Per Nadal torró, pastissets de moniato, massapans, glòries, rossegons, almendraos, polvorons, roques... i des de fa uns anys no falten a les taules els panettones. Un dolç italià que gràcies a la seua versatilitat de sabors, a què es conserva fresc entre dos i tres mesos (sempre tancat), i al fet que es sucador com una tonya o un panquemao, ací, ens encisa. Hi ha als supermercats, en línia, a les grans superfícies i mercats, als restaurants, però especialment a les pastisseries i forns que han adoptat la recepta i han fet de València (i també d'Alacant) un referent estatal d'este dolç. N'hi ha més clàssics i més fantasiosos, però sense dubte, hi ha una pastisseria que s'ha posicionat com un referent indiscutible, i no és altra que la de David Esteve.

David no volia estudiar "els amics del barri no és que seguérem uns Premis Nobel" comenta divertit, així que en segon de batxillerat, va deixar els estudis un divendres, i dissabte estava "netejant llaunes en el forn de mon pare, al barri de Safranar". D'ací li ve la vocació, tant son pare com son tio eren forners, encara que ell sempre s'ha decantat per la pastisseria i, els primers anys treballava al forn de nit i anava a classes de pastisser durant el dia. Tal volta seguint els passos del seu iaio patern, que era ebenista d’Albal, a ell li agrada més fer les coses mil·limètricament, que no "a grapats". De fet, bromeja dient que son pare i son tio eren "forners de grapats" que quan una cosa estava blaneta deien "tira-li altre grapat", en canvi, en la pastisseria cada gram conta. Per a mostra un detall, el pillem fent els seus famosos panettones dels quals ha d'estar ara molt pendent: "Amb esta calor i humitat fermenten més ràpidament, i cal estar atents als canvis de l'oratge", afirma mentre va afegint els quatre xocolates purs a la pastadora.