MURO. Setembre marca l'inici, també, d'un nou curs polític que es tancarà quan s'aconseguisca l'equador de l'actual legislatura, i que l'alcalde de Muro, Vicent Molina, no dubta a afirmar que “ha començat amb molta intensitat i avalat per uns nombres positius quant a execució del pressupost”, perquè explica que a hores d'ara ja s'ha executat o està finalitzant l'execució d'un 80%, i un 75% si parlem del capítol d'inversions. “Estem treballant amb un ritme exigent, marcant un full de ruta i establint les bases del que volem per a la població també a mitjà i llarg termini”. Comptar amb la ciutadania és una de les prioritats, han treballat per a agilitzar les subvencions a entitats i involucrar al teixit associatiu dinamitzant la població, “per exemple, en dinamització cultural tenim una mitjana de 16 activitats al mes, són bones xifres, i hem invertit en el Centre Cultural”.
En aquests primers compassos del curs, Alicante Plaza conversa amb l'alcalde sobre projectes, sòl industrial i sobre el pacte de govern amb el PSOE que va permetre a Compromís recuperar el govern i l'alcaldia, i del qual assegura que “la relació de l'equip de govern és excel·lent, treballem de manera coordinada per a realitzar la màxima gestió possible”.
- En què se centra l'acció de govern per als pròxims mesos?
- Entre les qüestions en les quals hem estat treballant de manera especial enguany és en accions destinades al desenvolupament econòmic i empresarial, amb el tema del sòl industrial com a protagonista. A Muro tenim 500.000 m² planificats, arreplegats en el Pla General i pendents de desenvolupament, que es troben a l'eixida de la població en direcció a Benàmer. L'objectiu d'aquest quadrimestre és tindre el projecte de reparcel·lació i urbanització. Hem estat parlant amb el secretari autonòmic d'Indústria, Comerç i Turisme, Felipe Carrasco, i amb el diputat provincial Carlos Pastor, sobre el desenvolupament d'aquest sòl i estem a l'espera de resposta. El que tenim molt clar és que, en aquestes comarques, tenim una necessitat imperiosa de sòl industrial, ja que perillen noves inversions i que se'n vagen empreses assentades perquè no puguen ampliar. Si no actuem ràpid, en aquestes comarques tenim molts números per a la despoblació o convertir-nos en poblacions dormitori.
- Quin tipus de polígon vol per a eixe mig milió de metres?
- Es tracta de sòl privat planificat. El nostre objectiu és aconseguir desenvolupar sòl de qualitat i a preus competitius, perquè si no és així serà completament inviable i no atraurà inversions. Començarem a desenvolupar-ho quan això s'aconseguisca, i hi ha dues possibilitats, o bé que siga públic directament i hauria d'entrar la Generalitat, o bé disposar d'incentius importants de les administracions autonòmica i provincial per a minimitzar el cost que implica el desenvolupament i poder disposar de sòl assequible i atractiu, a través d'un sistema mixt. Una iniciativa pública suposaria guanyar agilitat, tant en el desenvolupament com en la comercialització; mixt podria ser una opció, però completament privat és inviable. El que és clar és que no podem perdre temps, perquè es tracta de processos llargs: generar el sòl, buscar inversions, veure condicions… però també tenim clar que no farem polígons fantasma com els que es van fer en l'època del PP, quan l'objectiu era construir i no tenien condicions, ni tan sols clavegueram.
- Hi ha una demanda real de sòl industrial, han tingut peticions d'empreses?
- Sí que hi ha demanda de sòl industrial. Nosaltres hem rebut demandes de tots tipus, tant d'empreses de la zona que busquen ampliar les seues instal·lacions, com de fora i podem dir que al 50%. Els qui arriben de fora d'aquestes comarques ho fan després d'haver estudiat la zona i estan interessats a aprofitar la xarxa industrial existent i el sistema productiu, amb necessitats en tèxtil, plàstic i metall. Demanen parcel·les de fins a 40.000 metres quadrats i, encara que no puc avançar res més, sí que puc dir que són inversors potents, empreses de productes de valor afegit, un està a Taiwan i vol vindre a invertir ací.
- Durant un temps es va parlar d'un polígon mancomunat de l'Alcoià i el Comtat i fins i tot dels terrenys a Muro, i ara Conselleria no descarta mancomunar. Què hi ha d'eixa iniciativa?
- Nosaltres estem igual d'interessats en un polígon mancomunat estiga a Muro, Alcoi o Cocentaina, el lloc físic no importa, del que es tracta és de creure's aquest model, que suposa compartir ingressos i despeses. Durant la passada legislatura, el tema va passar a la Mancomunitat de Municipis de l'Alcoià i el Comtat, l'Ivace va arribar a elaborar un estudi de viabilitat, per la qual cosa hi ha un treball fet i havia de ser la Mancomunitat qui ho impulsara i que la Generalitat formara part. Va començar a parlar-se per eixes dates del polígon que Alcoi busca desenvolupar en la zona de La Canal i la veritat és que el mancomunat ja no es va impulsar. Només amb els metres previstos a Alcoi, Muro i Benimarfull, sense comptar el de La Canal, ja es disposa de prop d'1,3 milions de metres. I a més del sòl industrial, és moment també de parlar d'un pla de mobilitat entre les poblacions que siga sostenible, amb transport públic adequat per a cobrir les necessitats, parlar del tren Alcoi-Alacant, Alcoi-València i no sols de passatgers, també de mercaderies. En definitiva, tot el que ens ajude a ser més competitius.
- Per quin tipus d'indústria aposta l'alcalde de Muro per a la població?
- Per descomptat, per una indústria moderna, sostenible i productiva. Apostem en primer lloc per indústria manufacturera, que genera tant ocupacions directes com indirectes, i de manera subsidiària per les comercials.
- Recentment presentaven un pla estratègic per a la regeneració del barri antic i entre els problemes estava el dels habitatges buits. En quines actuacions treballen per revertir aquesta situació?
- El tema dels pisos buits és complex, ja que hi ha molts propietaris que no volen llogar, perquè tenen por de possibles problemes, i a més el tema dels preus no acompanya. Per això, és molt important per a nosaltres que no desaparega la Xarxa Xaloc, perquè ha vingut funcionant molt bé, ajudant als ciutadans en la possibilitat d'accedir a ajudes per al lloguer. D'altra banda, en tema d'habitatge, en octubre ens sumarem al Pla Viu, subscrit per la Generalitat Valenciana i la Federació Valenciana de Municipis i Províncies, per a plantejar a l'administració autonòmica sòl on poder desenvolupar habitatges de protecció pública.
- Aquest estiu ha sigut elegit vicepresident del Consorci de les Comarques Centrals. En quins fronts estan treballant?
-Tenim dues qüestions destacades. D'una banda, completar la finalització de la CV 60, perquè es tracta d'una connexió bàsica per a la vertebració territorial, i per una altra impulsar el projecte EuroVelo, que compta amb fons europeus, i que vertebrarà les comarques de l'Alcoià, el Comtat, la Vall d'Albaida i La Safor. Com apuntava abans, el tema del tren també és una reivindicació, així com una connexió directa amb el Corredor Mediterrani. En definitiva, el que volem és que, de veritat, siguem les Comarques Centrals.
- Parlava del nivell d'execució de l'actual pressupost i per les dates en les quals ens trobem cal preguntar si ja treballen en els nous comptes.
-Sí, ja estem treballant en el nou pressupost, primer abordant el capítol d'ingressos perquè soc partidari que en funció d'aquests treballar en les despeses, perquè el contrari no funciona. A més, també soc partidari de treballar en uns ingressos realistes, sent prudents. A partir d'ara realitzarem els ajustos i l'objectiu és aprovar els nous comptes enguany, per a començar el pròxim any amb el nou pressupost.