Està canviant el temps, per fi, però el que s'ha tornat habitual és aquest corrent huracanat d'actualitat que ens plantofeja la cara cada setmana. Ho admet: parle del temps perquè no sé com començar aquesta columna. Sí que sé, però, de què parlarem: del disc de Bad Bunny. De tot i de res.

Benito Antonio Martínez Ocasio és natural de Vega Baja (és inevitable, sempre faré la broma: Vega Baja, Puerto Rico; no Vega Baja, País Valencià) i, tal com diu ell mateix al disc, va ja pa' trenta. És un artista de talla mundial a qui se li reconeix com part de l'onada de parla hispana que s'està imposant al predomini de l'anglés del mercat de la música global. Tot i la seua posició de fama i diners, sempre ha destacat per no desconnectar-se de la seua gent, per estar i donar suport a causes socials i polítiques del poble porto-riqueny. Potser és per això que últimament sobta la tendència aspiracional de somni americà (estatunidenc) que desprenen les seues darreres aparicions i accions públiques. Fins i tot va haver d'explicitar fa poc que la seua llengua era l'espanyol després que se'l relacione amb Kendall Jenner i sorgira la pregunta si es comunicaven en anglés.