Coses que passen a València quan neva

VALÈNCIA. La gran pregunta és: ha nevat a València? A la província ha caigut una bona nevada, però a València hem tingut discussions al voltant de si va caure neu, era pedra, era aiguaneu o era pedra blaneta. El cas és que no va quallar, i tot i això hem viscut uns dies com si fórem esquimals. Només es parlava de l'oratge tant al treball com a les xarxes socials, al bar casino musical, al metro o a l'ascensor, si tens la sort que no s'ha trencat l'ascensor de la teua finca. Perquè quan neva a València, o pensem que ha nevat o nevarà, passen coses molt similars a quan plou, però tot molt més exagerat.

El món s’acaba

Si neva a Torrevella, vol dir que el dia del juí final està molt a prop. Està clar que l’oratge s’ha tornat molt boig si el Montgó sembla Serra Nevada. I, clar, el pànic inunda les nostres vides, no eixim de casa, comprem reserves d’aigua suficients per a sobreviure a l’arribada de l’Apocalipsi, i ens tapem cap i tot al llit a esperar que amaine el temporal.

Sempre hi ha un valent

Però enmig de la tempesta sempre et trobes un valent que agafa la taula de fer snow, o els esquís, i comença a recórrer Bocairent com si fóra el rei Juan Carlos I per Baqueira Beret. O algú prou tronat com per a baixar a la platja nevada de Xàbia a fer com que pren el sol i pegar-se un bany. Ni que foren russos!

Tot fa aigües

Quan pedrega, neva o plou molt, es demostra una cosa: les nostres infraestructures no estan preparades per a suportar cap temporal. Les autopistes col·lapsades, les estacions de metro inundades, els teatres tancats, les ràdios s’escolten malament, no se salven ni les nostres cases, que pareixen hermètiques però no ho són. Sempre hi ha una gotera, una finestra que deixa passar l’aigua, un ascensor que s’avaria, o se’n va la llum quan encens tres estufes alhora.

Fem comboi

Quan duem ja molt de temps a casa, a nosaltres, que som gent de carrer, se’ns fa pesat. Així que lluny d’acovardir-nos, si para unes hores el temporal, ràpidament eixim a fer un ninot de neu, una guerra de boles, o organitzem una excursió amb els més menuts a Barracas, i així es tiren en trineu per la muntanya. Perquè no som de desaprofitar cap oportunitat de comboi, i una cosa tan extraordinària com la neu mereix que fem algun tipus de paripé.

Es cancel·la tota l’activitat

Sopars, concerts, presentacions, tot queda cancel·lat fins a una millor ocasió. Si per una d’aquelles per culpa del  canvi climàtic a València de sobte tinguérem l’oratge d’Oslo, la ciutat semblaria una ciutat fantasma. Diríem adéu a tota activitat cultural perquè no ens abellix anar enlloc si hi ha perill de neu.

Falta Canal 9

De sobte, molta gent s’adona de la necessitat de tindre canals de ràdio i televisió públics que informen en temps real de les tempestes. Situacions caòtiques en escoles, autopistes, carreteres secundàries, i en molts pobles on les cadenes nacionals no arriben, i que hagueren pogut conéixer millor la seua situació d’emergència informant-se en uns mitjans públics. 

Geografia

Com a conseqüència, també aprenem geografia, molts valencians no sabien on estava Fredes i en l’època de Canal 9 era el poble més nomenat a l’oratge. Ara hem aprés que Morella, Xàtiva o Ontinyent estan a Alacant, no tot és negatiu en moments de tempesta, aprofitem per obtindre lliçons de geografia gratuïta.

El complex de Michelin

Vos recordeu del ninot de Michelin, eixe que estava unflat com un neumàtic? Així van a escola els nostres xiquets quan neva, sempre que no s’hagen cancel·lat les classes per culpa d’una teulada que cau pel pes de la neu, o per la impossibilitat que els xiquets arriben al col·legi. Ens tapem cap i tot, tant que de vegades costa més vestir-te i desvestir-te que arribar de casa al treball.

Desperta la nostra inventiva

És un fet que tot i no tenir massa gràcia per als acudits, som molt graciosos per a altres coses. Com per a contar històries, fer memes i editar fotografies de les nevades. Per això, estos dies els WhatsApp i les xarxes tiraven fum amb muntatges de tots els colors. Perquè riure és molt sa, i ajuda a combatre la gelor.

Fa fred

Jo no sé vosaltres, però jo he patit fred. Res de la frescoreta tan nostra, o inclús la frescoritiua que diuen algunes ueles. Feia un fred que gelava el pensament, i ja et podies tapar fins les orelles, que eixe fred glacial t’atacava com la vellea, de manera inapel·lable. 

Però no patiu, que d’ací no res tornem a dir això de “fa un dia de falles” i eixim de nou al carrer i a ocupar les terrasses, que és l’hàbitat natural dels valencians. Res a vore amb esta nevada que ens ha fet sentir que vivíem en un iglú, i que, a Déu gràcies, ja se n’està anant per on ha vingut.