Este carrer podria portar el meu nom? 

Era 1844 i el Dorchester Boulevard vertebrava el cor de Montreal, la capital del Quebec. El nom de l’avinguda honrava un governador colonial, Guy Carleton, comandant de l’exèrcit britànic que abans de morir a la seua Irlanda natal va governar el Quebec. En 1954 el nacionalista quebequès Jean Drapeu arribava a l’alcaldia i el bulevar es va plenar de torres d’oficines, estacions i hotels. Tots els mitjans de comunicació francòfons de Canadà tenien la seua seu allà. Quan René Lévesque -president del Quebec i un dels periodistes que treballava al Dorchester Boulevard- va faltar en 1987, Jean Drepau va decidir a canviar el nom del Dorchester Boulevard pel Lévesque Boulevard.

Però el bulevar no passava només per la ciutat de Montreal, sinó que atravessava també Westmont, un municipi veí. Separats per l’avinguda Atwater, mentres Montreal tenia majoria francòfona, Westmont era de majoria anglòfona. Fins al dia de hui, el tram de Montreal porta el nom de Lévesque mentres que el tram de Westmont no va canviar el nom de l’avinguda per seguir homenatjant al cavaller britànic.

L’hodonímia es dedica a estudiar els noms de l’espai públic. Les Eres, la Plaça de Baix, el Malecó o el Carrer Ample són alguns dels noms que la tradició popular ha donat a les nostres ciutats. Però és innegable el paper que les institucions polítiques han tingut a l’hora de batejar el nom de places i carrers. Arreu d’Europa trobem la Place de la Republique, Piazza di Popolo, Plaza de la Constitución o Avinguda del País Valencià que marquen un temps polític vigent. Amb els noms dels carrers també podem analitzar la influència de la església, de la noblesa o de la burgesia de la ciutat al devenir de les ciutats.

Al nostre temps, la societat és diversa i multitud de col·lectius encara no tenen ple accés a estes institucions. Gitanos, persones amb mobilitat reduïda, dones, immigrants, persones amb diversitat funcional o transsexuals tenen una vida diferent a la que fins ara marcava la norma, i amb ella uns referents diferents.

Per això s’entén que Lisardo Gabarre, president de l’associació veïnal Sol d’Alacant, reclame un nom de gitano per al seu barri. Fa unes setmanes sorprenia a moltes persones que l’associació proposara el nom de Camarón de la Isla per a substituir el Barrio José Antonio, en detriment de la proposta institucional de Barri de Miguel Hernández.

Gabarre explicava que més d’un 80% de la població del barri és gitana i no té cap referent a l’espai públic, mentres Miguel Hernández té una plaça prop del barri i la mateixa Universitat. "Gent que viu fora del barri, desconeixedors de la problemàtica que hi ha, mai van arribar a consensuar amb el veïnat del barri si ens pareixia bé o no el nom del barri", explicava a Radio Alicante Cadena Ser. Camarón de la Isla, reputat cantaor, no té cap vincle amb Alacant però sí amb molts gitanos alacantins, un col·lectiu que ha patit una repressió històrica. "Per al barri hi ha gent més important que volem homenatjar", explicava Gabarre.

Com va passar amb el nom del sector PAU II, ara barri de la Torreta, la línia entre participació i tècnica, entre ciutadans i experts, es torna difusa a estos processos. Però la proposta de Sol d’Alacant reclama protagonisme a la ciutat per a la immensa minoria de gent que s’ha quedat fora fins ara. L’espai públic és extens i les resignificacions populars i institucionals són constants. Incloure a tots els col·lectius en la construcció de l’espai públic és un exercici democràtic. Lluny de convertir el canvi de noms de carrers en un sainet etern, és una oportunitat per preguntar-nos: tots podem donar-li nom als nostres carrers?

Carlos Pastor

@cpastor_