‘El gran futur’: totes les cares de la guerra

ALCOI. Si Giuseppe Catozzella (Milà, 1976) necessitara un aval literari, les paraules del periodista Roberto Saviano sobre el seu últim llibre en podrien fer el paper: «Una novel·la escrita com una faula però que té la força que només atresoren les històries vertaderes». A l’escriptor milanés, però, no li calen reconeixements externs, perquè d’una dècada ençà ha sigut capaç de forjar una obra que és el seu millor garant. Si amb Espianti, sobre el tràfic d’òrgans humans, i Alveare, que s’aproxima a la realitat de la màfia calabresa, Catozzella havia donat inici a una sòlida carrera literària al seu país natal, va ser la publicació de Córrer sense por (Sembra, 2014) el que el va projectar al panorama internacional. Precedida per eixe èxit, l’arribada d’El gran futur (Sembra, 2017) a les llibreries havia generat unes elevades expectatives que queden més que satisfetes quan ens endinsem en el text. La novel·la, traduïda per Anna Casassas, es basa en fets reals per mostrar-nos totes les cares de la guerra en un punt indeterminat del continent africà que podríem ubicar a Somàlia.

A la primera part del llibre, la guerra és un joc. El conflicte armat entre l’exèrcit regular i els integristes islàmics no és més que l’escenari en què es desenvolupen les vivències de dos joves que no coneixen cap altra realitat més enllà del xoc entre les distintes maneres d’entendre la religió. Catozzella ens mostra la vida a un poble insular en què la quotidianitat es veu constantment travessada pels esclats de violència. Amal és un servent, fill d’un humil pescador que cada dia puja al seu dhow (embarcació encertadament retratada a la il·lustració de Leonard Beard que embelleix la portada del llibre) per proveir d’aliments Saïd, el seu senyor. Ahmed és el fill de Saïd, un jove valent que no acaba de trobar el seu lloc. Malgrat la desigualtat de les seues condicions, ambdós cultiven una forta amistat que es veu truncada quan un dels dos traeix l’altre mogut pels obscurs mecanismes de la guerra. 

A la segona part de la novel·la, la guerra és un estat interior. Els esdeveniments forcen el protagonista d’ El gran futur a peregrinar i buscar recer en l’aprofundiment en la doctrina religiosa. Amb eixa intenció, Amal acudeix a la Gran Mesquita del Desert amb la finalitat de convertir-se en hafiz-e-Quran, és a dir, memoritzador de l’Alcorà, seguint un mode de vida asceta. La veu literària de Catozzella ens apropa a una vessant de l’islam poc explorada pels relats occidentals: la d’una religió que promulga la pau i la germanor. Però la disciplina física i espiritual prompte entra en conflicte en l’interior d’Amal amb el desig de la carn i l’ànsia de violència que habiten la seua ànima i que posen a prova la seua capacitat de resistència.

A la tercera part, la guerra és la mateixa vida. Els discursos integristes s’imposen i el protagonista es converteixen guerrer. Catozzella desplega en este acte la cruesa i l’absurditat de la guerra en tota la seua extensió. Amb un excel·lent domini narratiu en les escenes d’acció, l’escriptor italià ens mostra l’altra cara de l’islam, una visió a la qual estem molt més exposats, la d’una doctrina intransigent i sanguinària que té coma objectiu eliminar els diferents. A través del relat d’Amal, el lector té l’oportunitat de conéixer millor la psicologia dels integristes i, en especial, els autodenominats màrtirs que vesteixen el seu cos amb explosius per tal de morir matant. El periple del protagonista d’El gran futur, però, finalitza amb un gir inesperat que capgira de nou els seus plantejaments i que dota el conjunt literari d’una enorme bellesa. 

Per les seues estratègies narratives (fa entrar en escena amb mestratge la casualitat i la revelació) i pel fet d’oferir una visió diferent del món islàmic, l’escriptura de Giuseppe Catozzella recorda una altra de les plomes més interessants de la literatura contemporània, la de Wajdi Mouawad. De fet, com ja ha passat amb algunes obres de l’autor canadenc d’origen libanés, ja hi ha un títol de Catozzella del qual se’n prepara una adaptació cinematogràfica. Es tracta, clar, de Córrer sense por, la novel·la que relata l'heroica història real de la jove atleta somali Samia Yusuf Omar. És només qüestió de temps que El gran futur siga també traslladada a la gran pantalla. La seua qualitat narrativa i l’immens valor humà que conté ben bé ho mereixen.