Entenen millor els menuts la diversitat? Una obra de teatre familiar ho esbrina

VALÈNCIA. ¿Es pot dir que vivim en una societat plenament globalitzada on les diferents cultures i identitats s'entremesclen? O més bé ¿Es promou un tipus de sistema on tots som iguals? Des d'aquesta reflexió, la companyia teatral El Pont Flotant ha estrenat aquest dilluns Les set diferències- la primera de les seues obres adreçada a un públic familiar- on tracten d'exposar que "sí que existeix la diferència" però que fa falta propiciar "un discurs de respecte i d'inclusió" perquè així siga. Sota la producció de Teatre Escalante, l'obra es representa al Talia del 26 al 28 de març i del 10 d'abril al 6 de maig. A més, segons ha fet saber la diputada d'Inclusió Social, Teatres i Memòria Històrica Rosa Pérez, aquesta serà la representació valenciana que es rodarà pels municipis de la província.

Sis relats i cinc personatges amb orígens diferents. La trama de l'obra gira al voltant de les vivències personals dels valencians Pau Pons i Jesús Muñoz -els quals dirigeixen a més l'obra-, la peruana Natalyd Altamirano, la bangladesa Ruba Barua, Severo Junior de Guinea Equatorial i Zhao Hu de China. Els seus testimonis s'entremesclaran en una història parcialment de ficció i realitat on el "respecte i l'humor" hi anirà en tot moment de la mà.

L'acció comença amb la trobada de tots els personatges a València. Entremig, caixes, maletes i un escenari compost per una taula i quatre cadires. "El que es veu és tot el que t'emportes quan te'n vas a un altre lloc, però també, per defecte, tot allò que no cap, que no pots emportar-te. Les caixes són els records, la memòria, per això també ens ajuden a reconstruir part d’eixes històries" expliquen Pons i Muñoz. A partir d'eixe moment cada personatge anirà desgranant la seua història per finalment compartir totes les similituds i diferències en un sopar amb tots. Públic i actors observaran fotos amb els records que més abans aquests hi han relatat. Tot regit juntament amb la participació directa amb els assistents que hi hauran de respondre a alguna pregunta o interactuar a l'escenari. 

"Pensem que la diversitat s'aconsegueix creant curiositat i fent que la diferència no siga un problema, sinó una oportunitat. Davant la por que tenim d'enfrontar-nos a un públic que no és el nostre, hem pensat que el millor era mantenir el discurs familiar des de l'humor i l'emoció. I és que segons quines coses es diguen sobre aquest tema, pot resultar incomode", afegeixen els intèrprets.

Així, l'obra malgrat dir-se Les set diferències el que es vol promoure és més aviat el contrari: "Pensem que vivim a un món globalitzat on ens topem amb un missatge artificial que ens fa sentir que tenim diferents cultures molt a prop. Tant de bo, el sistema no propicia un discurs per a conéixer a altres cultures i interessar-nos amb els demes. Des del teatre tenim responsabilitat de construir missatges de respecte", manifesta per la seua part el director artístic de Teatre Escalante, Josep Policarpo.

Els mateixos actors i actrius han afirmat que la diversitat és "ineludible" en l'època actual i és important conèixer-la. Però a més, hi fa falta més facilitats per tal d'emparar-la. I és que tal com hi ha fet saber l'equip de direcció, la contractació de Severus Junior va ser realment difícil. "La gent no et sol fitxar així de fàcil perquè ha de fer moltes gestions". Amb aquest sentit, l'obra teatral no es separa tampoc d'un "missatge implícit" cap als adults.

L'obra ha sigut exhibida abans al públic escolar amb una funció per a quasi 300 xiquets i xiquetes. "És el que dona sentit a la nostra creació". El més interessant segons confesa l'equip és la naturalitat amb la que els escolars tracten les diferents cultures. "Un xiquet ha exclamat la diversitat és guai. Ara ho gastem quasi com el lema".