Patrimoni i via verda. Recórrer a peu o en bici el territori. Conéixer la Marina o d’altres comarques valencianes. Pobles i ciutats de les províncies d’Alacant, Castelló i València. Geografia e història. Sensibilitat i estima. Cultura i esbarjo. Turisme si m’apures. Rutes en família o amb amics. Passejades en solitari per mar i muntanya. Descobrir la terreta i la seva gent. El paisatge, la gastronomia i el patrimoni, aquest compendi de béns i valors que tant ens parlen de la nostra herència cultural, del nostre passat, i que ens ajuden a entendre d’on venim per després, això ja ves-hi tu a saber, cavil·lar cap a on anem.
Mones i excursions. Pasqua. Ermites i si m’ho permetéu, com que ja falta poc per a les festes del meu poble, Benissa, visita a la Catedral de la Marina i a la Puríssima Xiqueta, per després enllestir caminet cap a Santa Anna. Al llavador del Pou d’Avall puc imaginar a la iaia de jove, afanyosa, netejant la roba i assecant-la al vent. Continue i passada l’ermita m’enfile per un sender i ja falta menys per veure l’impressionant pont que travessa el barranc. Una obra d’enginyeria modernista amb 162 metres de longitud i 40 d’alçacada que es va inaugurar el 1915 i per on fa només uns anyets encara passava el trenet. Fa goig de veure aquesta estructura de ferro amb cinc grans columnes, una obra arquitectònica pròpia de la Revolució Industrial.
El viaducte benisser, enginyeria civil e història de progrés a la comarca, perquè de la mà de la línea del ferrocarril va aconseguir trencar les barreres geogràfiques que ens tenien tan aïllats.
L’any passat, cal dir-ho, ens vam veure apurats al poble ja que la Generalitat va alertar que aquest patrimoni tan nostre s’havia d’enderrocar o desmontar per peces ja que no podia aguantar el pes de les noves màquines que entraran en funcionament un cop s’acaben les obres de la línea 9 del TRAM d’Alacant que uneixen Benidorm i Dénia. Afortunadament només va ser un esglai ja que davant l’aldarull sàviament es va rectificar i el viaducte centenari, tot i que ja no permetrà el pas de tren, sí que persistirà per tal de donar el pas a la gent. Un patrimoni industrial que es reconvertirà en via verda. Una nova vida pel viaducte que aguanta en peu sobre el barranc i que veurà com a uns quants metres -entre 10 i 30- es contruirà en oblicu un altre pont més modern que està previst s’acabe l’any vinent. Ja es veurà.
L’important és que a banda de que es reinstaure la línea del tren s’ha aconseguit mantenir el viaducte original que es convertirà en un pont que caldrà creuar, aquest cop a peu. Una nova via senderista des d’on poder contemplar la nostra comarca més rural. Barrancs, casetes i bancals a vista de pardal. El pont del Quisi queda així restaurat i protegit esperem que com a Bé de Rellevància Local.
Només dir que aquest gegant de ferro en el seu moment va ser escollit per formar part del Pla Nacional de Patrimoni Industrial. I que és una de les 100 infraestructures destacades del patrimoni industrial espanyol, on comparteix cartell amb l’Estació del Nord de València ciutat.
Aquest viaducte tan especial forma part de la història dels benissers. Amb la construcció dels ponts del Mascarat a Altea, i el Quisi o el Ferrandet a Benissa es va aconseguir connectar pobles, comerços i gent. Esperem ansiosos que la línea torne a funcionar. Mentrestant però, imaginem el trenet com si fora un ferrocarril en una película antiga de l’Oest, que creua vies i fins a desset ponts per tal d’endinsar-se en un paisatge mediterrani ple de vivències i records.
Però el pont de Quisi no és l’únic patrimoni que vol revifar. A Dénia per exemple, tenim l’antiga Llotja que s’ha convertit en el Museu del Mar.
I al teu poble què és el que podria reviscolar?