I quan la gent del camp tornà a girar la vista, el problema dels preus en origen seguia allí

VALÈNCIA. La gent del camp torna a encetar una nova campanya de fruita d’estiu amb les esperances que el seu treball es veja recompensat amb uns preus en origen que els permeten recuperar els diners i treball invertits en la collita. No esperen res de l’altre món, només poder viure del seu treball i no demanen tant.

La realitat d’aquests dies però, d’acord amb les dades fetes públiques durant els darrers dies per La Unió de Llauradors i Ramaders, és que en aquest començament de campanya de la fruita d’estiu els productors estan rebent, per terme mitjà, un preu que és tres vegades menys que el que reben els comerços pel mateix producte. O en altres paraules el preu de la fruita d’estiu es multiplica per 3 des de que ix del camp fins que arriba als lineals dels comerços.  Les majors diferències entre el preu en origen i el preu de venda al públic les trobem en la cirera (460%) i l’albercoc (400%). També assenyala la Unió de Llauradors i Ramaders com a significatius el descens de preus d’un 45% per terme mitjà en la fruita d’estiu des de l’inici de la campanya.

D’altra banda, les cotitzacions oficials de la fruita d’estiu que facilita la Conselleria d’Agricultura continuen a la baixa. De manera que el preu en origen de la bresquilla ha baixat un 62%, el de la nectarina un 53% i el de l’albercoc un 43%. Tendència aquesta que és molt probable que continue en la mesura que avance la campanya i vaja arribant al mercat el gros de la collita de fruita d’estiu.

I és que per a la gent del camp els governs de diferent color i els diferents polítics passen, es fan les fotos pertinents, llancen missatges bucòlics i NO solucionen res. El problema dels preus en origen continua i continuarà mentre no hi haja una mirada al món rural de complicitat i respecte. No es tracta de ser Superman o Superwoman, senzillament es tracta de teixir aliances des de les administracions amb les persones productores agràries i articular solucions que tinguen en compte que l’activitat econòmica i ramadera és una activitat econòmica i que els productes es venen en els mercats. Les persones que treballen en les seus explotacions agrícoles o ramaderes són xicotets empresaris.

Com a professional de la direcció d’empreses tinc clar que quan una empresa o empreses que operen en la cadena alimentària tenen poder de mercat el van a utilitzar al seu favor per a guanyar diners. Dir altra cosa és contar contes i vendre fum. Per tant la tasca de les administracions en suport del sector agrícola i ramader hauria de tenir com a un dels seus components principals el donar suport i professionalitzar la gestió de les explotacions agrícoles i ramaderes. En aquest sentit, la formació de les noves generacions de persones llauradores i ramaderes hauria d’incloure el coneixement de ferramentes bàsiques de gestió i posicionament estratègic dels seus negocis al mercat.

De manera que si l’actual configuració de la cadena alimentària dona lloc a situacions de desequilibri entre persones productores i comerciants fent que existisquen diferències de preus de més del 300% en origen i consumidor final, hi ha que gestionar de manera que s’establisquen canals alternatius per fer arribar el producte agrari a les persones consumidores. D’eixa manera les dues baules que es troben en una situació de debilitat en la cadena alimentària (llauradors i consumidors) eixirien guanyant. L’administració d’empreses en té la clau, esperem que algun/a polític algun dia tinga a bé fer arribar el coneixement sobre ferramentes de gestió als emprenedors del món rural. Mentre això no passe els problemes de preus en origen persistiran. Quan vostès llisques aquest article, jo hauré llançat aquest missatge a les Jornades d’Hortes Històriques Valencianes que hauran tingut lloc a Potries el divendres 15 de juny i el dissabte 16. No em cansaré de repetir-ho, tan de bo alguna vegada les meues paraules no caiguen en sac trencat i es puguen abordar els problemes del món rural des d’una perspectiva més pràctica i menys romàntica. Signat Vanessa de Benifaió (La Ribera del Xúquer), la neta de llauradors.