Francesc Colomer: "L'Alacantí és un territori amb història; té una identitat interessant per a viatjar"

L'ALACANTÍ. Alacant és una província sinònima de riquesa: la possibilitat de combinar platja i muntanya a un mateix paisatge constitueix un skyline particular i una oferta de naturalesa difícil de rebutjar. A banda de la qualitat paisatgística -amb 71 de les seues platges presumint d'onejar la bandera blava-, el patrimoni cultural també batega a cadascun dels seus municipis, amb celebracions tradicionals i d'altres més joves que formen un tàndem que vol seguir pedalejant. Tot i que Benidorm constitueix el paradigma de turisme costaner a la província i el relleu muntanyós de serres com el Puig Campana, el Maigmó o Bèrnia completen les possibilitats de turisme rural, la comarca de l'Alacantí suposa una zona amb gran potencial que precisa desenvolupar-lo i exprémer-lo al màxim. "Estem parlant d’un territori que té una història, un relat d’autenticitat, de cultura, de manifestacions etnològiques, festeres i socials, que és el que ve a donar-li el plus d'identitat, de diferenciació, que és el que farà interessant viatjar", exposa Francesc Colomer, secretari autonòmic de Turisme.

Fomentar les particularitats d'un territori resulta una necessitat indiscutible per al turisme, perquè, tal com afirma Colomer, "qui no és diferent en aquest món global no és ningú". És per això que les singularitats que presenta l'Alacantí, "allò que altres destinacions turístiques no poden replicar" -aclareix-, dóna una de les claus en què ha de centrar-se la comarca. Un distintiu que a l'Alacantí va marcat per "la història del paisatge com a gran contenidor de la promesa turística. Es tracta d'una zona multiproducte des del punt de vista de la cultura, les derivacions musicals i etnològiques, la xarxa de museus que existeix, els diversos ecosistemes, les manifestacions culturals i patrimonials, el llegat històric i artístic i la gastronomia, una peça fonamental, perquè cada vegada hi ha més gent que inspira el seu viatge en ella", garanteix.

Basat en les dades dels Tourist Info, que són una font d'informació sobre la satisfacció en l'experiència dels i les visitants, el secretari autonòmic revela que "el que més s'ha destacat ha sigut la vivència gastronòmica, la immersió en un territori en clau de gastronomia. Per tant, s'ha de fomentar l'enogastronomia (els vins), així com els plats tradicionals", suggereix per a la zona, una proposta que s'hi pot extrapolar. I resumeix el seu punt de vista amb el repte de "transformar aquests recursos que posseeix la zona en producte turístic i comercialitzar-lo, perquè açò no deixar de ser business, una indústria, un negoci que cal que siga rendible. Una cosa és tindre potencial i altra molt diferent és ser", és a dir, haver aconseguit explotar-lo. A més, fa una crida a la implicació conjunta, la qual portarà l'evolució, perquè "la situació ha millorat, però ens queda l'actitud col·lectiva de l'inconformisme, que serà la clau del futur", considera.

Aquest requisit d'aliança col·lectiva "és un fet transversal que afecta a totes les zones que tenen la voluntat de convertir-se en una destinació turística forta", expressa. En un moment en què s'ha d'assumir "l'economia turística com un fet inajornable, com una resposta positiva als reptes que s'imposen -de caràcter econòmic, de compliment dels Objectius de Desenvolupament Sostenibles (ODS), de la transformació digital, de l’economia circular...-, el turisme presenta una sèrie de peculiaritats que són la resposta per a les comarques i territoris que desitgen tindre futur", manifesta, perquè "es tracta d'un sector de futur i, per tant, l'hem de contemplar amb esperança, rigor i responsabilitat", comenta amb relació a la projecció positiva que li augura al turisme, a escala global, l'Organització Mundial del Turisme.

El turisme és un gran poliedre, constitueix "un sector molt polifònic: hi ha empreses mitjanes, xicotetes, hosteleria, hoteleria, innovació, restaurants, pubs, bars, oci, oferta complementària, esport...", enumera les múltiples possibilitats que presenta la indústria. I posa el focus, de nou, en la idea de treballar conjuntament i crear sinergies entre allò "públic, privat i acadèmic (la universitat i els centres de coneixement), perquè sense aliances no existeix la governança democràtica ni plural. Es tracta de no malbaratar ni un àtom de talent, de recursos, de capacitat d’idear, d’imaginar el futur i lluitar per ell", comenta passional.

En aquesta línia de mantenir una col·laboració per obtenir l'èxit, els territoris han de fer "un plantejament supramunicipal", recolza Colomer, i no concebre cada municipi com a una entitat, sinó com una suma que deriva en comarques, províncies o comunitats. "No totes les localitats tindran la mateixa oferta cultural, gastronòmica o d'allotjament per a pernoctar. És la suma la que genera oportunitat i una paquetització més coherent, harmònica i integral. Competim en un mercat anomenat món, on fora peguen molt fort, perquè la gent cada vegada té més on triar", adverteix. Per tal d'adquirir un caràcter més unificat, des de la Generalitat s'han articulat uns "plans de governança i dinamització turística amb les administracions -Generalitat, Diputació i espais supramunicipals-, perquè el viatger i el turista no perden interés per una frontera administrativa. És el producte el que té capacitat de fascinar, però no el límit territorial d’un poble", reivindica.