ALACANT. El teatre Arniches presenta l'obra Dystopia, un espectacle multidisciplinar en el qual teatre, dansa, cine i vídeo mapatge col·laboren per tal de crear una experiència visual total.
'Dystopia' aprofundeix en la recerca d'un llenguatge en el qual es creuen la dramatúrgia, la dansa, el live cinema i elvideo mapping per donar forma a aquest trencaclosques escènic.
L'espectacle es va estrenar el passat mes desetembre en Las Naves de València, on va inaugurar la temporada. Protagonitzat per Cristina Fernández i Àngel Fígols, destaca per una posada en escena d'avantguarda, amb el suport de la tecnologia construeix un espai visual d'impacte en el qual diferents línies argumentals i escenaris es creuen en una obra que indaga en la nostra forma de construir la realitat.
El teatre de Juan Pablo Mendiola, autor i director de Dystopia, és recognoscible per la recerca de nous llenguatges i l'ús de latecnologia als seus muntatges. Això li ha valgut reconeixements com el Premi Max al Millor Espectacle Infantil de 2015 per Dot de Maduixa Teatre, i la candidatura com a millor autor revelació per Harket, primera producció de PanicMap, companyia creada per ell i Margarita Burbano en 2012.
Cristina Fernández que també assumeix la direcció coreogràfica de l'espectacle i Àngel Fígols mantenen un dol interpretatiu en elqual es desdoblen en diferents papers, els protagonistes es troben en diferentsllocs i moments per descobrir els límits de la seua pròpia realitat.
En paraules del seu autor "l'espectacle ens mostrala necessitat que tenim de construir una realitat paral·lela quan allò que ensenvolta es descompon a trossos, quan el nostre present ens sembla un futurdistòpic del nostre passat. Els nostres protagonistes s'endinsen en un laberintd'espills emocional, en el qual els costa reconeixer-se".
Transformem els records i construïm una realitatpròpia alternativa, és el que fem constantment, quan transformem la nostramemòria transformen també la nostra identitat. El muntatge planteja el margeque existeix entre la realitat i el que triem recordar d'aquesta.
Una història que parla també de la por de prendredecisions i de la necessitat de fer-ho perquè quelcom canvie.
Un teatre radicalment contemporani, que busca l'emoció i la reflexió de l'espectador amb tècniquesinnovadores i construeix sobre l'escenari històries i imatges tan atractivescom sorprenents.
