Hoy es 23 de diciembre

fatal, gràcies / OPINIÓN

'Scrollejant' la realitat

10/04/2022 - 

VALÈNCIA. Hi ha un compte a Twitter que es dedica exclusivament a publicar la mateixa imatge setmana rere setmana, tots els dimecres. I setmana rere setmana, aquests tuits reben milers i milers de comparticions. What a week, huh? Quina setmana, eh? Captain, it's Wednesday. Capità, és dimecres. Repetir i repetir fins a l'homogeneïtat, fins que tot el timeline té el mateix missatge. El missatge: quina setmana més llarga.

Justament açò –quina setmana més llarga– és el que deu pensar el president ucraïnés Zelenski, a cada intervenció part de la gira que s'està marcant. Diumenge passat als Grammy, dimarts al Congrés dels Diputats espanyol, a més de díhuit parlaments més i quatre institucions multilaterals. I una imatge ja reconeixible, que d'ençà que començà aquesta invasió hem... normalitzat? Assumit? Banalitzat? Fons blanc, butaca de pell marró, Zelenski seriós mirant a càmera, samarreta de màniga curta verda militar, o camisa, o jaqueta del mateix color.

De la intervenció que fiu al parlament espanyol, per sobre de la solidaritat amb el poble ucraïnés, amb els civils que estan sent víctimes d'atrocitats, del compromís amb la pau, el que va quedar a tall d'ítem per debatre al fòrum públic virtual fou l'al·lusió a Guernica. Estem a abril de 2022, però sembla que siga abril de 1937. What a century, huh?

Sense ànim de banalitzar el que suposa una invasió i un conflicte armat, i sense voler entrar a debatre sobre la gira(barra)estratègia publicitària(barra)comunicativa del govern ucraïnés, les intervencions de Zelenski em remetien a aquest Captain de Tintín, i a la repetició. La repetició fins a l'homogeneïtzació.

No només a Twitter. Si hi ha una plataforma de la repetició per excel·lència, aquesta és TikTok. Amb la invasió d'Ucraïna, es van fer virals diversos joves que mostraven com era la seua vida en aquest context. Vídeos curts, amb els èxits musicals del moment de fons i un humor propi de les xarxes socials. Un humor resignat i pessimista. Vídeos molt semblants, que repetien els trends més populars de la plataforma. Deixant de banda també el debat sobre la frivolització, la banalització o si són els Anna Frank o els Janina Heschels de 2022, fa la sensació que, malgrat que TikTok siga una plataforma emprada per centennials i millenials encuriosits, haja assolit l'èxit de representar –o potser d'influir– el funcionament de l'opinió pública. Una opinió pública en espiral cada vegada més fonamentada en la repetició, la repetició curta i immediata.

Repetició fins a l'homogeneïtzació. Igual que passem hores scrollejant a TikTok, escoltant els mateixos segons d'una cançó i observant les mateixes passes de ball fetes per cossos –per persones– diferents. Sense retenir res més enllà d'un parell de gestos i un fragment de melodia.

Així, scrollegem les intervencions de Zelenski, diferents però iguals. Scrollegem també els nous casos investigats sobre comissions del PP, que tenen el seu trend particular repetit anys i panys. Scrollegem les xifres del COVID-19 o la pujada dels preus de la llum o del gas, també els casos de violència masclista. I així van passant els dimecres de compartir el mem del Captain, van passant els trends i ballem Cayó La Noche amb la informació d'Ucraïna, Desesperados de Rauw Alejandro amb cada barbaritat de Vox o el Bzrp de Morad i el "ahora pago todos los meses a Hacienda" amb cada titular sobre corrupció del PP.

next
x