Invisibles 

Polítics i periodistes coincidim, almenys, en una cosa. De vegades tenim el costum de simplificar els grans problemes mitjançant l’estadística. Com si fos una gran catifa que ens permet amagar, sota percentatges i gràfics, problemes complexos que afecten milers de persones. Va ser Benjamin Disraeli –encara que hi ha qui li ho atribueix a Mark Twain- qui va dir que es podien distingir tres categories: mentides, maleïdes mentides i estadístiques. L’estadística és una ferramenta d’anàlisi de primer ordre, però té la característica de deshumanitzar les persones. Una qualitat que no eximeix ningú de la responsabilitat de tractar amb rigor els problemes que s’amaguen darrere d’elles.

Estadístiques que aquesta setmana han servit per a veure una discussió pública entre dues polítiques que no acostumen a tindre pèls en la llengua: la vicepresidenta del Consell, Mónica Oltra, i l’exconsellera popular i diputada María José Català. Un debat sobre l’èxit o el fracàs de l’aplicació de la llei de la Dependència que no ha arribat al gran públic. Probablement perquè es tracta d’una  qüestió tan complexa i amb una teminologia tan complicada que els periodistes fugim d’aquest tema i, si no ho fem, també ens refugiem darrere els percentatges o busquem un drama humà per no aprofundir massa en un terreny ple de trampes.

I és una qüestió molt important, no només perquè afecta milers de famílies, sinó perquè serà una de les peces clau per a aprovar en els pròxims mesos la reforma del sistema de finançament autonòmic. Un sistema que determinarà també la quantitat de recursos que l’Administració pot oferir a les persones amb discapacitat.

Pot ser, qui haja seguit el debat haurà descobert amb sorpresa que el Govern central i les autonomies tenen criteris dispars sobre com i quan han de comptabilitzar les persones dependents. Una situació que ha deixat en una espècie de limbe estadístic una part de la població amb dependència que no està inclosa en el sistema informàtic i no apareix reflectida. Per què? Perquè el sistema no preveu que una persona depenent puga veure modificat el seu grau de dependència –per una evolució de les seues malalties- o rebre dues ajudes compatibles entre si -com ser assistit en una residència durant el dia i atés per un cuidador a sa casa la resta del temps-.

És per això que més d’un miler de valencians amb dependència no existeix per a l’Estat. Un exemple, sumat a altres discrepàncies, que ha fet que la memòria del 2016 no haja estat aprovada, perquè Govern i comunitats autònomes no estan d’acord amb el recompte que fa l’Imserso.

En aquest context, la popular María José Català, que és l’encarregada de fer-li el marcatge a la vicepresidenta, i la consellera d’Igualtat del Consell, Mónica Oltra, han decidit recórrer a les estadístiques per a erosionar la gestió de la líder de Compromís. Basant-se en les xifres de l’Imserso, Catalá ha volgut traslladar la idea que l’esforç de la consellera per incorporar persones dependents dins del sistema d’ajudes no ha sigut tan gran com presumeix Oltra. I que les xifres de l’Imserso no reflecteixen el creixement en el nombre de persones incorporades al sistema que diu la vicepresidenta.

La Conselleria d’Igualtat argumenta que les xifres no arrepleguen les baixes de les persones dependents que moren a causa de les seues malalties (entre 500 i 800 al mes) ni altres factors, com l’augment de la demanda d’ajudes una vegada que el sistema s’ha reactivat en la Comunitat Valenciana, corre la veu que les persones que tenen dret són ateses.

Unes diferències de criteri que no amaguen que la llista d’espera de les persones que demanen una ajuda per a dependència s’haja rebaixat de 46.000 a 30.000 des que el PP va perdre el govern.

En qualsevol cas és probable que el debat fora més productiu si en comptes de discutir sobre les xifres estadístiques, l’oposició plantejara alternatives per a  millorar l’efectivitat de les polítiques de Benestar Social i esmenar les coses que funcionen malament, que segur que n’hi han. Un argument que és igualment vàlid per a les polítiques que tracten de combatre la violència de gènere, que també han sigut objecte de disputa entre Catalá i Oltra aquesta setmana, a compte dels diners que destina cada Administració a protegir a les dones maltractades.

I és que si alguna cosa ha cansat als ciutadans en els darrers anys són les polítiques que discuteixen sobre la corfa de les coses i que no permeten avançar en la resolució dels problemes i fer visibles als invisibles.