Els pressupostos de la vergonya

El projecte de llei dels Pressupostos Generals de l’Estat per a 2017 no ha pogut ésser més decebedor. El Govern de Mariano Rajoy, eixe en el qual no hi ha valencians, ha decidit tornar a retallar la seua despesa en la Comunitat Valenciana i augmentar el greuge que pateixen els habitants d’un territori que fa massa anys que està discriminat en les inversions estatals.

La conseqüència de la nova tisorada en les inversions estatals a mitjà i llarg termini serà, amb tota probabilitat, una nova pèrdua de competitivitat econòmica i l’aparició de nous problemes de mobilitat i connexió del territori. Una qüestió sobre la qual sempre convé rellegir al professor –i actual secretari autonòmic d’Infraestructures- Josep Vicent Boira.  Però, encara que l’impacte d’aquesta retallada tinga conseqüències gravíssimes, no es tracta del principal problema que planteja aquesta situació als valencians, que no és altre que el de poder mirar-nos a l’espill i poder reconéixer el paper que tenim a Espanya, si és que en tenim d’algun.

Això ha convertit els pressupostos del 2017 en un problema amb moltes derivades, encara que el Parlament valencià ha estat ràpid en  reaccionar aprovant una declaració institucional unànime contra la marginació de l’Estat en matèria d’inversions i convocant a diputats i senadors el proper 25 d’Abril per a plantejar algun tipus de pressió o protesta conjunta.

Una declaració a la qual s’ha afegit el PP de la Comunitat Valenciana, que el passat cap de setmana va tancar el seu congrés regional amb una declaració renovada de valencianisme i que necessitava desmarcar-se dels comptes fets per Cristòbal Montoro a la carrera. La presidenta popular, Isabel Bonig, sap que, malgrat el malestar que les seues decisions provoquen a Madrid, si vol intentar recuperar el poder en 2019, ha de construir un perfil propi. I és que, al pas que va, Rajoy acabarà tenint entre els valencians un índex de popularitat més baix que el que va tindre Zapatero a la Comunitat Valenciana i convertint-se en un llast per a la seua marca en un dels territoris que més vots li ha donat sempre al PP.

Els comptes de l’Estat, que castiguen més els territoris governats pels socialistes que els gestionats pels nacionalistes bascos i catalans –per molt que s’indigne Pilar Rahola-, també obri una escletxa en el debat precongressual del partit de Ximo Puig. A l’exsecretari general Pedro Sánchez li ha faltat temps per a explicar que si Rajoy aprova els pressupostos amb el vot de Ciudadanos, el PNB i els diputats canaris, s’haurà evidenciat la inutilitat que el PSOE s’abstinguera per a permetre que continuara governant el PP. Una càrrega de profunditat per a tots aquells que defensaren l’abstenció en el debat d’investidura en compte del “no és no” de Sánchez.

En aquest context, els dirigents de Ciudadanos a la Comunitat Valenciana també s’han donat pressa per reduir el desgast que els creen uns pressupostos que són difícils d’explicar, perquè una cosa és predicar la igualtat de tots els espanyols i una altra acabar donant suport a uns comptes fets pel PP amb la companyia dels nacionalistes bascos i sancionant una inversió estatal per càpita que margina, un any més, als valencians.

Així, exceptuant a Podemos, que ha decidit acampar en l’oposició, la situació més còmoda sembla que és la de Compromís, perquè no depén de cap formació estatal. Encara que això no li estalviarà a la coalició de la vicepresidenta Mónica Oltra els retrets de què podien haver pactat amb Rajoy, igual que ho han fet bascos o canaris, ni tampoc la necessitat de pactar amb el PSPV de Ximo Puig, noves formes de pressió davant Madrid so pena de caure en la melancolia.

El cap del Consell va encetar la legislatura parlant del problema valencià, doncs ja està ací. De moment, però, la incomoditat és dels valencians i no del Govern de Madrid. Aquesta setmana han sigut els pressupostos generals de l’Estat, però aviat serà la reforma del sistema de finançament autonòmic i... què farem? Aprovar una nova declaració institucional... si el resultat perjudica els valencians? Houston tenim un problema.