Rodolf Sirera rebrà el Premi Lletraferit de Cultura Valenciana

VALÈNCIA. Els Premis Lletraferit, organitzats per Llibres de la Drassana, arriben a la seua sèptima edició amb una gala presentada per la comunicadora Laura Grande que tindrà lloc el dijous 5 de desembre a les 19:30 hores en la Sala Alfons el Magnànim del Centre Cultural La Beneficència de la ciutat de València, amb les seues tres categories de Novel·la, Novel·la Juvenil i Cultura Valenciana.

En la gala s’atorgarà també el Premi Lletraferit de Cultura Valenciana, que, després d’haver estat concedit a Joan Francesc Mira, Josep Piera, Manuel Vicent, Paula Bonet i Ferran Torrent, enguany recaurà en el dramaturg Rodolf Sirera (València, 1948), la lloa del qual anirà a càrrec del periodista alcoià especialitzat en arts escèniques Manuel Pérez i Muñoz. Segons apunten els organitzadors, “Sirera és un dels dramaturgs cabdals de la nostra contemporaneïtat, que des d’‘El verí del teatre’, de 1978, ha marcat tota una generació teatral valenciana. Les seues obres completes, recentment editades per la Institució Alfons el Magnànim, mostren el mosaic de veus i pensaments que l’han convertit en un escriptor indispensable que romandrà en les lletres valencianes del trànsit del segle XX al XXI. La seua aportació a la nostra cultura i a la valencianitat mereixen que l’homenatgem públicament”.

Just després que dos dels grans triomfadors de les anteriors edicions, Guillermo Colomer per L’últim dels valencians (2019) i Rafa Lahuerta per Noruega (2020), hagen publicat les seues noves novel·les, Aura en Manhattan (2024) i La promesa dels divendres (2024) respectivament, arriben els VII Premis Lletraferit, que enguany compten amb el suport de la Diputació de València i que aspiren a repetir l’èxit literari d’altres convocatòries. En este sentit, cal indicar que en el 2023 el Premi Lletraferit de Novel·la es va declarar desert, atés que, segons va indicar el jurat, “no hem trobat cap obra que puga esdevindre, per una o altra raó, un referent per a la literatura, la cultura i la societat valencianes, que és el que busquem amb estos guardons”.

Per contra, les anteriors novel·les premiades, que, a banda de les mencionades també incloïen Narcís o l’onanisme (2018) de Carles Fenollosa, Càndid (2021) de Miquel Nadal, Els inútils (2022) d’Andreu Sevilla i Mireia (2022) de Puri Mascarell, han constituït tot un fenomen editorial a terres valencianes, amb la venda en conjunt de més de 30.000 exemplars. Enguany, segons apunta el president del jurat dels Premis Lletraferit, l’editor de Llibres de la Drassana Toni Sabater, la convocatòria ha estat un èxit, la més nombrosa fins al moment, amb una cinquantena d’obres presentades: “Trobem que esta volta no hi haurà desert perquè el nivell dels originals que opten al guardó és molt alt. Estem realment contents perquè podrem seguir apostant per enfortir una oferta editorial en valencià i en clau valenciana d’alta qualitat”.

Cal recordar que en l’acte del 5 de desembre a la Beneficència també s’entregarà el Premi Diafebus de Novel·la Juvenil, que l’any passat va obtindre l’escriptor i contacontes Óscar Mora, per La tempesta de Sant Joan (2023). Amb anterioritat, el va guanyar el raper Alfons Pérez Daràs, Malparlat, per Aitana Torrent, caçadora d’espantacriatures, que ja va per la quarta edició, amb milers d’exemplars venuts, sumant-se als reconeguts premis anteriors, com l’àlbum il·lustrat El diari de Laia de Sergio Hernández i Toni Caballero, la novel·la fantàstica La Casa Invisible, de Carme Cardona, o els llibres d’aventures El traficant de nits, d’Ivan Carbonell, i El capità Boira a Eivissa i Formentera, de Tono Fornes.

A més de la preuada estatueta en bronze dels Premis Lletraferit, dissenyada per l’escultor Jaume Chornet, els guanyadors de les dos categories de Novel·la i Novel·la juvenil rebran 6.000 euros i 2.000 euros respectivament i l’editorial Drassana publicarà les seues obres en els pròxims mesos.