar a la fase de consolidació. Aquestes dades observades al nostre territori casen amb els resultats d’una investigació que vam presentar el passat novembre dos companys de Departament de Direcció d’Empreses i jo a Suècia, una de les principals conclusions del qual era que un dels determinants de l’èxit de les empreses socials creades en temps de crisi era l’anomenat capital humà específic de la persona emprenedora. Aquest capital humà específic està bàsicament format per capacitats i habilitats de la persona emprenedora lligades a la seua experiència professional i emprenedora prèvia. L’aprofitament d’aquest capital humà específic està fortament lligat amb el reciclatge del coneixement que com a actiu intangible resulta clau en la consolidació dels projectes emprenedors.

Atesa l’actual composició de la piràmide poblacional,  les persistents altes taxes d’atur en majors de 45 anys i les dades del GEM abans exposades sembla que ha arribat l’hora de replantejar la política de foment de l’emprenedoria.