Balanç després del primer any en marxa de 'Fes Cultura': Pla Estratègic Cultural Valencià 2016/2020
VALÈNCIA. L'any 2015 s'iniciava un canvi polític amb el Govern del Botànic i es va iniciar un procés de diàleg amb els sectors culturals i creatius valencians que va culminar el març de 2016 amb un document de planificació de la política cultural valenciana fins a l'any 2020.
Amb el Pla Fes Cultura passem d'una cultura de l'ocurrència a la cultura de l'estratègia, dels responsables als jutjats a les bones pràctiques, de la competència entre les diferents institucions a la col·laboració interinstitucional. Ens vam trobar amb una situació devastadora de la cultura al nostre territori. És per això que a banda dels objectius a llarg termini ens hem marcat mesures més immediates a través de la implementació d'una bateria de plans que serveixen de pla de xoc per reflotar el malmès teixit cultural valencià. Des del Codi de Bones Pràctiques, el Pla Valencià del Foment del Llibre i la Lectura, el Pla d'Internacionalització de les Indústries Culturals i Creatives, el Pla de Xoc de les Arts Escèniques, fins al Pla de Democratització Cultural, tots aquests han sigut les primeres eines més urgents per anar posant la política cultural al lloc on li correspon.
És ara, després d'un any de Fes Cultura, el moment per començar a fer les primeres valoracions i retre comptes amb la ciutadania valenciana sobre el compromís de la Generalitat amb la cultura valenciana.
Aquest compromís econòmic és veu reflectit en el pressupost de Cultura, que avança del 2015 a 2017 un 23,3% i 19,2 milions d'euros més. De fet, som el segon territori de l'Estat on més augmenta el pressupost en cultura. Per al Govern del Botànic, la Cultura és una eina de cohesió social, una eina generadora d'igualtats i un instrument de desenvolupament econòmic. És important ressaltar que aquestes mesures d'augment pressupostari es prenen davant un Govern estatal que retalla el pressupost de la Cultura al conjunt de l'Estat en un 0,7% i accentua la discriminació en les inversions al nostre territori.
Sembla que per al govern de Rajoy la cultura és secundària. Per a nosaltres no. Per posar un exemple, respecte a les Arts Escèniques, l'Estat baixa un 5,4% el pressupost mentre que nosaltres augmentem l'activitat cultural de l'IVC i les subvencions valencianes a teatre, circ i dansa han pujat de 2015 a 2017 un 75%. I, a més, de les ajudes comptem amb les produccions i coproduccions del Teatre del Poble Valencià fins a 12 en el període 2015-2017, l'increment fins a 70 les ciutats i els pobles que gràcies a la participació al Circuit Cultural de l'Institut Valencià de Cultura poden realitzar una programació estable o la recuperació de Dansa València.
També en inversions en patrimoni, la partida que més creix en termes absoluts i relatius del nostre pressupost de Cultura, que recull bona part de les demandes dels ajuntaments. Hi destinem més de 6,6 milions d'euros per a la restauració, la posada en valor, la promoció d'activitats per a donar a conéixer el nostre ric patrimoni, l'accessibilitat i la conservació dels béns materials i immaterials. El Ministeri per a tot l'Estat destina 4,6 milions.
Tot mentre es continua amb la marginació per part del Govern de Madrid a espais com l'IVAM, que rep de l'Estat 171.000 euros, mentre que el Prado rep 46 milions, el Reina Sofia 37, l’MNAC 2 i el MACBA 1 milió. La situació es repeteix a Les Arts amb 600.000 euros, mentre que el teatre Reial rep 9 milions, el Liceu 7 milions i la Maestranza 1,6 milions. L'Estat consolida una situació insostenible cap a la nostra cultura, mentre que el Govern del Botànic n'augmenta la inversió.
Un segon exemple d'aquesta aposta política és la mateixa actualització del pacte del Botànic on es reflecteix un clar impuls a la política cultural i s'hi incorporen mesures concretes, com per exemple: l'augment progressiu en un sòl de despesa en cultura fins a l’1% del pressupost de la Generalitat Valenciana, la nova Llei de mecenatge i patrocini cultural, l'actualització de la Llei valenciana de la música i creació de la Direcció Adjunta de Música i Cultura Popular de l’Institut Valencià de Cultura o el mateix seguiment i avaluació de Fes Cultura.
La tercera part és precisament el compromís amb les persones i entitats dels sectors culturals i creatius. Les noves direccions de l'Institut Valencià de Cultura o del Consorci de Museus, així com les direccions adjuntes de Cinema i Audiovisuals, Arts Escèniques i Música i Cultura popular amb persones s'ha fet escollint els candidats seguint el codi de bones pràctiques. Persones que són una garantia que les polítiques culturals es fan amb la participació, el diàleg i la transparència amb els sectors culturals i creatius valencians i seguint els objectius del pla estratègic Fes Cultura.
De fet, més enllà dels compromisos, també comencem a veure els primers resultats de les polítiques que s'impulsen des del Govern valencià a la cultura al nostre territori i es comencen a fer paleses de forma objectiva.
Les dades de consum cultural de l'Institut d'Estadística sobre la Cultura mostren un augment del consum cultural al nostre territori per sobre de la mitjana de l'Estat. Mentre la mitjana espanyola en consum de serveis culturals s'incrementa en un 2,6%, la mitjana valenciana puja un 8,7% més. En el cas del sector del llibre, la mitjana espanyola s'incrementa en un 4% i al nostre territori hem arribat a l'11% més. En milions d'euros invertits per consum cultural, són 37,3 milions en serveis culturals i 30 milions en el sector del llibre. Tot això malgrat comptar amb un Ministeri que retalla contínuament les oportunitats en les inversions al nostre territori.
També les dades de l'anuari de l'SGAE mostren l'augment en recaptació dels sectors culturals i creatius valencians. En Arts Escèniques hem passat de 8,2 a 9,4 milions d'euros, en Música en viu de 25 a 30 milions d'euros i en Cinema de 55 a 62 milions d'euros.
Per últim, les dades de la Fundació Contemporània, al seu informe ens situa en el rànquing entre les 5 primeres comunitats autònomes i som l'única d'aquestes que incrementen en la qualitat i innovació en la programació cultural d'un 16,8% a un 18,8% i d'un 13,4% a un 16,9%, respectivament.
Les dades tant quantitatives com qualitatives dels diferents organismes són positives respecte a la política cultural. Tot i això hem de ser conscients que aquest és un punt de partida de la situació cultural. L'objectiu compartit de convertir la nostra cultura i les nostres indústries culturals en un eix de la creació de riquesa del nostre territori encara està lluny i aquestes polítiques han d'anar acompanyades d'un pilar fonamental de l'edifici cultural: la creació de públic.
Les indústries culturals i creatives, així com el conjunt dels creadors i creadores valencians necessiten el foment de la cultura en el sistema educatiu valencià i la col·laboració amb la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació perquè les polítiques culturals s'assenten sobre una base sòlida.
En els propers anys serà essencial el treball conjunt mitjançant la Mesa per a la Participació de la Cultura Valenciana, per tal d'establir un marc de seguiment i millora de Fes Cultura, així com de les normatives que emanen d'aquest.
És voluntat del departament de Cultura de la Generalitat la consolidació, la participació i el diàleg permanent amb les entitats dels sectors culturals i creatius que ja s'està produint. La pròxima constitució de la Mesa de Cultura Valenciana, amb la designació dels membres per part de les diferents entitats del sectors, significarà la creació d'un òrgan estable necessari per a l'èxit de la política cultural. Un èxit de la cultura que ha de ser conjunt entre les entitats, els sectors culturals i creatius, els creadors i creadores, el públic i les administracions.
Aquests avanços marquen un nou camí per a la transformació de la cultura com a eina de cohesió i vertebració de la societat, per a la generació d'igualtat i com a motor econòmic al País Valencià.