El Palmerar d'Elx.Al segle XXI, el palmerar ha deixat de tindre la funció agrícola que ha tingut en el passat; i, a més, en bona part ha quedat envoltat per la ciutat; la qual cosa, ha desvirtuat la seua essència com espai agrícola. Per este motiu, el primer objectiu de la nova llei, és assegurar l’efectiva recuperació i la posada en valor dels elements que asseguren la pervivència biològica del palmerar; així com els seus valors culturals. Per això, calia definir de forma precisa l’objecte tutelat; ampliant el text de la llei vigent, per tal d’adaptar-lo als valors reconeguts per la UNESCO. D’eixa manera, queden incorporats a la protecció normativa, els elements que en realitat configuren el palmerar; superant la idea de la palmera com únic element digne de tutela.
Per assegurar que esta funció de tutela siga efectiva, l’equip redactor ha posat molta cura en detectar els errors comesos en el passat; i, de manera unànime, ha acordat que la nova llei ha d’establir que els horts de palmeres són sòl rural, amb independència de la seua classificació i qualificació urbanística. D’eixa manera se trenca amb la dinàmica d’instal·lar als horts dotacions urbanístiques com jardins, col·legis, pistes esportives, centres de salut, vivendes, etc., que tant de mal han fet al palmerar. A més, a través dels instruments que preveu la llei, s’ha d’estimular l’ús agrícola dels horts mitjançant la figura dels horts urbans i altres activitats de conreu; buscant així un model respectuós amb la pròpia essència del nostre patrimoni.
Al mateix temps però, cal donar al palmerar un ús social, compatible amb la preservació dels seus valors; de manera que la ciutadania se beneficie, d’este espai d’alt interès paisatgístic i ambiental, que ara ha esdevingut un espai central a la ciutat. Per això, a més de l’activitat agrícola esmentada, el palmerar ha de complir la funció de ser un espai d’oci que els ciutadans puguen fer servir per activitats culturals, esportives, recreatives, etc.; degudament ordenades i acotades. Estos i altres usos, com el turístic, permesos en la nova llei, han de possibilitar que el palmerar siga un element viu que torne a generar beneficis socials i econòmics per a la ciutat.
La gestió del palmerar és, probablement, la qüestió que més preocupa a la ciutadania ara mateix. Per a fer front a això, la llei preveu una sèrie d’instruments de planificació i de gestió que constitueixen el Pla Director del Palmerar. Aquest és concebut com un pla estratègic en el qual s’inscriuen totes les accions a desplegar sobre el palmerar, segons criteris de sostenibilitat i de preservació dels seus valors. A més, se modifiquen els òrgans de gestió del palmerar; centrant les competències fonamentals en la Junta Gestora, per tal de donar major operativitat i eficiència a la gestió.
Finalment, la nova llei vol regular i millorar la participació i la implicació de la ciutadania en la gestió del palmerar. Esta voluntat de donar participació a la ciutadania se posa de manifest al llarg de tot el procés d’elaboració de la llei; des de l’elaboració del projecte de llei que ara se tramita, fins el procés de consulta de les darreres setmanes, i el posterior procés de presentació d’al·legacions. A més, la llei preveu la participació ciutadana en els òrgans de gestió; tant en la Junta Gestora com en el Patronat del Palmerar; i preveu també que el Patronat aprove, anualment, una memòria de responsabilitat social, que ha de servir com a instrument per a tindre una interlocució transparent amb la ciutadania.
Una llei, en definitiva, que a més de protegir els valors patrimonials, ha de fer possible l’ús social i econòmic del palmerar, com un gran espai protegit de la pressió urbanística i ben gestionat, que s’ha d’integrar en la infraestructura verda de la ciutat, juntament amb llit del Vinalopó, les serres de nord del terme municipal i els diferents parcs i paratges naturals d’aquest. Tot plegat ha de jugar un paper de primer ordre en la lluita front al canvi climàtic; i, a bon segur, constituirà un important suport de cara a la consecució de la capitalitat verda europea el 2030 i un segell de qualitat per a la ciutat del segle XXI.
Vicent Sansano és biòleg i ex president de Volem Palmerar
