Debatre el model sanitari

És més que probable que tal dia com avui la seua atenció estiga pendent dels esdeveniments que es desenvolupen a Catalunya. Que la seua mirada es dirigisca cap als balcons que han donat suport a la campanya que demana penjar banderes d’Espanya o que estiga pendent de les manifestacions dels qui creuen que ningú pot impedir el dret de la gent a votar, encara que siga en una consulta sense validesa legal alguna.

De totes maneres, si la ment li permet abstraure's de la tibant jornada, tal vegada hauria de parar esment a la dura batalla que té lloc davant vosté i que repercutirà, tard o d'hora, sobre la manera en què rep una prestació tan bàsica com l'atenció sanitària.

La controvertida renovació del concert que manté la Conselleria de Sanitat amb l'Institut Valencià d'Oncologia (IVO) ha tornat a posar sobre la taula les dificultats de l'actual Consell per a revertir les polítiques desenvolupades durant dècades pel Partit Popular. Unes polítiques que van facilitar el creixement dels operadors privats en detriment de la sanitat pública.

Al 2010, la Generalitat destinava 273 milions d'euros a prestar assistència sanitària amb recursos aliens als de la mateixa Administració. Set anys després, la xifra de despesa en operadors privats ha passat a ser de 457 milions, segons les dades de l'Institut per al Desenvolupament i Integració de la Sanitat (IDIS), que reuneix a les principals asseguradores. Durant el mateix periode, la despesa en concerts hospitalaris va passar de 60 milions a prop de 300 i la despesa en assistència concertada es va duplicar en passar de 68 a 120 milions. Mentre, les partides dedicades a serveis externs d'hemodiàlisi es van reduir a la meitat (64 a 33 milions) i altres serveis pràcticament es van suprimir en passar de 83 a quatre milions d'euros a mesura que augmentaven els concerts.

La Federació d'Associacions per a la Defensa de la Sanitat Pública argumenta que les retallades i el deteriorament del sistema públic de salut “han sigut el principal incentiu per al creixement del sector privat i per açò és una de les estratègies per a afavorir la privatització”. Una situació agreujada pel fet que la Comunitat Valenciana fa dècades que és un dels territoris que menor despesa sanitària per càpita destina de tota Espanya, entre altres raons per l'insuficient finançament que disposa.

Encara que la Comunitat Valenciana està entre els territoris que tenen un grau intermedi de privatització sanitaria, segons la citada organització, el 41% dels centres hospitalaris i el 18% dels llits, que estan atesos per uns 20.000 treballadors, són privats, segons l'últim informe d’IDIS.

Aquests són alguns dels elements que expliquen la decisió del Consell de coalició d’encetar una política per a revertir la tendència de les últimes dècades, malgrat que la mateixa Administració valenciana ha publicat algun informe que assenyala que els hospitals de gestió privada ofereixen millors indicadors que els públics, fins i tot en matèria d’eficàcia econòmica. Arguments que no han modificat la intenció de la consellera Carmen Montón de revertir un model que ha donat bons guanys als gestors privats, decidida com està a recuperar per a la gestió pública bona part dels serveis que ara gestionen les asseguradores.

De fet, una de les primeres decisions dels nous responsables polítics, només aterrar en 2015, va ser augmentar el control sobre les concessions i fiscalitzar l'estricte compliment dels contractes mentre estudiaven com integrar novament en el sistema públic els serveis privatitzats. Una tasca complicada, sobretot tenint en compte els ingents recursos que disposen les asseguradores per a litigar en els tribunals, i que ha obligat al mateix president de la Generalitat a baixar a la sorra per a intentar reconduir el conflicte amb l'IVO i altres gestors privats.

No obstant això, com en altres grans temes d'Estat, sobra soroll i falten explicacions sobre quin ha de ser el paper que ha de jugar la sanitat privada dins del sistema públic de salut alhora que es garanteix la sostenibilitat i eficàcia d'aquest dret universal. Per açò farien bé tots els partits en deixar de costat els llocs comuns i en explicar-nos amb serietat quin són els seus plans de futur per a un sistema que té davant, entre els reptes més immediats, la demanda sanitària que exigiran les generacions del babyboom que ja estan arribant a la vellesa.