Coses que ens passen a l'estiu

VALÈNCIA. De sobte, la casa fa olor de pisto acabadet de fer i penses: “Ja és estiu”. Per a cadascú l'estiu té una olor, un sabor, una textura, un so i una panoràmica diferent, ja que el canvi estacional afecta tots els sentits. No sempre l'imaginari col·lectiu ha de ser el de l'anunci d'Estrella Damm, ja que les cales paradisíaques sense aglomeracions no abunden. Per a mon pare, l'estiu era agafar el carro i anar a passar el dia a Cullera. I per a ma mare, significava anar a visitar la família a Rus (Santa María del Campo Rus), poble de Conca. A mi, l'olor de pisto m'ha transportat a eixos estius on el meu iaio Pablo plantava tantíssimes tomaqueres a Catadau, on la iaia Consuelo havia de cuinar poalades de pisto a foc lent, cada dia per a tota família, per tal de no tirar cap tomaca al fem. Eren estius on no hi havia encara mosquits tigre, ni internet, i això significava passar moltes més hores al carrer. O bicicleta amunt i avall amb els amics de l'estiu, que eren uns amics temporals que no escollies, estaven allí, com els cosins, que tampoc els tries, són família i punt.

Els estius dels valencians, si atenem als sentits, ens porten a experimentar sensacions comunes, que tal volta són transversals a la resta de regions espanyoles, però que en alguns casos són úniques.

La vista

Comencem pel sentit més mainstream, la vista. I si la vista no m'enganya, porte una bona castanya... Les imatges de joves i no tan joves bufats ballant a la plaça del poble a ritme de La fiesta pagana és tan nostra com el castell de focs artificials que il·lumina les nits. De sobte, mires a l'horitzó a mitjanit i estan tirant carcasses de colors, no saps massa bé a quin sant, però segur que algú està passant-ho bé allí on la pólvora crema en multicolor. La panoràmica de la platja d'arena plena de para-sols de publicitat, balons unflables de Nivea i parelles passejant a vora mar mentre esquiven els tenistes de paleta de fusta és molt diürna. A poqueta nit, en canvi, els passejadors professionals mudats i lluint palmito ocupen el passeig marítim o la plaça del poble, mentre les terrasses plenes de gent fent-se una cervesa concentren l'acció. I quan la llum cau, apareixen les cadires a vora carrer, a la fresca, i mentre les persones majors parlen en rogle de la seua vida, els joves fan el mateix, però a un volum més elevat, de decibels i d'hormones.

L'oïda

Els grills, els pardalets del matí, la remor de la mar, un colp de porta perquè estava tot obert i hi havia corrent d'aire. Això sona molt bé, però també has d'escoltar: “Marco, Polo!” a plena veu a les 4 de la vesprada si tens piscina comunitària, reggaeton que han posat a tota virolla en mini altaveu endimoniat uns xavals a la platja o al gos de la caseta de camp lladrar cada volta que passes per davant, i altres sons pareguts. A la mateixa casa, apartament, xalet, mas o caseta on en hivern no se sent una mosca, a l'estiu a banda de moltes mosques, multiplica el seu soroll ambiental. Tot i que el que més busques és silenci, per a llegir, fer una becadeta o simplement oblidar els sons de la responsabilitat quotidiana, costa prou evitar que la calor augmente els crits. Tot i que el pitjor soroll estiuenc és el del mosquit que et desperta a les 4 del matí, intentant xuplar-te la sang... i provocant que ja no pugues tornar a dormir. També hi ha sons bons, com el de les veus que parlen de fons mentre estàs baix de l'aigua, o el del gel refrescant colpejant un got ple de café, refresc o vi amb llimonà. I de tots, el més valencià i que més trobem a faltar és el de la banda de música desfilant a ritme de pasdoble, a 40 graus, lluint un pantaló negre llarg, amb motiu d'alguna celebració local... immillorable.

El tacte

Els peus solen anar prou més lliures, així que experimenten punxades, cremades o arrapades diverses, el que està clar és que desapareixen els tacons d'agulla i proliferen espardenyes i xancles. La pell agafa moltes voltes una textura apegalosa com a conseqüència de la barreja de calor i humitat. També al tacte podem sentir el que és l'infern, un dia de ponentada a principis d'agost. El lli és a la teua esquena en estiu el que la pana és a les teues cuixes en hivern. També apareixen gorres, barrets i mocadors que cobrixen el teu cap. Tot i que la textura on passes més temps és al plàstic de la gandula, el vímet de la cadira i el cotó de la tovallola són la santíssima trinitat per al teu cul estiuenc. L'altre dia em feren una enquesta sobre quin tipus de textura m'agradava més en una crema solar: liquida, cremosa, pastosa... Al remat vaig estar temptat a dir: "Com l'orxata, mixta"; però no m’haurien comprés. Perquè les cremes i locions antimosquits també ens acompanyen, especialment, durant estos mesos.

Olfacte

Ja vos he confessat que la tomaca i el pimentó fregit són el meu estiu. Però també l'olor d'un gesmiler que de nit es fa sentir tan fort com la colònia dels remudats del passeig marítim, que no es perfumen, es dutxen en colònia. També es multiplica l'olor de torrada, eixe fumet que arriba a poc a poc per a fer-te salivar i odiar un poquet els que estan torrant un dimarts a migdia. La sal, sí, la sal també olora, i per a mi fa olor d’estiu; si per a tu el sucre cremat és estiu, d’acord també, per a mi ho és l'aigua salada. També l'olor d'humanitat és més forta en estiu, especialment als càmpings dels festivals de música. Amb la mascareta es dissimula prou al metro, o al supermercat, però està ahí, esperant que te la lleves per a saludar-te. Que per cert, olor d'aixella queda com molt fi, olor de sobaco, en castellà, és més contundent, més potent, més fort, pensa-ho!

Gust

És, potser, el sentit més privilegiat en el canvi d'estació, diuen que per Sant Joan bacores, i eixa primera figa dolça que et menges directament de la figuera, no té parangó a la terra. Cebes tendres amb un raig d'oli, bresquilla a mos redó i totes les fruites del Llepolies de Zoo, orxateta, granissat de llima o de café, un geladet de torró entre dos galetes, cireres i albercocs. Se'm fa la boca aigua de pensar-ho. Clòtxines, gaspatxo, una tallada de meló d'alger o de tot l'any, prunes i nectarines, fins i tot una bona escarola amb un raig d'oli, de Cuquello per exemple, i tot apanyat. Ensalades, fruita i bona cosa beguda fresqueta, l'estiu convida a viure en l'hedonisme culinari. També alguna volta has menjat arena de menut, has engolit aigua de la mar, i has tornat amb sabor a clor de tot el dia dins la piscina. Ara bé, el gust d'un entrepà de llonganisses i ous, menjat a mos redó amb la colla d'amics d'estiu en allò anomenat sopar de pa i porta (sobaquillo), acompanyat d'unes papes Lolita, E. Escrivà, Duso, o Maribel i uns cacaus, és immillorable. Un sabor d'expectació per la nit que s'apropa, lliure de responsabilitats, i farcit de joventut i de llibertat. Eixe sabor de l'estiu, que no tornarà per a molts, eixe és el que cal recrear en cada sentit.