Els informàtics dirien que és esmorzar 3.0 o potser esmorzar actualitzat, com una nova versió del teu antivirus de capçalera, però en este cas en forma de salses i maneres de guisar que modernitzen l'esmorzar tradicional. També podríem anomenar-lo l'esmorzar contemporani, perquè les tècniques, les opcions i la innovació arriben a molts bars especialistes en l'hedonisme de mitjan matí aprofitant els coneixements actuals. El Bar Asensio és això per molts motius. Uns pares, Asensio i María José que són la versió original, i amb el seu fill José Vicente arriba la renovació. Un local obert en 1990 que també es reforma, mantenint disposició i concepte, però on les antigues fotos a color del poble de Picassent a les parets, ara hi són en format en blanc i negre. I una carta que es reformula, mantenint els productes de sempre com la carn de cavall, l'abadejo o el formatge. No obstant això, canviat el típic manxec per brie, parmesà, cheddar o feta, segons l'entrepà que demanem.
Només té dotze taules entre terrassa i menjador, una cuina estreteta, decoració acollidora i en la paret eixes fotos antigues en blanc i negre del poble de Picassent. "Les fotos, abans de la reforma eren en color, en fer la reforma les posarem en blanc i negre, perquè volíem mantindre tota l'essència del bar respectant tots els elements i la distribució original". Eixes fotos representen el que fa José, respectar l'essència del bar dels seus pares, però des d'un punt de vista actual. Asensio Valiente, son pare, era forner, fins que un problema de salut el va obligar a canviar d'ofici. María José Barroso, sa mare, era cuinera en La Fàbrica del Tu-tu, una antiga empresa de detergents ubicada al carrer Illes Canàries de València. Ells arrancaren el negoci al seu poble en 1990, "en un local que estava afonat" afirma Asensio, i ja molt prompte es va fer famós el seu entrepà de carn cavall. De fet, per a alguns dels esmorzadors professionals, és dels millors que han tastat mai. Ben bé es pot batejar eixe entrepà elegant i vistós amb el malnom del poble "picassentins, plantats i fins". La recepta: a les creïlles a lo pobre, els alls tendres del terreny i la carn fineta de cavall, els acompanyen tomaques seques.
