X AVISO DE COOKIES: Este sitio web hace uso de cookies con la finalidad de recopilar datos estadísticos anónimos de uso de la web, así como la mejora del funcionamiento y personalización de la experiencia de navegación del usuario. Aceptar Más información

organitza jornades temàtiques sobre els creadors d'històries gràfiques

Paco Linares, premi a la reflexió sobre el còmic

14/02/2018 - 

ALACANT. El treball impulsat per Paco Linares sobre la reflexió al voltant de la creació ha merescut el guardó de l'Asociación de Autores de Cómic en España a la personalitat que haja recolzat el còmic espanyol. El gestor cultural celebra el reconeixement amb l'humil alegria de qui ja es sentia guanyador només amb la nominació que va rebre a principis de mes. "Ja em donava per pagat, açò és una sorpresa. Benvingut siga", conta.

Han sigut anys d'intens treball que des de 2015 es van plasmar en unes jornades que han suposat un punt d'inflexió. "Les jornades d’Alacant no tenien precedent, amb tot el respecte d’Unicómic i altres iniciatives que hi hagut", raona, "perquè els autors que han passat i la forma en que s’ha enfocat anava apuntant maneres interessants". A diferència d'altres fires i salons dedicats al gènere de la història gràfica, les seues jornades es centraven en l'anàlisi. 

Hugo Pratt, el mar i la història han sigut les protagonistes de les xarrades amb autors, entrevistes i reflexions que ha preparat a Alacant, primer a la Universitat i després al Centre Cultural Cigarreres. La bona acollida que va tindre des del principi el seu format entre els especialistes el va fer saber que es trobava amb un enfocament que funcionava. "La gent està contenta i els autors parlen del que has fet per tot arreu, això fa que la feina tinga un d’estos premis, que estan fets amb molt il·lusió i passió, sobretot".

En el principi, Camarasa

"Sempre en el principi va estar Paco Camarasa", subratlla Linares. Del creador d'Edicions de Ponent considera que va ser "un puntal a l'hora d’ensenyar-me coses i presentar-me autors i teòrics". Va aprendre del seu exemple i sabia que el seu treball l'havia de portar a Barcelona, on es celebra el prestigiós Saló del Còmic, eixa era "la referència de tot açò". I allà serà precissament on rebrà el reconeixement de la professió, el 13 d'abril. Cinc anys enrere, a les seues sales va començar a moure's per preparar les jornades dedicades a Hugo Pratt. 

Van haver de passar dos anys fins que aconseguira el suport per poder presentar Hugo Pratt y Corto Maltés. Itinerarios cruzados. "Perquè açò puga aplegar a Alacant hi ha moltíssima feina de correus i gestions per crear una aposta atractiva perquè puguen vindre", recorda. Un punt en el que hi ha que afegir la qüestió d'estar impulsant-ho des de la perifèria.

"Fins ara he aconseguit que dignament tinga la seua recompensa", assenyala, "i s'ha arribat fins on s’ha arribat". "Gràcies a que tens la teua feina pots fer açò", afegix, "però sí que plantege que el recolzament institucional ha de ser potent i ara amb tot el guirigai polític no sé què passarà". Si la primera edició es va fer a la universitat, les dos següents van ser a les Cigarreres mitjançant el patrocini de l’Ajuntament i d'altres privats que va buscar. 

Ara mateix està treballant a la quarta edició de les jornades, on està plantejant a la vegada dos camins diferents, esperant a veure quin queda definit abans. Mentre això passa, admet que ha rebut una oferta per traslladar fora d'eixe espai la seua feina, tot i que "jo vull mantindre les coses on s’han fet perquè estic content però al final he de fer-ho on hi ha mitjans i facilitats". Per això, "ara mateix no sé què passarà, la meua primera opció és Cigarreres".

Si el busquen és perquè el treball fet ha sigut significatiu. Amb només tres edicions les jornades han recollit el més important del còmic espanyol en l’última dècada. Sols hi ha que pensar que en les segons, el 2016, hi havia quatre premis nacionals: Felipe Hernández Cava, Miguelanxo Prado, Pablo Auladell i Juan Díaz Canales. "Era la primera línia", recalca.

"I enguany hem continuat amb la mateixa línia", destaca orgullós d'un planter que incloïa noms com Carlos Puerta, Fidel Martínez, Javier de Isusi, Sento Lobell, Ángel de la Calle y Fernando Alcantarilla, "i un que ha vingut, Ángel de la Calle, seguisc pronosticant que serà el premi nacional d’octubre". Se'l nota content pel reconeiximent de "l’originalitat de la proposta". "Es fan molts salons però no es sol fer un comissariat, plantejar un tema concret i reflexionar-ho tot amb una taula redona, els encontres entre autors i teòrics, com ha sigut el mar o la història", comenta.

Enguany, de les dos opcions amb què treballs -i molt potents, considera- seguix amb el propòsit de centrar-se en un tema concret. En una de les propostes està esperant el sí d'una personalitat important, que en el cas d'aconseguir decantarà eixa part. En tot cas, quan torne en abril del saló de Barcelona "ja estarà la proposta definida".

Si s'enorgullix de la feina ben feta, també destaca l'humilitat amb la que s'acosta als creadors. "He aprés molt del teòric i entrevistador", diu. Ja siga entre bambolines "quan portes a Prado i escoltes com parla o com Ojeda l’entrevista", posa com a exemple. Tot, a més, tenint en compte que ell mateix participa moderant algunes de les taules. 

De les tres edicions passades recorda especialment la primera, quan va reunir "tres generacions de teòrics del món del còmic". Els veterans estaven representats per Luis Gasca, a qui reconeix com "una eminència, fundador del festival de Lucca, que junt a Angoluleme és dels més importants", i amb el que es podia "aprendre com analitzar el còmic des d’un punt de vista artístic". "Després estava la generació que va alçar el Saló de Barcelona, com Antoni Guiral, qui des de l'experiència del gestor el va aconsellar "per a treballar el futur, fer les gestions, a l'hora d’organitzar una taula redona i com organitzar a la gent". I tot i això, es queda amb detalls com estar compartint un dinar, "escoltar a Prado i Canales que es posen a parlar i penses que açò no s’acabe mai". Un desig que sols queda per demanar que seguisca amb les seues jornades.

Noticias relacionadas

SILLÓN OREJERO

'La joven Frances': vivir para trabajar y trabajar para no perder el trabajo

Por  - 

En Estados Unidos gozan de 16 días de vacaciones anuales. Y no se suelen coger del tirón por educación. Según Forbes, cada año, esa media de vacaciones va bajando. Ese es el mundo que ha retratado Hartley Lin en su cómic La joven Frances. Una vida que se vive para trabajar, envueltos en rutinas alienantes y con escaso tiempo al final del día 

SILLÓN OREJERO

Punks del espacio: un clásico de la historieta corta de cómic de ciencia ficción

Por  - 

Apareció en 1977 en el primer número de la revista Heavy Metal, la adaptación del Metal Hurlant francés al mercado estadounidense. Era obra de Jean-Claude Mézières, dibujante de Valerian, héroe y revolución de la ciencia ficción francesa de los 60 y 70. En el año en que apareció Star Wars, esta historieta satirizaba la ciencia ficción bélica y la cultura imperialista de las democracias occidentales. Una burla ácida de la fantasía patriótica antes de Reagan y su revolución de derechas

next