X AVISO DE COOKIES: Este sitio web hace uso de cookies con la finalidad de recopilar datos estadísticos anónimos de uso de la web, así como la mejora del funcionamiento y personalización de la experiencia de navegación del usuario. Aceptar Más información

t'ha eixit un fill preciós / OPINIÓN

Sigueu feliços, és una ordre

21/03/2019 - 

La felicitat suporta malament l’imperatiu. “Totes les famílies felices s'assemblen; cada família infeliç ho és a la seua manera”, diu el començament d’Anna Karenina, donant peu al principi homònim, desenvolupat pel geògraf Jared Diamond en el seu llibre Pistoles, gèrmens i acer: qualsevol deficiència en un sol d'una sèrie de factors fa que tot trontolle, siga la domesticació d’una espècie, una empresa, o la vida mateixa. “Sostenim com a evidents per si mateixes les següents veritats, que tots els homes són creats iguals, que són dotats pel seu Creador de certs Drets inalienables, entre els quals hi ha el dret a la Vida, a la Llibertat i a la recerca de la Felicitat”, diu la Declaració d’Independència dels Estats Units, sostinguda a sang i foc.

Des de 2012 que es fa la celebració del Dia de la Felicitat, emparat per la Organització de les Nacions Unides, el 20 de març. Entre certa corrent d’economistes s’està posant de moda fer servir un presuposat índex de felicitat que substituisca el PIB com a mesura de desenvolupament. La felicitat està a tot arreu: en la vida sensual dels models de perfums, en la cara de satisfacció dels conductors d’automòbils als anuncis, en els somriures irreals dels coachers. La psicologia positiva, l’aspirina social de l’ultraliberalisme en mans dels enginyers de la publicitat, es troba al darrere de tota esta campanya per convertir la felicitat en la responsabilitat última de cada ciutadà. La felicitat individual, és clar, perquè ja no hi ha deficiències estructurals en el sistema, hi ha tares psicològiques individuals. Si no aconsegueixes el que vols, és perquè no t’has esforçat prou, perquè clar, si vols, pots.

Felicita e tenersi per mano / andare lontano la felicita. / E il tuo squardo innocente / in mezzo alla gente la felicita. / E restare vicini come bambini / la felicita / felicita, cantaven Al Bano i Romina Power, abans que la seua particular bombolla de felicitat rebentara per causa de factors externs en un principi d’Anna Karenina de llibre.

I si la teua felicitat és travessar un bou amb una llança? I si la teua felicitat és tallar els dits del veí que odies? I si la teua felicitat és disparar a la babalà des d’una finestra amb un fusil? I si la teua felicitat crear falsos testimonis constantment en les xarxes socials? I si la teua felicitat és portar a terme les violacions que has fet servir per masturbar-te en el teu canal porno favorit? I si la teua felicitat és fer una massacre en el teu col·legi de menut? I si la teua felicitat es fer descarrilar un tren, fer caure un avió o foradar la quilla d’un vaixell amb un explosiu casolà? I si la teua felicitat és ficar en presó tots els teus rivals polítics?

Y bailaremos los dos (bailar los dos) / sobre el tumor y el dolor (nuestro dolor) / que provoca desesperación (una canción) / en nuestro amor. (es nuestro amor) / La muerte es alrededor, (alrededor) / pero es el centro tú y yo, (somos tú y yo) / la vida y muerte, amor, son hoy / como una canción, que també cantaven els murcians Klaus & Kinski, en una orgia de dolor i felicitat absoluta. I qui canta, els seus mals espanta, combregant la felicitat absoluta.


Però la felicitat, com dèiem al començament, suporta malament l’imperatiu: sigueu feliços, quina dolça contradicció.

next