Els pressupostos més valencians de l'última dècada

Ha costat molt  que es conformara el primer govern de coalició progressista en Espanya però ha servit perquè la veu i demandes dels valencians tinguen per fi una plasmació pressupostària. L'acord de pressupostos generals preveu una inversió de quasi el 10% per al nostre territori, corresponent al pes demogràfic del País Valencià. Estem davant d'un increment històric de les inversions del 57%, un total de 1.616 milions d'euros en inversions tan necessàries com el corredor mediterrani o la millora de rodalies.

Les valencianes i els valencians eixim guanyant amb aquestos pressupostos. Uns PGE que trenquen definitivament amb l'austeritat del període 2010-2020 i que posen punt final als pressupostos de Montoro. El major augment d'inversió pública dels darrers anys. Molt notable en l'augment del 368% dels recursos per a habitatge, passant de 448 milions a més de 2.200 milions. En el govern del Botànic, gràcies a la Vicepresidència encapçalada per Rubén Martínez Dalmau, ja vam aconseguir l'any passat un augment històric del 11% en el pressupost autònomic. Estem disposats a revolucionar per complet el model de l'habitatge del nostre país, un dels grans talons d'Aquil·les de les elits financeres i empresarials peninsulars.

Aquestos pressupostos inclouen també nous impostos per a les grans fortunes. Nous trams per a les rendes que declaren 200.000 euros a l'any i 300.000 euros a l'any, a més de l'augment d'un punt de l'impost de patrimoni, així com de l’Impost de Societats. S'està empedrant un nou camí on s'acaben els privilegis fiscals en Espanya i que ajudarà a cohesionar socialment el nostre país. Una cohesió basada en el principi elemental qui més té més paga. Repartir els esforços de la reconstrucció perquè no es torne a carregar sobre l'esquena dels treballadors els costos de la crisi com en 2008.

De la mateixa manera, ací al País Valencià també impulsarem els pressupostos més expansius dels últims temps amb un augment del 13% del conjunt d'inversions.

Dos principis: reforçar els serveis públics i reactivació econòmica.

Si en l'anterior crisi es van imposar injustificables retallades en sanitat pública de prop de 10.000 milions d'euros, hui l'increment és del 151%, 5.088 milions d’euros més destinats a reforçar la nostra primera línia de defensa contra la Covid-19. Al seu torn, els pressupostos de la Generalitat augmentaran més del 10% la dotació pròpia per Sanitat. Una sinergia entre governs per a donar una resposta que estiga a l'altura dels esforços que tots els ciutadans, i especialment el personal sanitari, ha fet per salvar vides en la lluita contra el coronavirus.

En aquest context de crisi podem observar les diferències de gestió entre una dreta austericida i els governs de progrés que tenim hui tant en Espanya com en el País Valencià. Tots tenim marcats en la pell els divendres negres en els quals l'expresident Rajoy aplicava retallades a drets, serveis públics i llibertats que van tindre com a resultat el deteriorament del nostre sistema educatiu, del nostre tan necessari sistema sanitari i la seua cara més brutal en forma de desnonaments massius a centenars de milers de famílies en el nostre país. Hui, en plena crisi provocada per l'atac d'un virus, ja no hi ha governs que deixen abandonada a la gent, sinó governs que tendeixen la mà quan algú s’ensopega.

Portem anys escoltant els discursos buits de modernització i canvi del nostre sector productiu, per fi aquest govern dota de contingut aquestes paraules amb un augment del 67,1% en la política activa econòmica, duplicant els pressupostos de la política d'Indústria o Comerç i dotant, per fi, d'un finançament digne la política de Recerca, Desenvolupament i Innovació. No es tracta només de reactivar l'economia sinó d'innovar per a l'economia de el futur.

Uns pressupostos en el conjunt de l'Estat i en el País Valencià que tenen cura de les nostres vides, que reactiven el teixit productiu i que ajuden a equilibrar la desigualtat. Són uns pressupostos que marquen l'inici d'un nou rumb, no són una línia de meta sinó un punt de partida cap a una Espanya i un País Valencià a l'altura del seu poble.

I en aquest canvi de rumb la dreta s'ha quedat tan desfasada com ho estaven els pressupostos de Montoro. Una dreta descontextualitzada que mira a un passat que no ofereix ja respostes per als reptes de hui i del futur, i en la seua desesperació torna al seu "que se hunda España". El patriotisme de la dreta acaba quan els interessos d'Espanya són diferents dels de la seua butxaca. No li podem demanar a la dreta que done suport a l'augment de pressupostos de Sanitat, d'educació, de Serveis Socials, d'Indústria, d'Ocupació si no vol fer-ho. Però sí podem exigir-li que al menys no pose traves anant a la Unió Europea a batallar contra els interessos d’Espanya només perquè Espanya els ha donat l'esquena a ells.

Tenim un dur treball, al què se suma la pandèmia mundial, i hi ha poc temps per mirar cap enrere a la dreta quan tenim el repte de mirar de cara als ulls del nostre poble. I aquesta és la nostra tasca: construir, juntament amb la gent, un País Valencià i una Espanya més forts que siguen capaços de guanyar-li la batalla al virus hui i a qualsevol repte en el futur. Aquestos pressupostos són la primera pedra.