Les tres corrents filosòfiques que encaren el futur del planeta amb positivisme

ALACANT. Per primera vegada en la seva història, l’informe publicat el 2022 pel panell d’experts sobre el canvi climàtic de l’ONU (l’IPPC) va fer referència explícita a "l'equitat i la justícia" com a elements centrals en la presa de decisions polítiques per garantir el futur de la Terra. L'informe demana una planificació davant el ràpid deteriorament de la qualitat de la salut física i mental humana. L'informe alerta sobre la necessitat de posar en marxa una estratègia d'adaptació urgent, que reintegre la natura al nostre entorn de vida i la restaure preservant la biodiversitat. Però és una matèria que fa temps que tenim damunt la taula.

El perspectivisme

Moltes societats no occidentals tenen una gran quantitat de coneixement acumulat en una comprensió del món natural que s'allunya radicalment del dogma antropocèntric del pensament cartesià, i més bé  afavoreix una concepció de les relacions entre les societats i la biosfera fusionades al voltant del que l'antropòleg brasiler Eduardo Viveiros de Castro s'ha articulat en la teoria del “perspectivisme”, segons la qual diferents espècies experimenten i veuen mons diferents. També conegut com multinaturalisme, es refereix a les característiques recurrents que es troben en la mitologia i la cosmologia amerindies, revelant una configuració particular de distincions entre humans i no humans que són irreductibles a les dicotomies occidentals de natura/cultura.

En aquestes ecologies, les relacions identitàries entre els éssers vius i el seu hàbitat no es basen en processos objectivadors de jerarquia evolutiva, sinó viscudes i viscudes com a xarxa i transformadores, on els actors no humans també són considerats com a "persones", donant-los així consciència i intencionalitat.

La relació dels pobles indígenes amb la terra també és una que històricament ha estat maltractada pel capital extractiu neoliberal i els seus descendents colonials, en detriment de les poblacions desposseïdes no només del seu territori sinó també del seu patrimoni col·lectiu: dilapidacions que perduren avui a les comunitats al voltant de zones riques en recursos com les sorres de quitrà al Canadà o els boscos a Indonèsia i Malesia.

El multinaturalisme fusiona les perspectives ecologistes, polítiques i culturals, abordant els objectius a llarg termini de la política planetària on la justícia ecològica i social coincideixen, una noció que en els últims anys ha aparegut en el discurs cultural interseccional a tot el món, revitalitzat per les teories descolonitzadores i queer.

El llenguatge i les metodologies de col·laboració creativa interdisciplinària i coacció sorgits durant les dues últimes dècades recullen formes de coneixement especialitzat que abasten des d'estudis geològics i marins, astrofísica, modelització computacional i ciència de dades fins a biomimetisme i enginyeria de materials, ampliant així exponencialment la comprensió cognitiva de la vida a la Terra, així com les possibilitats especulatives i pràctiques d'imaginar un futur pro-universalista que integre agents humans i extra-humans com la natura i les màquines.

El terraformisme

Des de la modificació genètica de les estructures moleculars fins a les pràctiques de geoenginyeri o la modificació del temps com la radiació solar; les automatitzacions logístiques que omplen els paisatges operatius de xarxes de transport, gasoductes, mineria de criptomoneda fins a les rutes logístiques. El control humà sobre l'entorn de vida s'estén a través d'escales que engloben dominis biològics, químics i geològics.

Des de finals de la dècada de 1990 i de manera més intensa des de l'inici del nou mil·lenni, l'espectre d'investigacions teòriques i pràctiques al voltant d'ecologies més-que-humanes s'ha ampliat enormement. Això ha informat, entre d'altres, d'epistemologies i ontologies engendrades per agents que no són humans, com ara bacteris, fongs, minerals, microorganismes, de manera que en grans embolics biològics animen visions d'un món augmentat on la individualitat (humana, animal o altra) estsà basada en una sèrie d'interaccions recíproques entre els seus components microbians. Una noció popularitzada per la biòloga evolucionista Lynn Margulis a la dècada de 1990 a través del concepte d'holobiont.

Aquesta visió està dinamitzada per les teories de gènere i queer adjacents, l'ecofeminisme i, en general, els estudis crítics interessats a reconfigurar les narracions humanes en construccions de planeteïtat informades per geotecnologies, geoeconomies i geopolítica que operen a escales físiques i temporals més àmplies, des de l'enginyeria de la vida a la Terra fins a la terraformació de Mart, com apunta el pensador i arquitecte Benjamin Bratton.

Les ecologies especulatives

El juny de 2021, un grup independent reunit per l'ONG Stop Ecocide International i liderat per un grup internacional d'activistes i experts jurídics va signar un assoliment innovador: va elaborar la definició legal d'ecocidi per reconèixer els danys a llarg termini perpetuats contra el medi ambient com a delicte penal al mateix nivell que els crims de guerra, els crims de lesa humanitat, el genocidi i el delicte d'agressió que actualment són processats per la Cort Penal Internacional.

També entre els cercles artístics i culturals s'han multiplicat les eines i expressions de l'activisme ecocrític en termes de divulgació i metodologies, sovint recolzant-se en processos a llarg termini de col·laboració sostinguda impulsats per investigacions de rigor científic, exemples de les quals són esforços col·lectius centrats sobre els complexos embolics geogràfics i geopolítics de la justícia social, la destrucció ecològica, les maquinacions corporatives i polítiques en un món postglobal.

El ‘gir especulatiu’ que protagonitzen les noves generacions d’artistes, pensadors i escriptors desplega narratives, tecnologies i, en general, eines de construcció del món tan diverses com el disseny de jocs i interaccions, l'agricultura col·laborativa i la jardineria en el disseny d'escenaris accionables de cura i mitigació del canvi climàtic antropogènic sobre plànols físics i temporals expansius de transformació.

Si la realitat material de la política post-global dibuixa un món d'aprofundiment del divisionisme arbitrat per regles més estrictes d'accés i restricció als recursos i la informació, és en el moviment de justícia del paradigma ecològic actual on es podria descobrir noves rutes del planeta empoderament i habitació.