ALACANT. Dins d'una setmana especialment plena d'actes i esdeveniments al voltant de la dona per reivindicar l'erradicació de la violència de gènere, el panorama cultural alacantí també es fa ressò d'aquest manifest social tan necessari com real. Aquest divendres, 29 de novembre, la recentment estrenada llibreria Fahrenheit 451 acollirà un col·loqui sobre la lluita kurda, seguit de la projecció del documental Kurdistan, la revolució de les dones, a càrrec del Comité Valencià de la Solidaritat amb el Kurdistan. La història comprén 40 anys de lluita i té els seus orígens en el Moviment d'Alliberament del Kurdistan, una regió conformada per quatre països: Síria, Turquia, Iran i Iraq. "El moviment (amb el PKK, el Partit dels Treballadors del Kurdistan) comença amb una línia marxista-leninista clàssica, la qual canvia a mitjan anys 90", comença explicant Clara Torres, membre de la Plataforma Azadí, en Catalunya, lligada amb el Comité Valencià per la voluntat de solidaritzar-se amb el Kurdistan.
A aquesta dècada de la qual parla Torres, la dels 90, té lloc "una anàlisi molt profunda de la història, la humanitat, la societat i les diferents revolucions, on s'arriba a la conclusió que el primer conflicte de la història no és el de classe, sinó el de gènere, on les dones suposen les primeres oprimides. I és sobre aquesta opressió que s'han creat la resta de jerarquies i el sistema de dominació que coneixem hui dia amb l'estat nació, el patriarcat i el sistema capitalista", analitza el cas de l'Orient Mitjà, el qual es pot extrapolar a la història mundial.
Per tant, erradicar l'opressió sobre les dones constitueix la primera passa que s'ha de donar per aplegar a un "sistema alternatiu de vida en llibertat, amb l'objectiu primer d'alliberar a les dones i amb la finalitat màxima de portar a tota la societat, a tots els pobles, a l'alliberament", exposa. És amb aquesta intenció amb la qual, quan arriba el canvi de segle (anys 2000), es proposa un nou paradigma: el confederalisme democràtic, "el qual se sustenta en tres pilars fonamentals: l'alliberament de les dones, l'ecologia i la democràcia", desgrana Torres.
Dins de la lluita, Síria es corona com al territori on més es situa el focus mediàtic en l'actualitat, a causa de la guerra civil que pateix des de 2011, any en què hi va esclatar amb dos bàndols: el govern i l'oposició. Aprofitant el caos que es va apoderar del país pel conflicte bèl·lic, "les dones kurdes del nord de Síria, en Rojava, proposen la tercera via: el confederalisme democràtic, el qual feia anys que treballaven de forma clandestina. El 2012 declaren l'inici de la revolució i, amb el buit de poder existent, comencen a organitzar aquest sistema alternatiu per sobreviure a la guerra i per desenvolupar aquesta revolució", revela la integrant de la plataforma.
Tota una estructura comença a sorgir al nord de Síria, buscant la paritat en la creació: "Si creen un sistema econòmic, també creen un d'economia de dones; si creen un sistema de justícia, també en creen un de dones; si creen un sistema d'autodefensa (IPG), també creen una unitat femenina de protecció (IPJ)... I així amb tot. Però a banda d'impulsar tot el seu sistema autònom de dones, també participen del sistema mixt, del general. O siga, realitzen una autoorganització de les dones per arribar a aquest sistema alternatiu de vida, però també participant de tota la part mixta, perquè l'objectiu final és portar a tota la societat a la llibertat", recorda.
"El projecte polític que es desenvolupa en Rojava està basat en la democràcia directa, amb una institucionalitat que sorgeix dels barris i que arriba fins al Parlament de la Federació del nord i est de Síria", aporta Derek Thornell, membre del Comité Valencià de la Solidaritat amb Kurdistan, qui serà l'encarregat de la xarrada a la llibreria. "Aquesta nova institucionalitat, construïda des de la base, garanteix la convivència dels diferents grups socials i ètnies, ja que tots tenen la seua representació i el respecte a les seues llengües i cultures", trasllada. Una realitat la qual Torres puntualitza que "encara que són majoria al territori i van ser les qui van arrancar tot el moviment, les kurdes no són les úniques implicades, sinó que també estan incloses les àrabs, les armènies, les musulmanes, les cristianes... El territori és un mosaic cultural on conviuen tots els pobles amb els seus idiomes, creences i cultures".
Aquest territori estratègic està vivint un sistema alternatiu que porta ja huit anys "sent una esperança i suposant un exemple per a l'Orient Mitjà, per a tots els pobles oprimits del món i per a les dones", menciona la component de la Plataforma Azadí. Però el govern de Síria no comparteix la mateixa visió: "Rojava no només ha lluitat i ha resistit davant l'Estat Islàmic, sinó que ha acabat amb ell (militarment parlant, perquè l'Estat Islàmic és una ideologia). Tanmateix, el sistema es troba ara davant d'uns atacs per part de Turquia, que posseeix un exèrcit de l'OTAN amb el recolzament de tota l'OTAN, d'EUA, de Rússia i de la Unió Europea", comunica.
Les seues pretensions de llibertat són les contràries als interessos del sistema patriarcal, on "amb aquests atacs hi ha una clara voluntat de genocidi ètnic, cultural i polític. Però, sobre tot, es tracta d'un atac ideològic, d'un sistema contra un altre; del capitalisme, l'estat nació i el patriarcat que, de nou, es vol imposar i acabar amb el sistema alternatiu d'alliberament de la dona, l'ecologia i la democràcia que es porta desenvolupant els últims huit anys a Rojava. Volen acabar amb aquest canvi perquè no ho poden controlar", desvetlla Torres.
Imatges de la campanya Women Defend Rojava
