X AVISO DE COOKIES: Este sitio web hace uso de cookies con la finalidad de recopilar datos estadísticos anónimos de uso de la web, así como la mejora del funcionamiento y personalización de la experiencia de navegación del usuario. Aceptar Más información

vol 1956

Sal, cànem i formigó: així ha canviat el Baix Segura

25/08/2019 - 

ALACANT. Macrourbanitzacions per a migrants i apartaments per a madrilenys, el turisme residencial ha fet patir a la Vega Baja la transformació total del seu territori.

1. Desembocadura del Segura

Escala aprox.: 1/9000   705.358,14 m,4.219.918,69 m

El riu Segura –“riu blanc” segons l’etimologia àrab- naix de la serra amb el mateix nom a Jaén i creua Albacete i Múrcia fins a arribar a la seua desembocadura a Guardamar. Entre les pinedes i les dunes es poden observar desenes d’aus úniques a tot el litoral. Les obres de canalització del riu van provocar la pèrdua dels meandres i la construcció d’un port esportiu que ara afronta greus problemes de dragatge. 

2. Ciudad Quesada

Escala aprox.: 1/18.000   698.429,71 m, 4.214.913,77 m

Justo Quesada Samper va nàixer a Oriola el 1926 i l’any 72 va decidir adquirir uns terrenys al sud de Rojals que hui superen en grandària i població al nucli urbà primigeni. Ciudad Quesada va nàixer com un complex residencial amb camp de golf i aeròdrom i hui compta amb trenta mil habitatges. Si Rojals té 22.000 habitants, 17.000 són d’origen estranger.

3. IES Rafal

Escala aprox.: 1/2000   688.194,72 m, 4.219.013,75 m

L’agressiva especulació immobiliària al Baix Segura va inspirar el 2007 als arquitectes de Grupo Aranea per construir l’institut de Rafal. Rodejat d’un pla urbanístic inacabat, els murs de formigó foradats del centre educatiu amaguen un oasi de patis entrellaçats que protegeixen l’alumnat de l’entorn més hostil. 

4. Salines de Torrevella

Escala aprox.: 1/9000   700.814,54 m, 4.205.058,41 m

Amb una concentració de sal semblant a la del mar Mort, les salines de Torrevella són unes de les més productives d’Europa i exporten la sal arreu el món. De fet, les arrels de les tradicionals havaneres de Torrevella estan al comerç de la sal amb Cuba. 

5. La Torreta

Escala aprox.: 1/5000   701.637,22 m, 4.207.532,35 m

El programa de Chicho Ibáñez Serrador els repartia com el premi gros de la mà de Mayra Gómez-Kemp, però hui l’estampa dels apartaments del “Un, Dos, Tres” és ben diferent. Eren apartaments de planta baixa que costaven un milió de pessetes i van atraure la mateixa Gómez-Kemp els primers anys de vida.

6. Cap Roig

Escala aprox.: 1/9000   697.973,36 m, 4.198.036,35 m

El 1956 l’única edificació que destacava al cap més a migjorn del país era la torre de defensa del segle XVI que alertava dels atacs dels pirates barbarescos. Ara l’únic camí sense urbanitzar d’esta urbanització d’Oriola Costa és la Cañada de la Viña, que desemboca a la cala del Bosc. La festa de Sant Patrici que se celebra en març a Cap Roig és una de les més importants per a la diàspora irlandesa.

7. Cala Mosca 

Escala aprox.: 1/9000   701.040,89 m, 4.200.619,61 m

És l’últim quilòmetre de costa verge d’Oriola però el Pla d’Acció Territorial dela Infraestructura Verda del Litoral Valencià –el PATIVEL- no podia blindar-lo. L’urbanització a Cala Mosca estava ja programada i les indemnitzacions anaven a ser milionàries, així que el PATIVEL –aprovat en maig del 2018- s’ha curat en salut i ha preferit no bloquejar la construcció a les zones on ja hi havia programes urbanístics en marxa. De moment, este estiu s’obria una porta a la suspensió definitiva de la urbanització.

8. Serra Escalona

Escala aprox.: 1/36.000   685.304,56 m, 4.198.273,09 m

La Sierra del Carrascoy a la regió de Múrcia o l’Escalona al costat valencià, és un dels pulmons verds del Baix Segura i encara està pendent la seua declaració com a parc natural. Les desenes de basses que es veuen a l’ortofoto proven les més de quatre mil hectàrees de regadiu il·legal que s’assenten sobre la serra, pressionada també per la construcció de camps de golf.

9. Oriola

Escala aprox.: 1/9000   678.621,12 m, 4.216.353,72 m

La seua riquesa patrimonial encapsula la memòria d’ una de les ciutats més importants del regne de València i capital del sud fins el 1646. De fet, la llavor de l’actual Universitat d’Alacant és la Universitat d’Oriola, fundada el 1610. Entre la serra i el riu, la ciutat compta amb més de vint esglésies. “Contemplad mi pueblo, Contemplad mi tierra”, demanava Miguel Hernández a un dels seus poemes, que ara la seua ciutat comença a recordar.

10. Callosa del Segura

Escala aprox.: 1/18.000   684.928,17 m, 4.220.263,20 m

El Picacho de la Serra de Callosa serveix de protecció natural per a este poble del cor de la Vega Baja. Des de l’Edat Mitjana, el cultiu del cànem va col·locar a Callosa a l’avantguarda de la filatura de xarxes i cordes. 

Noticias relacionadas

next
x