Barris de turistes o barris de veïns?

VALÈNCIA. Sempre es parla dels beneficis que genera el turisme, motor de l’economia, impulsor d’una mena de mannà que soluciona tots els problemes. Els turistes són com els amics de veritat, un tresor, i cada any regions de tot el món lluiten en fires (com si foren les justes medievals) per convéncer més i més turistes que el seu destí és únic i meravellós. Espanya està sempre en el top 3 de països més visitats al món, i els últims anys el nombre de visitants no ha fet més que créixer. De fet, l’any passat es va incrementar un 10% per arribar als 75,2 milions de turistes que triaren Espanya com a destí de les seues vacances. Són 18 milions més que el 2012, i no és que Espanya estiga millor que l’any 2012, és simplement que hi ha moltíssims destins que s’han convertit en perillosos, als quals Espanya, amb de la seua oferta de sol, cultura, platja i gastronomia a preus assequibles, els ha furtat el mercat. Especialment llocs com ara Egipte, Tunísia, Marroc, Turquia i altres destinacions colpides pel terrorisme. De fet, inclús els líders turístics mundials, França i els Estats Units, estan abaixant el nombre de turistes mentre que Espanya està augmentant-lo.

Dins d’Espanya, l’any passat el primer destí va ser Catalunya amb 17 milions, seguit de Balears amb 13, Canàries amb 12, Andalusia amb 10, i al quint lloc es troba, amb quasi 7,5 milions, la Comunitat Valenciana. La veritat és que els números no deixen de créixer i en abril els turistes estrangers acumulats ja superaven en un 17,7% els de l’any anterior. Amb açò vull dir que cada vegada en vénen més, i una vegada vénen alguns es queden, altres tornen o corren la veu entre els amics (si estan contents), i això no fa més que augmentar el nombre de turistes que vindran en el futur. Als bars els va molt bé, als negocis de la platja també, a tota la indústria de servicis per al turista, des del lloguer de cotxes i bicicletes als que oferixen passejos en barca o en patinets elèctrics, també els va bé, però i als habitants de la Comunitat, els beneficia tant de turista?

Òbviament, com més turistes, més treball, més diners i més moviment de l’economia, encara que siga estacional o precària. Ningú nega que hi ha un benefici econòmic i també en part més possibilitats de conéixer altres cultures i fer amistats de tot el món. Però els factors negatius, dels quals ningú parla quan trauen pit de les xifres, estan ahí:

-Increment de preus a bars i restaurants.

-Aglomeracions en platges, mercats o llocs d’interés turístic.

-Més soroll, vandalisme i més brutícia, especialment on hi ha turisme de borratxera.

-Més inseguretat provocada també per l’augment de lladres que acudixen a les zones turístiques.

-Més contaminació.

I, per a mi el més preocupant, l’expulsió del centre històric de veïns en benefici de turistes, el que jo anomene “la síndrome del parc d’atraccions”.

La síndrome del parc d'atraccions

A Barcelona estan patint esta síndrome. Si heu anat a algun parc d’atraccions, sabreu que la gent que treballa al parc d’atraccions no dina allí, no puja a la muntanya russa i no passeja pels seus carrers plens de xiquets hiperensucrats. La gent va allí a treballar i, en acabar, a casa. I amb Barcelona passa que la gent que viu al centre ja no pot sopar a les rambles o a la Barceloneta, no es planteja passejar pel Parc Güell i tampoc s’arrimaran a la Sagrada Família. Perquè eixos llocs ja són patrimoni del turista, que càmera en mà ha desplaçat els veïns. 

Però el més preocupant de tot açò no passa durant la Pasqua o l’estiu, passa durant tot l’any. S’anomena habitatge no hoteler, està augmentat barbaritats, i bàsicament es tracta del lloguer d’apartaments turístics. A València n’hi ha molts, cada vegada més, i això està fent que puge el preu dels lloguers, ja que molts arrendadors preferixen llogar els seus apartaments a turistes per dies que tindre inquilins fixos. Amb este increment molts veïns de tota la vida, o gent jove que busca independitzar-se a preus assequibles, deixen el centre per anar-se’n a la perifèria, on hi ha pisos més econòmics. Els negocis tradicionals també abandonen el centre de la ciutat i passen a ser restaurants turístics de pernil ibèric (com va passar amb l’orxateria el Siglo), botigues de souvenirs, negocis de iogurt gelat i hamburgueseries nord-americanes. Tot molt valencià.

I el mercat immobiliari de lloguer es beneficia d’esta bambolla dels apartaments turístics, apujant preus, especulant i abusant dels inquilins. Últimament he conegut 3 casos a València que estan convertint-se en norma:

- Un amic va oferir el seu pis per llogar a una web per un preu raonable, 4 persones diferents li oferiren pagar-li la reserva sense vore pis el mateix dia que el va posar a llogar.

- Un altre amic acaba contracte amb el seu arrendador, si vol renovar ha de pagar 300 euros més per un pis a Russafa de 2 habitacions. És el que li ha oferit una empresa que gestiona lloguers vacacionals al propietari.

- Una amiga s’ha mudat a un pis acabat de reformar, va ser la primera a anar a vore’l, però quan ha anat a reclamar a l’agència que hi havia coses inacabades de la reforma, la resposta va ser: “nena, si no lo quieres, tenemos cola para alquilarlo, pero como está se alquila”.

Seria molt impopular per a eixa minoria que té apartaments tancats, inclús finques senceres buides, gent a qui no li fan falta els diners però que farien molt de soroll si açò passara. Però tal volta una llei que obligue a llogar o pagar una taxa per tindre més de 3 pisos tancats (no dic un ni dos) ajudaria al fet que esta bambolla que estem creant no acabe com l’anterior, perquè l’alternativa és posar-li traves al turisme, i això, per motius econòmics, és inviable.