La formiga i la dama

Podria ser el títol d’una faula però no ho és. És la història d’un insecte que va decidir passejar-se per damunt de la dama d’Elx, exposada en una urna suposadament hermètica del Museu Arqueològic Nacional. És la història d’una passejada enregistrada en vídeo que ràpidament es va convertir en viral.

Un vídeo que va aprofitar al vol el senador Carles Mulet –el mateix representant de Compromís que va voler saber si el Govern té algun pla en cas que es produïra una apocalipsi zombi- per a demanar explicacions sobre les mesures de conservació de la peça arqueològica. I que l’alcalde d’Elx, el socialista Carlos González, i la regidora de Turisme i diputada autonòmica Mireia Mollà, igual que molts altres il·licitans utilitzaren per a demanar el trasllat de la dama a les terres on va ser trobada el 1897.

Aquestes veus reivindicatives foren ràpidament rebudes amb una allau d’articles, comentaris i vídeos fets des de l’òptica madrilenya, que sensible com està amb el procés català confon tot el que no siga madrilenysme amb independentisme. I és que quan la burrera t’emboira la vista no hi ha res a fer, els matisos desapareixen, la tensió ocular augmenta i de sobte ressorgeix amb força l’únic nacionalisme que sembla políticament correcte: l’espanyol.

Si la majoria dels que han bramat contra la petició que la dama d’Elx torne a terres valencianes hagués fet un xicotet treball de documentació navegant per les xarxes possiblement, només possiblement, s’hagueren estalviat unes quantes ximpleries.

La reivindicació perquè la dama torne a Elx està vigent des de fa dècades. Tant és així que la comissió d’Educació i Cultura del Congrés dels Diputats ja va aprovar per unanimitat, el setembre de 1996, instar al Govern central perquè cedira temporalment l’escultura a la ciutat d’Elx.

Una petició que es va materialitzar finalment l’any 2006 quan el Ministeri de Cultura, dirigit per la socialista Carmen Calvo, va cedir durant sis mesos la desitjada escultura a la ciutat d’Elx. Ni la dama va patir cap mal, ni el Museu Arqueològic Nacional va haver de tancar durant la seua absència, ni la política cultural d’Espanya es va ressentir.

Tant va ser així que l’any 2014, Mercedes Alonso, aleshores alcaldessa del PP en Elx –i la mateixa que va estacar al mig de la ciutat una bandera espanyola d’una grandaria semblant a la que va ficar Federico Trillo en la plaça de Colon de Madrid- va tornar a demanar una cessió temporal de la dama com la que havia autoritzat el Govern de José Luis Rodríguez Zapatero uns anys abans. “Temporal, no definitiva”, recalcava l’alcaldessa popular envoltada per tota la cúpula valenciana del seu partit. I ella mateixa afirmava que la resistència a que la dama tornara a Elx no era “cuestión política, sino más bien de los directores de los museos de España y en ese querer centralizar las piezas fundamentales”

I mira per ón, ací està el call que un insecte tan menut com una formiga ha xafat amb tanta força, perquè de sobte la seua passejada ha sigut aprofitada per a posar en qüestió la política museística de l’Estat i donar-li oxigen a una reivindicació valenciana. Una política museística que no pot ser declarada tabú per molt que en Madrid semble inconvenient parlar d’aquestes coses ara que ha de plantar cara al secessionisme català.

El problema territorial de l’Estat, que existeix i és un dels grans reptes del Govern, no pot convertir-se en una coartada per a deixar de parlar de tot allò que no interessa a Madrid perquè els problemes van acumulant-se damunt la taula.

De fet, altres formigues també passegen des de fa anys per les façanes del Ministeri d’Hisenda i el de Foment, perquè la qüestió catalana no pot endarrerir de manera indefinida un problema que es tradueix en pèrdua de competitivitat per al territori valencià en matèria de finançament i d’infraestructures vitals com la del corredor ferroviari mediterrani. Sobretot, quan el problema territorial de l’Estat no ha estat cap obstacle perquè el Govern de Mariano Rajoy, amb l’ajuda de Ciudadanos, atorgara al País Basc –un territori on l’independentisme està ben arrelat- una  millora de finançament que no li era ni urgent ni solidària.

Mariano Rajoy ha decidit iniciar el curs polític a terres valencianes amb un acte com a president del PP. I està molt bé, però encara estaria millor si ho fera com a president del Govern. Sobretot si vol acabar amb les formigues.