'El drac del Patriarca': guia il·lustrada del patrimoni literari i artístic

VALÈNCIA. Això era fa molts anys, quan a València hi havia un drac molt malvat i despietat que es menjava tot allò que trobava. Tenia la població tan espantada que el rei va decidir cridar els cavallers més valents del regne per a fer-lo fora de la ciutat. Amb tot, la força no sempre és suficient per a véncer en un combat contra una bèstia, ja que cal usar també la imaginació si no es vol acabar malparat. El drac del Patriarca (Edelvives, 2018), d’Alícia Casanova i David González és, doncs, la història del cocodril que Joan de Ribera, també conegut com el Patriarca Ribera, va fer portar des del Perú. Des d’aleshores, l’animal roman dissecat en un dels murs de l’atri del Reial Col·legi del Corpus Christi, que precisament va fer construir el Patriarca quan va ser nomenat arquebisbe de València el 1569, i encara espanta tothom que hi entra distret per primera volta.

Hi ha qui diu que aquest cocodril és un símbol del silenci. De fet, amb aquest mateix significat, apareix en altres esglésies del Regne d’Aragó, per a imposar recolliment als fidels però, en realitat, a València sempre s’ha explicat que l’origen d’aquesta bestiola és molt més espantós i terrorífic que aquesta argumentació més raonada ens vol fer creure, ja que la presència de l’animalot es relaciona directament amb la llegenda d’un drac ferotge que hi vivia als màrgens del riu Túria. Alícia Casanova recupera ara aquest relat i l’adapta a l’estructura dels contes clàssics. Així, per a presentar aquesta història se serveix d’un començament tradicional, com ara "Veniu i escolteu la paorosa història que vos vull explicar", juntament amb una fórmula d’acabament habitual com és "I ací acaba la història de l’horrible drac del Patriarca. Com a mi em va ser explicada, jo a vosaltres vos l’he contada".

Amb una narració fluïda i senzilla, que destaca per la presència integrada de diàlegs breus i concisos, Casanova s’allunya conscientment dels detalls turbulents i també de les dates, les referències i els fets històrics, però sense perdre mai de vista l’herència literària. El resultat és, per tant, un text que esdevé idoni per al lector infantil amb una harmoniosa cadència rítmica que facilita la lectura en veu alta. Aquest, a més, es presenta en lletra lligada, una tipografia clara i entenedora pels que s’inicien en l’hàbit de llegir que, en aquest cas, compleix convenientment la seua funció comunicativa i expressiva. Amb tot, la concordança amb unes il·lustracions d’estil clàssic que reprodueixen amb fidelitat l’essència del relat acaba d’arredonir del tot aquesta història.

Les imatges de David González són una proposta que es centra en una tècnica basada en el grafit i en el gust per una paleta de colors harmoniosa i sense estridències. És cert que tendeix a no ocupar la totalitat de l’espai i sol deixar el fons de la pàgina lliure, perquè el dibuix respire visualment, però també cal advertir que són especialment atractives les composicions com, per exemple, el joc amb la cua del drac, que es mou deliciosament de dalt a baix i d’esquerra a dreta amb moviments sinuosos que li atorguen un gran dinamisme a la il·lustració, i els enquadraments dels diferents elements que conformen l’escena. González retorna així a un estil més realista i tradicional, de traços senzills i amables, amb una certa evocació dels llibres infantils que moltes hem llegit en la nostra infantesa, uns trets que conjuguen a la perfecció amb el caràcter del relat.

Finalment, el llibre s’enriqueix amb altres recursos que s’obtenen mitjançant un codi QR que permet descarregar diversos materials, com làmines per acolorir, àudios i un vídeo de la llegenda narrada per Llorenç Giménez el Contacontes, a més d’un recull d’informació en les últimes pàgines sobre la ciutat de València en aquella època i el Col·legi del Patriarca sota el títol "Què en saps de...?" i "Com és la població de...?" Ara que és temps de viatjar i veure món, doncs, aquesta és una molt bona opció per a motivar els més menuts en la lectura i per a descobrir i conéixer llocs nous i llegendes nostres. Tota una guia infantil gens convencional per a gaudir del privilegi d’un territori ple d’història, literatura i art que cal cultivar i difondre amb iniciatives tan encertades com aquesta.