En el nostre anterior article haviem deixat l’Estat enmig del trànsit del retorn a la vida normal després d’un allargat període prenent canyes, és a dir, immers en el model de turisme i turborajola. Estant com estem encara fent els primers passejos després de setmanes d’atrofia i sofà, tenim l’economia en similar tràngol: el procés de desescalada del confinament i el trànsit a l’anomenada nova normalitat deixa en l’aire la pregunta de què significa reactivació econòmica. 

La pregunta que cap fer-se és si la nova normalitat significa tornar al model social i productiu que teníem la primera setmana de març o bé si aquesta crisi servirà per posar encara que siga els fonaments d’alguna mena de canvi estructural. Els senyals en tal sentit no són excessivament esperançadors, quan en dies recents hem vist els governs valencià i balear fent pinya per un Pla de Reactivació Turística. Si hi havia alguna lliçó de fons en l’episodi col·lectiu que encara estem acabant de viure, no sembla que de moment l’haguem apresa.