'El dolçainer del Portitxol' inclou col·laboracions amb artistes d'Aspencat o El Diluvi, entre d'altresXÀBIA. Bertomeu Segarra, de malnom Tolo, era un dolçainer itinerant que anunciava la festa. Quan la ciutadania sentia tremolar la canya de la dolçaina, sabia que començaven els dies grans del municipi i fins que el músic no se n'anava, no deixava de tocar. D'altra banda, era una figura controvertida, perquè la gent que no estava d'acord amb eixa festa el mirava mal. Encara que aquest nom propi és fictici, la llegenda és real; Tolo encarna aquella figura que sí que existia a Xàbia, "però de la qual no hem volgut explicar una història real perquè no era just", raona Hèctor Peropadre, compositor i productor de El dolçainer del Portitxol.
Aquest títol tan descriptiu engloba un conte-disc que és un homenatge a les festes de Sant Joan de Xàbia, al concepte de "fer poble" i als últims pobladors de la partida del Portitxol, "gràcies a qui el nostre poble va conservar els balls tradicionals", apunta el creador del conte musical. I explica que el nom està molt relacionat amb el Grup de Danses Portitxol i la Colla Portitxol, aquesta última la intèrpret del món musical que Peropadre ha originat i musicat, en el que és el seu primer disc.
Si bé l'embrió naix d'ell, el compositor ha estat acompanyat durant el procés de creació: li va contar el projecte al seu amic i escriptor Quico Miralles i al membre de La Gossa Sorda Josep Nadal, els qui van posar la part lírica. A més de crear el text, es pot sentir a tots dos al llarg de la narració, encara que també han comptat amb ajuda d'artistes reconeguts del panorama musical valencià, com Pep Gimeno Botifarra, Sandra Monfort, Xavi Sarrià, Feliu Ventura, Jonatan Penalba, Xiomara Abello, Flora Sempere (El Diluvi), Ivan Gosp i Kiko Tur (Aspencat), entre d'altres. "Les col·laboracions han fet aportacions als personatges; han anat donant-li el seu estil", trasllada Peropadre.
La idea va nàixer com tantes altres que s'han gestat en els últims temps: amb el confinament de 2020 per la pandèmia. "Estàvem tancats a casa i veia que els músics seríem els últims en eixir de la crisi. Uns fan pa, altres vídeos de YouTube i jo em vaig posar a compondre perquè és el que sé fer", manifesta. I exposa que, "com era dur parlar de la covid, vam pensar a ambientar una història paral·lela que parlara de la transmissió oral de la música".
Així, Peropadre, Miralles i Nadal van anar treballant de manera paral·lela, en un procés que s'ha allargat dos anys. "Vam fer la música i el conte i el vam acabar a finals de l'estiu de 2020; després ens vam posar a assajar-ho i vam veure que faltaven certs elements", justifica el temps de treball fins que el conte-disc va veure la llum el 27 de desembre de 2021, amb 17 peces que narren l'origen mític de les festes de Sant Joan ambientat en la pandèmia de grip espanyola de 1918.
I és que Sant Joan "és la festa més potent de Xàbia, perquè hi participa tot el poble, els actes són oberts. És com un homenatge a la forma de fer poble obert", considera el compositor. En aquesta línia, Peropadre ha assegurat que "l'Ajuntament de Xàbia ha apostat molt per la cultura al llarg d'aquests dos anys", però que ja van dos Sant Joan que no es celebren, festa "on totes les associacions musicals de Xàbia més actuem". I expressa la seua voluntat d'organitzar "prompte" un concert "el més gran possible" sobre aquest treball musical.
