Este sitio web hace uso de cookies con la finalidad de recopilar datos estadísticos anónimos de uso de la web, así como la mejora del funcionamiento y personalización de la experiencia de navegación del usuario. Política de Cookies Aceptar

RECOLLIT AL PLA ESTRUCTURAL, AVANTSALA DEL PLA GENERAL

El Vall del Savinar, en tràmit per ser zona protegida i amb voluntat de convertir-se en paratge natural

3/03/2020 - 

L'ALACANTÍ. L'any 2013 -ja quasi donant la benvinguda l'any 2014-, l'Assemblea General de l'ONU va fixar el 3 de març com al Dia Mundial de la Natura o Dia Mundial de la Vida Silvestre, amb la finalitat de sensibilitzar sobre la importància de la flora i la fauna. Una obligació col·lectiva que també es veu reflectida en l'Objectiu de Desenvolupament Sostenible (ODS) número 15, el qual "se centra a detenir la pèrdua de biodiversitat", sosté la mateixa entitat. La preocupació per conservar la diversitat d'espècimens animals i vegetals no és exclusiva de les grans zones, sinó que a una escala més reduïda també es poden dur a terme accions perquè paratges, espais verds i altres territoris naturals continuen conformant una natura saludable.

L'Alacantí constitueix una comarca amb un marcat relleu muntanyós que, fins i tot, posseeix una espècie endèmica quant a flora es refereix: la Vella lucentina, una habitant autòctona inclosa en el Catàleg d'Espècies de Flora Amenaçada de la Comunitat Valenciana com a 'vulnerable'", exposa l'estudi realitzat per l'Ajuntament de Sant Vicent del Raspeig. Pel que fa a aquesta localitat, la muntanya de l'Escobella i la serra de les Penyes Roges són els dos relleus propis del municipi més destacables, suposant aquesta última serra la frontera amb Mutxamel i Xixona, encara que "quasi tota la part està dins del terme de Sant Vicent", apunta el regidor de Medi Ambient, Alberto Beviá (EU).

Però és el Vall del Savinar -el qual es troba al davant de la serra de les Penyes Roges- l'espai de natura "més representatiu que tenim i que volem protegir", manifesta. La biodiversitat és un dels motius pels quals l'Ajuntament de Sant Vicent ha enviat la documentació relativa a València dins del Pla Estructural -que és l'avantsala del Pla General- demanant que aquella es convertira en una zona protegida. La resposta de València serà decisiva per començar a confeccionar "el Pla General, on volem deixar constància del fet que tota la zona nord siga protegida i ecològica, amb el fi últim que arribe a obtenir el qualificatiu de paratge natural", comenta l'edil les intencions.

Si en Sant Vicent és un vall l'accident geogràfic que ressalta, en Agost el centre de la natura es troba més representat per l'altura, amb la serra del Ventós i la muntanya del Castellet de la Murta, dins del terme municipal. I és que la localitat també gossa del Maigmó i el Cid, ambdues serres "amb paisatge protegit des del 2007 i compartides amb Tibi, Castalla, Sax, Petrer i Agost", matissa Toñi López, coordinadora de l'Agència de Desenvolupament Local d'Agost.

Tanmateix, la particularitat més gran de la natura a la localitat se situa al paratge anomenat Lomas de la Beata, "on hi ha un accident geològic que només tres llocs d'Espanya tenen: és el límit Cretaci-terciari (kt), que són restos del meteorit que va caure fa 65 milions d'anys al Yucatán (Mèxic) i va provocar una de les cinc extincions del nostre planeta. Es va perdre un 75% de les espècies que hi havia, entre elles els dinosaures", explica. Aquest element distintiu ha portat el municipi a iniciar tràmits amb la conselleria de Medi Ambient per a la declaració de "monument natural a tot el perímetre al qual anomenem 'capa negra d'Agost', perquè és una capa més fosca composta per argila", aclareix la coordinadora.

A banda dels tràmits del límit kt "per a protegir aquest element tan significatiu -l'expedient del qual es troba en conselleria i estarà acabat en poques setmanes-", assegura, altra de les accions per a la preservació i l'ús responsable dels espais naturals que està posant en marxa l'Ajuntament de la localitat és l'aprofitament de la zona per a senderisme amb senyalística de les rutes; "ja en tenim sis senyalitzades", informa López: "una que va a La Creueta, lloc on se celebra una romeria el 3 de maig -serra de La Creueta-; la ruta del Ventós -serra del Ventós-; El Barranc de Berlandí -La Murta-, on es va rodar El regreso de los siete magníficos (1966); la ruta geològica i la ruta de la cultura de l'aigua, a més dels 22 quilòmetres de la via verda, on es poden veure obres d'enginyeria civil per a salvar l'orografia tan complicada, com túnels i ponts".

Per la seua part, encara que la resta del paisatge puga ser eclipsat pels 23 quilòmetres de costa, El Campello també compta amb relleus destacables com el Barranc d'Aigües, el que suposa una combinació entre muntanya i mar: "La característica distintiva és que es troba sobre un penya-segat i, per tant, baix està el mar. Des d'allà dalt es pot veure tot l'Alacantí, la platja de Sant Joan, Benidorm...", enumera el goig visual Julio Oca (Cs), edil de Medi Ambient i tinent d'alcalde. El barranc suposa, a més, la continuació del Pueblo Acantilado i alberga un torre que data de la segona meitat del segle XVI.

Noticias relacionadas

next
x