Gaspar Jaén va treballar en la seua col·lecció des de l'any 1973 fins el 2005ALACANT. Viatjar sense descans i prendre fotografies de les ciutats visitades pot paréixer, a cop d'ull, la descripció del treball mediàtic per excel·lència del segle XXI -influencer- més que la feina d'un arquitecte o arquitecta. Per comprendre l'aprenentatge d'aquests dissenyadors d'edificis, parcs i tot allò que pobla una urbs, el Museu de la Universitat d'Alacant (MUA) ha habilitat la sala Arcadi Blasco perquè hi habite l'exposició Una mirada arquitectònica. Fotografia de Gaspar Jaén en la Col·lecció del MUA. La mostra, que representa una ínfima part de la col·lecció total, es va inaugurar el dimarts 1 d'octubre en un acte on van intervenir el rector de la Universitat, Manuel Palomar, el vicerector de Cultura, Esport i Llengües, Carles Cortés, el director del Departament d'Expressió Gràfica, José Luis Oliver, i l'arquitecte, poeta i autor de les fotografies, Gaspar Jaén. Aquest últim és, precisament, qui orienta per entendre el que s'allotja a les quatre parets il·luminades: "Aquest treball d'ara, de 2019, el porte elaborant des de fa quatre, cinc o sis anys, però el material sobre el qual he treballat aquest temps ha estat produït per mi fa entre 20 i 40 anys endarrere".
I és que el recorregut fotogràfic, el qual podrà visitar-se fins al 10 de novembre, és el resultat "d'aquell que jo vaig ser: un jovenet amb pantaló curt i amb una màquina de fotografiar que l'estiu del 1975 viatjava en un mini amb altres companys camí d'Àustria i de Praga", rememora l'arquitecte. "El que jo estic fent en aquesta exposició no sols té un sentit de preservació per mitjà de reconstruir totes aquelles imatges que vaig treure, sinó que estic revisant-les des del meu present", desvetlla. Però les 37 fotografies que pengen a les parets de la sala no són més que una "mínima selecció" de la col·lecció completa o de les cinc col·leccions completes que Jaén va crear: París (1973), Londres (1975), Viena i Praga (1975), Berlín (1979) i Nova York (1990), "cadascuna d'elles amb una extensió d'entre 50 i 100 fotografies", desvetlla.
La mostra podrà visitar-se fins el 10 de novembreLa intenció darrere d'aquest procés fotogràfic i de rescatar-lo anys després resideix en la capacitat de reflexió que aporta el temps: "Vull analitzar jo mateixa, respecte al meu treball de fa 30 o 40 anys, com s'educava la mirada dels arquitectes entre l'any 1969 -que és quan comence la carrera d'arquitectura- i el 2005 -quan deixe de fer fotografies-. 25 anys en què jo i tants companys viatjàvem, perquè és la manera que tenim els arquitectes d'educar la nostra mirada, ja que posteriorment, hem de reproduir ciutats, edificis, jardins, etc.", explica Jaén. A més, l'autor de les fotografies confessa que "el mèrit que posseeix aquesta col·lecció -la qual abraça des de l'any 1973 (París) i el 2005 (Moscou) és que es tracta d'una sèrie completa, que dóna unes possibilitats d'estudi i de treball fonamentals per a la recerca".
Tot i que les fotografies segueixen una mateixa línia de mirada arquitectònica, Jaén treballa indistintament amb el paper a color, el paper en blanc i negre i la diapositiva a color. És per això que hi ha sèries que barregen ambdós estils i n'hi ha d'altres que mantenen el blanc i negre al llarg de les fotografies. Aquest és el cas de la col·lecció de Nova York, on la pretensió principal de l'autor és la de comprendre: "Jo havia de preparar una conferència a Barcelona sobre el paisatge urbà de Nova York en l'obra de Federico Garcia Lorca, qui sabem que va viatjar a aquesta ciutat el 1929 i va escriure Poeta en Nova York. Per tant, en aquestes fotos no sols estic reconstruint la mirada d'un arquitecte, sinó la visió d'algú que fa poesia i que està estudiant l'obra d'algú que feia poesia. Tot el que jo retrate sempre ha de veure amb la comprensió", insisteix. "Jo fotografie la ciutat l'any 1990, però l'objecte de recerca de què parlava era del 1929. Tot i això, la ciutat era la mateixa; hi havia coses noves, però d'altres que estaven en ambdues dates. Dins de tot aquest joc de temps i de comprensió és pel que jo vaig triar fer les fotos en blanc i negre", confessa.
Per la seua part, el rector de la UA, Manuel Palomar, destaca la figura de Gaspar Jaén com a "arquitecte, poeta i pintor. En resum, una persona polifacètica i creativa, que resulta d'orgull tindre'l com a professor de la Universitat". Per ser company de la casa, el vicerector de Cultura, Esport i Llengües, Carles Cortés, manifesta que l'exposició "compta amb un contingut efectiu per a la UA". I és José Luis Oliver qui qualifica a Jaén com "una espècie d'artista del Renaixement, què ens aporta bellesa i coneixement en totes les coses que fa".
