Aquesta setmana m’agradaria que reflexionarem en torn a què significa que un mercat siga transparent i de cóm afecten els darrers esdeveniments judicials del Tribunal Suprem (TS) espanyol a la ja de per si discutida transparència del mercat hipotecari.
Doncs be, en qualsevol manual d’economia bàsica podem que una de les condicions que s’han de donar per a que estem davant d’un mercat competitiu és que a l’esmentat mercat tots els agents que intervenen tiguen informació completa. És a dir que tots els qui compren o venen a eixe mercat tinguen accés a la mateixa informació, que aquesta siga completa i verídica. Açò és, que tothom dispose de la informació rellevant per a prendre lliurement les seues decisions de compra-venda en eixe mercat. Només en eixes circumstàncies es pot parlar de l’existència d’un mercat que opera de manera transparent.
I per què hauríem d’estar interessats com a persones consumidores, empresàries o administracions públiques en que TOTS els mercats que foment part de la nostra economia funcionaren de manera transparent? Doncs perquè si no és així, hi haurà agents que operant a eixe mercat amb més informació que altres: informació asimètrica. Amb la qual cosa eixe mercat no assignaria eficientment els recursos i no estaríem parlant d’un mercat competitiu. Ans al contrari l’existència d’informació asimètrica implica que estem davant d’un mal funcionament d’eixe mercat, és el que els economistes anomenen una fallada de mercat.
De fet, la falta de transparència en el funcionament a un mercat com l’hipotecari du situacions d’abús de posició dominant de la part forta del mercat (aquella que té poder de mercat, el bancs) sobre la part dèbil (la clientela). Però en el cas del mercat hipotecari, la falta de funcionament transparent té potencialitat per convertir-se en un problema a major escala perquè el mercat hipotecari forma part d’un mercat més gran i estratègic per a qualsevol economia que és el financer. Amb la qual cosa si el mercat hipotecari funciona de manera distorsionada per la falta de transparència, aquest problema té potencial per a acabar afectant al gros de l’economia atès que afecta a les decisions d’inversió i finançament de molts agents i pot sobre-dimensionar alguns sectors productius en determinats moments (com el de la construcció) i estar molt exposat a shocks diversos que poden impactar al gros de l’economia.
Doncs bé, en aquest context la setmana passada el TS feia pública una sentència on estipulava que l’impost per actes jurídics documentals que es paga quan s’escriptura una hipoteca davant el notari l’ha de satisfer el banc i no el deutor. Sembla lògic atès que a qui l’interessa que aquesta escriptura es faça davant notari i s’nscriga al registre de la propietat és al banc perquè li proporciona una major garantia jurídica en cas que l’operació d’impagament per part del deutor. Conegudes són les posteriors baixades de cotització en borsa dels principals bancs de l’estat espanyol. Després el tema s’ha elevat al ple del TS i s’ha ajornat la seua resolució fins al proper 5 de novembre, sembla.
Tenint en compte que els factors legals, com ho és una sentència del TS que interpreta lleis i regalaments, formen part del macro-entorn on operen els agents partint del marc d’anàlisi PESTEL. I que una de les condicions per a un funcionament àgil de la competència en els mercats és la informació perfecta i la transparència, a ningú se’ns escapa que la seguretat jurídica és una conditio sine quae non per al funcionament de mercats transparents i competitius.
Però bo, com quasi sempre mirant als nostres referents de l’Europa occidental podem dir allò de Spain is different. Amb una llei hipotecària que ha sigut més que discutida als tribunals europeus per no haver-se adaptat a la Directiva 93/13/CEE com s’hauria d’haver fet com a mínim des de l’1 de gener de 1995 i per permetre clàusules abusives. Ara mateix estem pendents de l’aprovació d’una nova llei hipotecària que s’espera que entre en vigor en 2019, ja veurem en quins termes i terminis.
Tanmateix, resulta cridaner per al comú dels mortals que el TS primer faça pública una sentència en un sentit i que en poc de temps eixa sentència s’eleve al ple del TS per a debatre-la. La inseguretat jurídica que això implica no és pròpia d’un estat de l’Europa occidental membre de la UE des de fa més de 30 anys.
Així a mitjan del 2017, un informe del Consell d’Europa situava l’Estat espanyol com el menys compromès amb la lluita contra la politització de la justícia d’entre vint-i-un països europeus analitzats, atès segons eixe informe l’Estat espanyol havia ignorat tres de cada quatre de les seues recomanacions.
Tots aquests trets que fan referència a l’entorn legal en aquests moments són una amenaça per al funcionament del mercat hipotecari de manera transparent i poden ser font d’importants desequilibris financers que acaben afectant al gros de l’economia productiva. Senzillament, com a economista propose reconèixer el problema i actuar en conseqüència atès que un problema judicial fàcilment es pot convertir en una font de desequilibri. Necessitem un mercat hipotecari transparent i competitiu, és necessari dur les institucions (incloent les judicials) a la Europa occidental del S.XXI.