Este sitio web hace uso de cookies con la finalidad de recopilar datos estadísticos anónimos de uso de la web, así como la mejora del funcionamiento y personalización de la experiencia de navegación del usuario. Política de Cookies Aceptar

DOS ESPECTACLES DE CARRER I UNA GALA AL PRINCIPAL

La III Nit del Circ Valencià reivindica la cabuda d’aquest art a l’espai teatral

19/10/2019 - 

ALACANT. Quantes vegades ha dit, per exemple, una alumna de piano estudie música i la resposta ha sigut i què més? O un ballarí faig dansa i li han contestat i ja està? Aquesta història sonarà gairebé a totes aquelles ànimes passionals que es dediquen a l’art com a professió, un sector que pareix estar desprestigiat i castigat perquè la gent no li troba una utilitat més enllà d’aportar la necessària bellesa a aquest món que pretén ser racional. Però si dins d’aquest sector cultural, d’aquest desconeixement de l’art (com deia el pintor Carlos Adeva a una entrevista: "L’art no està infravalorat, sinó desconegut") existeix una disciplina encara més marginada, eixes són les arts circenses. En línies generals, la població espanyola posseeix una imatge sobre els artistes de circ com a eixos saltimbanquis que deambulen pel món, que poden aprendre de forma autodidàctica o amb activitats com la gimnàstica i que solament actuen en la carpa que desmuntaran acabat el parell d’espectacles que hagen programat a la ciutat. Per fer entendre que aquesta part de la cultura compta amb més que oferir, el dissabte 19 d’octubre tindrà lloc a Alacant la III Nit del circ valencià, organitzada per l’Associació de professionals del circ de la Comunitat Valenciana, d'on és gestora cultural María Ferrer, qui conta que un dels objectius del col·lectiu és "la difusió del circ valencià. És a dir, que el públic i les institucions vegen el circ valencià com a art escènica, perquè nosaltres vam veure que als teatres valencians els costa molt programar circ; tenen dificultats pel que fa a l'espai i també per a entendre l’espectacle per programar-lo dins del teatre".

És des d’aquesta necessitat de donar a conéixer la seua manera de crear art que va nàixer la Nit del circ valencià, en col·laboració amb l’Institut Valencià de Cultura (IVC), qui els "va donar el suport des de la primera edició", assegura la gestora. Les dues edicions anteriors es van celebrar a dues de les tres capitals de província de la Comunitat Valenciana, completant aquesta trinitat enguany, amb Alacant: "Cada any la fem en una ciutat perquè l’Ajuntament s’implique i convide a la ciutadania a vindre", exposa. És per aquest motiu que també compta amb el suport de l’Ajuntament d’Alacant mitjançant la regidoria de Cultura i del Teatre Principal. "Ens agradaria fer-la més vegades, però de moment l’estem fent una a les principals ciutats i els principals teatres", mostra els seus desitjos.

La jornada circense començarà al carrer, amb dos espectacles gratuïts (Sophie, de la cia La mala – La troupe Malabó, i The power of 80’s, de la companyia Gonzalo Santamaría). "És una espècie d’invitació al públic perquè entre fins al teatre. El circ és més de carrer, pel que resulta bonic fer alguna cosa allí fora", considera. Després d’aquest primer contacte obert a tota la ciutadania, el plat fort del menú es podrà degustar al Principal, amb una gala que ofereix "diferents números, un poc complicats i amb distintes variants, perquè es veja que el circ es pot programar dins del teatre, ja siga des d’un aeri, un trapezi, un trampolí o un clown. Sempre donem llibertat a quà la direcció artística trie el fil o el guió per a seleccionar eixos artistes que participaran", apunta.

En aquesta tercera edició, eixa direcció artística recau sobre Pablo Meneu, escollit a través d’una convocatòria que obri l’associació (igual que els artistes made in la Comunitat Valenciana que hi actuen). "La idea d’aquesta gala és no fer solament un cabaret on els números són completament independents i no existeix una unió més enllà del presentador, sinó que volem generar un espectacle amb unitat. Hi ha certs aspectes de les transicions entre els números que no són performatives, però que anem a crear-les en poc temps. És per això que tenen un punt d’improvisació i de treballar en el moment", avança el director de l’espectacle. Sobre les taules del teatre caminaran (o saltaran o es penjaran per l’aire) dotze artistes: nou del sector del circ, una artista d’instal·lacions i dos aportaran la música en directe (una cantant i una pianista).

La unitat que es pretén atorgar a la gala ve donada per un mateix fil conductor: "Les persones", llança Meneu. "Utilitzem als artistes perquè es presenten a ells mateixos, tant amb els seus números com amb petites accions que componen eixes transicions, però sempre reflectint les peculiaritats de cadascun en el públic, per tal que se senten identificats. Volem integrar-los en la narrativa de l’espectacle i tenim algunes maneres de travessar eixa quarta paret i no deixar a l’espectador separat dels artistes".

Si bé Espanya no acostuma a veure el circ a espais que no són propis, hi ha d’altres països que tenen una concepció diferent d’aquesta matèria, inclòs amb l’ensenyament d’aquesta art. Meneu és especialista en cintes aèries i va haver de marxar a Londres per estudiar a una escola, on va rebre un títol universitari en arts circenses: "Està molt bé perquè suposa un reconeixement molt bo per a treballar després. No és indispensable passar per escola, perquè hi ha gent que sense haver-se format posseeix un nivell altíssim, però sí crec que ofereix el reconeixement d’una formació reglada i reconeguda", opina el valencià.

"En Espanya –i no em referisc a Madrid o Barcelona, on crec que la situació és un poc diferent i van un poc més endavant– encara no es reconeix el circ com una art a l’altura del teatre o la dansa", subratlla la realitat latent en aquest sector artístic professional. "Això es pot veure en què no hi ha escoles de formació, pràcticament. En València acabem d’obrir una petita, però estem a un nivell prou bàsic. En països com França, Bèlgica o Anglaterra hi ha escoles superiors, són títols universitaris, la qual cosa li dóna un pes a la carrera de circ que fa que les coses es menegen molt ràpidament". L’artista, però, admet que perquè la situació avance, s’oficialitze i professionalitze, hi ha dos grups responsables: "El reconeixement al circ ve des de dins, des de la comunitat del circ, on els mateixos artistes han de creure’s de veritat que no es tracta d’un art menor; però també ve és una consideració que ve des de fora de la professió".

Noticias relacionadas

next
x