Dins del rodatge de 'La Inocencia', un film sobre els estigmes que impregnen el cos de la dona

VALÈNCIA. Darrere de l’un, el dos. O després del curt, toca el llargmetratge. Aquest és el procés que -quasi inevitablement- acompanya a tots aquells amants del cine que volen apostar per la direcció. Així és el cas de Lucía Alemany, una novell guionista valenciana que es troba dirigint la seua òpera prima als voltants de Castelló. Ho fa, en efecte, després d’escriure, dirigir i produir el film, de menut format, 14 anys i un dia, i de participar en la producció d’obres reconegudes com El olivo, d’Iciar Bollain.

La Inocencia, títol amb el qual ha volgut anomenar la seua pel·lícula, neix a més des de les entranyes de l'escriptora. “No tenia altra, sóc de la manera de pensar que si vols parlar d’algún tema has de conéixer-ho bé. Els nous directors hem de tindre una manera pròpia de fer les coses i aportar un punt de vista diferent, i per a això fa falta coneixement”, explica Alemany. Pel que fa al seu film, l’argument gira al voltant d’una jove, Lis, qui comença una relació secreta amb un xic uns anys major que ella. La falta d’intimitat i els comentaris de veïns fan que aquesta duga la relació en secret, fins que un embaràs no desitjat cap gira la seua vida. “Vaig escollir el tema més dur que havia viscut fins al moment, un tema que em tocava i que em permetia profunditzar en el missatge. Com a directora una de les meues obsessions és no entrar en clixés, les trames han d'estar contades de la manera més viva i realista possible. A més, ja que és inevitable la meua inexperiència, havia de tenir control de què parlava. Tant de bo, vull deixar clar que la trama no és la meua història personal”, esmenta la directora.

Aquesta mateixa autenticitat en el missatge de La Inocencia va ser la que va convéncer ara fa tres anys a Juan Gordon, Lina Badenes i Belén Sánchez, productors executius de la pel·lícula. “Em vaig encontrar de sobte amb la història d’una noia de 15 anys que viu en un poble de 1000 habitats on, llògicament, mai passa res. Les parets tenen ulls i oïts, tots els veïns saben el que fas, especialment si eres adolescent. Enfront d'això, la protagonista Lis vol anar-se’n a Barcelona, degut que es troba molt ofegada. Però de sobte s’obri una macrodiscoteca amb capacitat de 5.000 persones als afores del poble i a 300 metres de la seua casa. Parlem d’un fet reial, de Pont Aeri a Traiguera. Des d’aleshores, els caps de setmana dels adolescents de la zona es va convertir en una absoluta bogeria. Si a tot açò, li sumes una història que parla de gènere, d’adolescència i del dret a decidir què fer amb el cos, havia d’acceptar”, manifesta Lina Badenes.

Ni valencià ni castellà, una producció bilingüe 

Turanga Films, Un Capricho de Producciones i Lagargo Films, són doncs els encarregats de produir el debut de Lucía Alemany, qui ha escrit el guió a dues mans juntament amb Laia Soler. Però, a més, La Inocencia compta amb el suport de l’Institut Valencià de Cultura (IVC), de l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC), dels mitjans À Punt, TV3 i Movistar+, i de la incubadora The Screen, de la ECAM. Tota una confluència d’agents que respon a la posada en escena bilingüe del film. Segons expliquen els seus productors, l’elecció de combinar valencià, castellà, o inclòs català, durant les escenes “és un reflex fidel” de com es parla a Traiguera o Sant Mateu, municipis castellonencs on s’ha rodat el llarg.