Quan entres a un forn i veus al davant una muntanya de sacs de farina, ordenats com si fos pedra seca, i al fons, a tres forners treballant sense descans, les teues expectatives augmenten. Generen molta confiança les cuines obertes als restaurants i en el cas dels obradors, passa el mateix, especialment per tractar-se d'un fet poc convencional. Vicen, dependenta des de fa 20 anys, exactament mitja vida, així ho confirma "molts clients se sorprenen de poder vore com es couen els pans o com fan la brioxeria, i ens diuen que això els dona confiança". I si confiem també en els resultats de concursos i guardons, el premiat pa del forn Balvent, ha de ser un pa dels bons. De fet només arribar veiem desenes d'insignes: "Forn Tradicional", "Comerç amic", "Ruta del bon pa 2016", eixa ruta que va promoure el Gremi de Forners i que junt amb els forners impulsors de "València, Pa de qualitat", han aconseguit, segons Vicent Balbastre "que València cada volta tinga millor pa als seus forns, i el públic el valore".

"Un zamorano", és la primera comanda que escoltem només arribem al forn. Des del desconeixement li preguntem a Àngela, la clienta que ha demanat este pa que acaba amb un curiós pitorret, i ens diu que no sap per què els agrada tant en casa, però que "la farina es nota diferent, fa millor gust". Vicen darrere de l'aparador li dona la raó i li explica que "la farina es mol a la pedra". Li preguntem a Vicent el perquè del nom i confessa que "abans comprava una farina anomenada Zamorana a una empresa de Saragossa, però vaig decidir fer jo la barreja, meitat de farina blanca, i meitat de farina de ségol, i el nom inicial que li vaig ficar per aquella farina, es va quedar". Un altre amb història és el pa interior, una fogassa redona que "una dona em va dir el dia mundial del pa, a la plaça de l'Ajuntament, que li recordava al pa del seu poble de l'interior, i així el vaig batejar, interior".

Una família és el que ha intentat crear Vicent al forn

Parlant de batejos, Vicent es va criar al forn, son pare Francisco, que treballava a un forn de Burjassot, va obrir el forn Balvent a Mislata el 1982, ell era un xiquet. "Quan encara estava a l'escola - recorda Vicent - ja feia pans de ceba, formatge o sobrassada, són els primers que intentes fer", i eixe amor pel pa ha continuat creixent en els 33 anys que porta a l'ofici. El seu germà Eliseo també ha seguit la tradició familiar en altre forn de Mislata, el Balmar "ell és més pastisser i jo més forner de pa". I clar, és irremeiable que en els sopars familiars Francisco, el mestre dels dos, li comente a qui ha portat el pa eixe dia "el teu té fa gust de corretja" o "m'agrada més el que fa el teu germà" entre bromes. No és germà seu, però com si ho fora José, el seu inseparable company de nits "fa 30 anys que estem junts, molta gent em diu que salude al meu germà -en referència a José- perquè es pensen que som família". Precisament una família és el que ha intentat crear Vicent al forn. La seua dona Maria Consuelo porta l'administració, i la resta de treballadors "una volta són fixos, ja formen part de la família, com Carolina, que està ací ja tres anys i és com si portara tota la vida".