La moda que patíem els xiquets el segle passat

VALÈNCIA. Este cap de setmana ha sigut el CLEC, una passarel·la de moda de recent creació organitzada a València. I a banda de sorprendre'ns amb moltes tendències tèxtils que mai vorem pel carrer, vestits impossibles i looks trets d'un concurs per fer la peça de roba més incòmoda, he recordat la moda de la meua infància. La que portàrem els xiquets; no la dels adults, que té un capítol a banda. Parle de la moda infantil o juvenil, o almenys la moda que ens feien vestir els nostres pares als 80 i 90. Hi ha algunes d'eixes peces que encara segur podeu trobar amagades al fons d'un armari amb olor de càmfora, però la majoria són només memòries d'una època on els jerseis picaven. Sí, això era normal, els jersenets picaven molt i la gent ho veia com una cosa natural, i per això es va inventar una peça que ara està en perill d'extinció: la camiseta interior.

La camiseta interior

Blanca, de tirants, de mànega curta o de mànega llarga, habitualment cotó 100% i més bé curteta. Així era la peça bàsica amb la qual començàvem a vestir-nos i que ens protegia del fred i de la picor provocada pels jerseis de polièster prehistòric. Els meus eren quasi tots de la marca Ferry's, ja que hi havia fàbrica a Benifaió, però Abanderado o Ocean també es venien prou. La camiseta interior era calenteta, però si feia un dia calorós com els que estem patint ara no la podies lluir després de llevar-te la dessuadora, perquè no era massa bonica, ni tampoc massa afavoridora. Només els queda bé als italo-americans del Bronx o als gimnastes de l'Europa de l'est. Per cert, mai he sabut què era la felpa, però les calentes de veres eren de felpa. Ara encara es venen marques americanes i tot, però sembla que és una samarreta reservada per a boomers. Com las camisetes decolorades en lleixiu que només es reserven a festes de temàtica hippy. 

Els pantalons de pana

D'on vindrà això de «partir la pana»? Perquè que jo sàpiga, la pana ja ve partida de fàbrica als pantalons. Que alce la mà qui no haja vestit amb uns pantalons de pana alguna volta en la seua vida? És una pregunta per als no socialistes, ells ho duien d'uniforme reglamentari als congressos. El pantaló de pana ha passat a millor vida, segur que tornarà en algun moment, però és com el gotejat del tèxtil, si pots posar-t'ho llis, perquè li fas relleu? Ara bé, si el pantaló de pana està demodé, atents a les camises de pana. Ara pot sonar estrany, però eren molt habituals als anys 90, de colors sempre foscos i antics (marró, blau marí, verd militar) i amb botonets «de clec», com el festival. Gràcies a Déu algú va decidir que ni tan sols els moderns que compren jaquetes de colorets de segona mà es posen ara eixa coentor.

Calcetins de tenis

La seua desaparició és discutible, perquè encara pots trobar en algunes cadenes de referència fashion, com Alcampo o Kiabi, calcetins amb la ratlla roja i blava. A banda de la bandera de Luxemburg, alguns tenien banda negra com Egipte i altres unes raquetes dibuixades, de les de fusta. I com aquelles raquetes que pesaven més que un mort, estos han deixat pas a calcetins molt colorits, o simplement negres, que són prou més discrets. A Michael Jackson li quedaven prou bé, els skaters també s'ho poden permetre i als rapers els està permés perquè fa joc amb els seus collars. Però, si no formes part d'estos col·lectius deixa't estar de calcetins fins al genoll, especialment si són blancs, més concretament si porten bandera o raquetes en la part alta, feu el favor. Per cert, el perlé també està molt passé, i és normal, eixos calcetins són considerats una tortura infantil.

Les genolleres

Fa no molt es posaren de moda als colzes; fins i tot, el València CF les lluïa al seu vestit oficial en època d'Unai Emery. Però, de moment han desaparegut dels genolls. Els pegats per a la roba es posaven per tot arreu, i de molts models. Les genolleres eren el més bàsic perquè no hi ha xiquet que no s'haja fet sang al genoll. Ara bé, els que molaven eren els pegats «fantasia» que ara alguns se'ls enganxen a la motxilla o al vaquer sense que n’hi haja forat per tapar. Ara la roba és més d'un sol ús i com que no cal allargar la vida útil dels pantalons tant de temps, s'han deixat d’utilitzar les genolleres més que per a decorar. Bé faríem reciclant més roba i no abandonar-nos tant a l'«usar i tirar».

Complements per al fred

Com que ja no fa tant de fred ja no porten calfadors als turmells, ni manyoples, ni passamuntanyes, ni calçotets llargs. Almenys de manera tan generalitzada, perquè alguns fans de Fama i UPA Dance potser encara es posen calfadors als fosforescents, però no és habitual. Com tampoc els passamuntanyes que portàvem tant a la muntanya com al pub, ni els calçotets llargs. Amb el tema dels calçotets tampoc ho sé segur perquè no es veuen, o només es veuen els que duen marca americana, però un ràpid estudi de mercat per les merceries del barri prova la seua imminent desaparició. Jo no dic que no siguen útils, però enguany hi ha qui encara no ha estrenat la jaqueta, com per a ficar-se els calçotets llargs. L'equivalent femení, els leotards, encara es gasten, però ara es trenquen a la tercera posada, amb sort.

Pel que fa al calcer ja parlàrem d'algunes sabatilles mítiques, encara que no comentàrem la manieta que tenien en ficar-nos mocassins i sabates de xarol. Potser encara hi ha alguns que porten nàutics, mocassins i sabates amb la punta de ferro a la vista, però cada volta en són menys. També portàvem jaquetes Alpha industries, enormes americanes de pell amb muscleres i les jaquetes Slam que eren les més estimades pels pijos. Però açò ja més en l'adolescència que en la infància i per decisió pròpia, no per imposició d'uns pares que solen ser molt amics de disfressar les xiquetes amb llacets i els xiquets amb polipell.

El tema de les gorres també va i ve, així com els pantalons de campana, els pantalons xinesos o els tirants. Els pantalons amb pinces han passat de moda, així com els vestits dos talles més grans de la que toca, com el de Pizzi en la seua presentació amb el València CF, llargament recordat. Malles amb una gometa que es passava baix del peu perquè no se’n pujaren, toquetes de punt de ganxo, camises amb les solapes enormes, petos vaquers, camisetes de mànega curta per damunt d’una de mànega llarga com Sheldon Cooper, pantalons de colors com els de Marichalar... En fi, la llista és molt llarga i segurament les modes d'ara de portar els turmells a l'aire, brillantors i americanes damunt de camisetes de còmic i sèries potser també es considera algun dia com considerem ara eixa roba antiga: totalment passada de moda.