Santiago Calatrava expandeix la seua pràctica ara cap a Orient. L’agenda per al 2021 de l’arquitecte es concentra als Emirats Àrabs, mentres van descartant projectes a Europa i els Estats Units
VALÈNCIA. “L’estació de Mons havia de ser la principal fita de la ciutat. Una estació signada per Santiago Calatrava, un arquitecte de renom internacional que atrauria els turistes en massa. Però hui estem lluny d’això. Una obra sense fi que tindrà huit anys de retard com a mínim i un pressupost que s’ha disparat: ha passat de 37 milions d’euros a més de 320 milions. Hui investiguem el que sembla un fiasco”.
Podria semblar qualsevol reportatge de la València resacosa de la bombolla, però es va emetre fa un mes a la televisió pública belga. Amb 90.000 habitants, la ciutat belga era designada fa vint anys com a Capital Europea de la Cultura del 2015; un bona excusa per connectar el nou barri de Grands Prés amb el centre de la ciutat amb concurs guanyat per Calatrava el 2006.
Eixe mes d’octubre s’exposa la maqueta del projecte, una passarel·la per a vianants que contemplava preservar l’antiga estació i inaugurar-se el mateix 2015. Després de convertir el projecte de passarel·la en estació i la fallida de les empreses constructores, ara està previst que s’inaugure, com a prompte, el 2023. Unes controvèrsies allunyades del despatx de Calatrava, però que acaben per impregnar tots els seus relats mediàtics.
“Calatrava, com a arquitecte, no posa preu a la construcció, el posen les constructores”, explica l’arquitecte i doctor per la Politècnica de València Paco Sanchis. “Els sobrecostos no poden imputar-se només a la seua oficina. Si és cert que vol anar massa ràpid i no hi investiga prou algunes tècniques. Ha entregat projectes amb partides del pressupost que no estan del tot definides”. Encara que sol concebir l’obra com a laboratori per experimentar, “els sobrecostos solen vindre de les empreses constructores que fan pressupostos a la baixa per emportar-se l’obra”, explica Sanchis.
Des dels Grans fracassos de l’enginyeria de Discovery Channel —amb el pont de la Constitució de Venècia— fins a ser la icona del boom immobiliari espanyol, sovint des dels mitjans s’ha simplificat el complex procés ple de contrapesos que ha de passar una obra pública, on no tota la responsabilitat recau sobre els projectistes.
Amb una arquitectura més preocupada per la forma que pel fons o una comunicació gens treballada, l’arquitecte és profeta de la corrupció a la seua terra. Una mala fama que ara creix a Europa, encara que a reportatges com l’Investigation belga s’apunta —i s’interroga— per igual a polítics, tècnics i empresaris de la construcció per aclarir l’origen dels sobrecostos, fins i tot amb l’ex primer ministre belga i ara president de la Valònia, el socialista Elio di Rupo. L’arquitecte és només una peça més d’una forma antiga d’entendre l’arquitectura.
“És més fàcil escometre errors quan innoves. La seua faceta com a escultor, per exemple, fa que dissenye fins a l’últim detall. A l’estació del metro d’Alameda, es preocupa per objectes que en la majoria de casos no tenen cap protagonisme com ximeneres, lucernaris i interseccions de superfícies”, explica Sanchis. “O els cinc punts que sostenen tota l’estructura del Museu de les Ciències”.
“A més és enginyer civil, aprofita el seu bagatge en generar superfícies per crear espais sorprenents: utilitza la geometria en favor de l’estructura, com el que va fer Gaudí a la Sagrada Família”. “Ha generat un estil reconeixible i encara que és molt criticat, tot el món vol tindre un edifici a la seua ciutat. Això per un costat és bo, però per altre costat no sempre el seu estil i materials s’adapten al lloc”.
Amb uns dissenys que sovint s’obliden de l’entorn, l’oficina de l’arquitecte —repartida entre Zurich, Nova York i Dubai— no ha deixat de treballar. En este cas, València sí que va ser la seua finestra a la internacionalització. La seua última entrevista pública va ser en maig de l’any passat a Euronews. A la tercera pregunta, sobre la influència de València a la seua obra, Calatrava respon austerament i en passat: “era un bon lloc per a créixer perquè es troba enfront del Mediterrani”.
A l’altra vora de la mar, les successives onades de coronavirus han allargat l’exposició al Museu del Capodimonte de Nàpols que celebra els quaranta anys de carrera del de Benimàmet. Inaugurada ja en desembre del 2019, la mostra repassa els projectes d’infraestructures com l’estació intermodal del World Trade Center de Nova York o l’aeroport de Lyon, en diàleg amb les escultures i les pintures de l’arquitecte. Però sobretot destaca els projectes italians de l’arquitecte, com els ponts a Reggio Emilia, Crati i Venècia o l’estació Mediopadana.
Però no és l’única cita de Calatrava el 2021: en octubre inaugurarà el pavelló dels Emirats Arabs Units a l’Expo de Dubai 2020, posposada un any a causa de la pandèmia. Les ales obertes d’un falcó —les metàfores amb animals encara segueixen en vigor— pretenen convertir-se en una de les icones de la primera exposició universal que se celebra a un país àrab.
Coincidint amb la inauguració del certamen, esta tardor també està previst acabar la Dubai Creek, la torre més alta del món que també signa l’oficina de Calatrava. Un titular que ajuda al clic, però que encara no està confirmat. L’opacitat al voltant del projecte —com la resta d’obres als Emirats Àrabs Units— fa que només es puga confirmar que l’altura oscil·larà entre els 828 i els 1300 metres d’alçada.
El que sí es va poder inaugurar este estiu és l’escultura Constel·lació que el valencià va dissenyar per al parc de River Point de Chicago. “L'única estrella en aquesta constel·lació és el seu creador: un famós arquitecte, enginyer, escultor i pintor que també és conegut per incomplir terminis i pressupostos, com amb els quatre mil milions de dòlars de la seua estació al World Trade Center de Manhattan”, escrivia el Chicago Tribune.
De fet, a la pàgina web de l’oficina encara apareixen com actuals projectes ubicats a Chicago que han sigut descartats, com la Spire Tower o paralitzats, com l’ampliació de la terminal O’Hare de l’aeroport. L’altre masterplan previst a l’oficina, a la península de Greenwich de Londres, també ha sigut eliminat de la pàgina web oficial del projecte. “Treballaré fins al final de la meua vida si m’ho puc permetre”, assegurava Santiago Calatrava a Euronews l’any passat. Es reconciliarà abans l’arquitecte amb la seua ciutat o València amb un dels seus ambaixadors?
Es también su primer gran proyecto en Reino Unido